Avís del compromís pradosià d'en Sebastià Aupí

Us comuniquem que el nostre company Sebastià Aupí, de la diòcesi de Girona, farà el compromís pradosià el dimecres 18 de maig de 2016 a les 17 hores al Seminari Sivilla de Girona. 

Tots hi sou convidats

Presentació del llibre "Tornem Jesús als pobres" d'en Oriol Xirinach

Tant parlar d'"Església dels pobres" no és el reconeixement de que la nostra Església no és la seva? Com a molt els deixem estar a les portes del nostres temples o els fem objecte de la nostra "opció preferencial".

            A Jesús només el varen acollir i entendre els pobres. Per això Jesús és "seu" primer que tot, però avui els cristians ens n'hem apropiat. Només si els el retornem i en fem els nostres mestres i guies, podrem començar a construir l'autèntica Església dels pobres. La seva!

EL SECRETARIAT DIOCESÀ PER LA MARGINACIÓ

Us invita a la presentació del llibre de Oriol Xirinachs

Tornem  Jesús als pobres,

Intervindran : Josep Rodado, capella obrer, Delegat de pastoral obrera, i Mercè Solé, membre d’ACO , l’autor Oriol Xirinachs i Mons Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona que conclourà l’acte.

Hora : 19'30

Dia : 19 maig

Lloc : se Cristianisme i Justicia, c. Roger de Lluria 13, Barcelona

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera

 

Trinitat C

1. Llegim el text (Jn 16,12-15)

Jesús digué als seus deixebles: ¹²Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. ¹³Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor. ¹⁴Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. ¹⁵Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: «Allò que us anunciarà, ho rep de mi.»

2. Mirem el text i contemplem-lo

Aquest breu fragment forma part del tercer discurs de comiat de Jesús (Jn 16,4b-33), i descriu l’acció de l’Esperit al si de la comunitat dels deixebles de Jesús, després d’haver indicat l’obra de l’Esperit en el món, una vegada Jesús absent (Jn 16,8-11).

El tercer discurs reflecteix la dificultat de les comunitats joàniques després d’haver trencat amb la Sinagoga. Les comunitats experimenten la decepció: l’Evangeli de Jesús no ha produït cap reacció allà on viuen i actuen, i apareixen com a marginals. Per tant, el discurs és un crit a l’esperança i a confiar en l’obra del Pare, que continua en el Fill ressuscitat i en l’Esperit. Creure que Jesús és amb el Pare és l’arrel de l’existència escatològica dels deixebles, és a dir, la vida de comunió amb Déu i entre nosaltres. I l’Esperit rebut garanteix i envigoreix aquesta comunió.

Un cop l’Esperit haurà ajudat a superar la crisi (Jn 16,8-11), guiarà cap a la veritat sencera, expressarà el que ha sentit del Fill i comunicarà als cristians el que és propi del Fill, és a dir, l’amor del Pare i la vida i felicitat eternes (Jn 16,12-15). Totes les funcions de l’Esperit tenen relació amb el Fill. L’Esperit de veritat ajuda els cristians a unir-se més i més a Jesús, a fi de testimoniar-lo en el món; en aquest sentit l’Esperit glorifica (dóna glòria) Jesús (Jn 16,14). Jesús i l’Esperit són dos, però són u en la seva acció, en dur a terme l’obra del Pare. El fet que sigui anomenat Esperit de veritat n’indica la funció actual al costat dels deixebles: testimoniar el misteri del Fill, Déu fet home (Pasqua i Nadal).

El quart evangeli nota que l’Esperit rep una missió del Pare i del Fill. Una missió que consisteix, bàsicament, a acompanyar les comunitats dels deixebles en el món, a ensenyar els deixebles en l’aprofundiment del misteri del Fill, i a testimoniar a favor de Jesús. I a més, en relació amb el Pare i als deixebles, presenta l’Esperit fent fonamentalment el mateix que el Fill: ve del Pare; és enviat i donat pel Pare; no és acollit pel món, però sí pels creients; sols descobreixen qui és els creients; està amb i en els deixebles; no parla per ell; ensenya; guia a la veritat (Salm 25,5) i la comunica.

3. Pensem-hi

Què em diu avui aquesta crida a l’esperança i a confiar en l’obra de Déu Pare? Estic assentat en la decepció i en la desconfiança en l’obra de Déu?

Em sento acompanyat/da en la descoberta i aprofundiment de la presència de Déu en la vida meva i acció?

La força de l’Esperit em mou a fer l’obra de Déu enmig del món on visc i actuo?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres

 

Pentecosta

1. Llegim el text (Jn 20,19-23)

¹⁹Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. ²⁰Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. ²¹Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. ²²Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant. ²³A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

2. Mirem el text i contemplem Jesús

El text ens situa en el mateix dia de Pasqua. Mentre Lluc situa la recepció de l’Esperit a la Pentecosta, la tradició joànica la situa a la tarda del mateix dia de Pasqua, àdhuc al mateix moment de l’enlairament de Jesús (Jn 19,30.34; ressò de Jn 7,38-39). Ambdues tradicions relacionen la recepció de l’Esperit amb la missió de Jesús (l’enviat del Pare) i dels seus (els enviats de Jesús), amb l’actualització de l’únic Evangeli, que dóna la vida per sempre (Jn 20,31). I també situen la recepció de l’Esperit després que Jesús sigui enlairat, glorificat, constituït en sobirà de la creació.

Jesús té la iniciativa de fer-se veure i de presentar-se vencedor de la mort davant els deixebles. Jesús fa tres accions: 1) posar-se al mig d’on estan reunits (treu fora la por), 2) mostrar-los les mans i el costat (és el crucificat) i 3) alenar damunt d’ells (els dóna la nova vida que ell ha inaugurat).

Jesús s’apareix per a romandre sempre present en la comunitat per l’Esperit donat, i en el món, per la missió dels deixebles. Jesús, que du la iniciativa, es dóna a conèixer als deixebles i els confia una missió. Des del Pare, Jesús glorificat els dóna l’Esperit, que els acompanyarà sempre (Jn 14,16), els ajudarà a recordar tot el que Ell ha dit i fet i els ho farà entendre (Jn 14,26), els guiarà en la missió i els conduirà cap al Pare (Jn 16,13-14).

Jesús ha rebut del Pare la missió de portar l’amor de Déu a tothom i confia als deixebles aquesta missió. Així els deixebles reben la missió del Pare de part de Jesús. Si abans ha estat el Pare el qui ha enviat Jesús, ara és Jesús el qui envia els seus deixebles. La missió de Jesús continua pels seus deixebles. Per això l’Esperit Sant és donat per a dur a terme la missió rebuda del Pare per Jesús, i alhora, per a fer present en el món, amb el do del perdó, el do de la pau i la neutralització del mal. El do del perdó dels pecats i el do de l’Esperit van ben lligats: amb el perdó neix una nova vida, s’ofereix una nova oportunitat. Ara i ací, el poder rebut (Jn 20,23), que ofereix el perdó dels pecats als qui acullen la missió rebuda del Fill, fa present (signe eficaç) la salvació que el Fill ha rebut del Pare (Jn 3,17).

L’Esperit és donat amb un gest de Jesús (Jn 20,22). El mateix gest de Déu a l’hora de crear l’ésser humà (Gn 2,7). L’Esperit rebut infon la vida de Déu i ens situa amb un peu en el seu Regne. Amb el do de l’Esperit, els deixebles neixen a la vida del Regne (Jn 3,5-6), poden adorar veritablement el Pare (Jn 4,23), i reben el do de la vida per sempre (Jn 6,63; 7,37-38). El primer efecte del do de l’Esperit és néixer de nou; és a dir, participar de la vida de Déu, de la comunió amb Déu i amb els pobres i entre nosaltres en Jesucrist, i certament aquest efecte és acompanyat pel perdó, signe de la victòria sobre el pecat i la mort.

3. Pensem-hi

Sóc conscient que Jesús m’envia a col·laborar amb d’altres en la construcció del Regne?

El perdó és l’arma que faig servir, amb la força de l’Esperit, per a neutralitzar el mal i fer-lo retrocedir? Amb el perdó ofereixo una nova oportunitat des de l’amor?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Vosaltres en sou testimonis

 

Ascensió del Senyor C

1. Llegim el text (Lc 24,46-53)

⁴⁶Jesús digué als seus deixebles: Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, ⁴⁷i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. ⁴⁸Vosaltres en sou testimonis. ⁴⁹I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt. ⁵⁰Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània i, alçant les mans, els va beneir. ⁵¹I mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel. ⁵²Ells el van adorar. Després se’n tornaren a Jerusalem plens d’una gran alegria. ⁵³I contínuament eren al temple beneint Déu.

2. Mirem el text i contemplem Jesús

D’entrada, pot sorprendre que Lluc narri de diferent manera la mateixa escena: l’ascensió de Jesús al cel. En efecte, a Fets 1,1-11 apareixen un núvol i dos homes vestits de blanc que no apareixen al relat de l’evangeli, on Jesús s’acomiada amb una solemne benedicció. Per tant, Lluc no narra l’ascensió de Jesús com si expliqués un fet externament visible, sinó com un esdeveniment que assenyala la Pasqua com l’inici de la missió de l’Església en el món.

La primera escena del relat (Lc 24,46-49) recorda el marc de l’assemblea eucarística, on Jesús anuncia la recepció de la força de l’Esperit (do del Pare per a la missió) per a dur la Paraula a tots els pobles i ser testimonis de la presència del Regne. La reunió és a la ciutat de Jerusalem, des d’on partirà la missió i s’iniciarà la interpretació de l’esdeveniment pasqual a llum de l’Escriptura.

L’escena segona lucana (Lc 24,50-53), inspirada en la benedicció final del gran sacerdot (Sir 50,20), no s’esdevé en el temple, sinó fora de la ciutat, a prop de Betània (Lc 24,50). Lluc suggereix que la Pasqua inaugura el temps de la presència del Senyor fora del temple; ara el Senyor es fa present en la seva missió, que continua des de l’Església. Ara i ací, l’Església no s’ha de recloure, ha d’anar sempre més lluny. Aquest és el sentit teològic de la narració lucana de l’ascensió de Jesús al cel.

Lluc, però, no s’ha inventat cap fet, ha representat l’última aparició de Jesús ressuscitat com si fos un rapte, és a dir, Jesús és endut cap al Pare (Lc 9,51). Així doncs l’ascensió de Jesús al cel narra l’experiència de l’última aparició de Jesús ressuscitat als deixebles.

Jesús apareix com el gran sacerdot que acaba la benedicció sobre el poble que Zacaries no havia pogut fer (Lc 1,8-22). Amb la presència de Jesús ressuscitat i amb el do de l’Esperit, l’Església continua la missió d’Israel enmig de les nacions, i fins als límits més llunyans de la terra. Lluc s’inspira en Sir 50,20-24. El gran sacerdot alça les mans sobre el poble reunit i el beneeix, i el poble es prosterna davant la presència del Senyor (és pronunciat el seu nom). Ara, els deixebles reconeixen la presència del Senyor ressuscitat amb ells i per a la missió; i, com els pastors (Lc 2,17-20), han de testimoniar la descoberta del Senyor Jesús, ara des de la llum de la Pasqua. La benedicció sacerdotal concedeix l’alegria i la pau (Sir 50,23), per això els deixebles se’n tornen a Jerusalem plens d’una alegria immensa.

3. Pensem-hi

Sóc testimoni del que he rebut de l’Església?

Descobreixo la presència de Jesús en la vida i en l’Escriptura?

La força que em dóna trobar-me amb Jesús ressuscitat m’omple d’alegria?