Festa i recés en el Pradó de Catalunya i les Illes Balears

Celebració Festa del Pradó

13 de desembre de 2015

“Vida d’equip en el Pradó i vida d’equip en el Moviment apostòlic.”

Estimats amics i amigues!

Amb motiu de la Festa del Pradó d’enguany, sota el títol “Vida d’equip en el Pradó i vida d’equip en el Moviment apostòlic”, ens trobarem per a celebrar-lo els qui formem part de la família i simpatitzants del Pradó de Catalunya i Balears el diumenge 13 de desembre de 2015 a la Casa d’Exercicis Sant Ignasi – Sarrià (Carrer Carrasco i Formiguera, 32 – Barcelona Tel. 93 205 81 34)

Aquesta vegada tindrem amb nosaltres a Pim Queralt,de l’Institut Femení del Pradó, que ens ajudarà amb una testimoni personal.

El programa previst és el següent:

  16,30h      Acolliment

        17,00h      Eucaristia

        18,00h      Piscolabis

        19:00h      Testimoni personal

  20,30h      Sopar

Recés trimestral

14 de desembre de 2015

“La vida d’equip segons A. Chevrier”

Estimats companys

de la família pradosiana de Catalunya i Balears,

després de celebrar la Festa del Pradó ens retrobem per fer el nostre recés trimestral el dilluns 14 de desembre de 2015.

Com sempre serà a la Casa d’Exercicis Sant Ignasi – Sarrià (Carrer Carrasco i Formiguera, 32 – Barcelona Tel. 93 205 81 34).

Aquesta vegada ens ajudarà a aprofundir i pregar Antonio Bravo, que ens farà una ponència sobre “la vida d’equip segons A. Chevrirer”.

El programa proposat és aquest:

Diumenge, 13

      21,30h Espai de compartir

      22:45h Pregària de Completes

      23:00h Descans

Dilluns 14

  8,30h Laudes

  9,00h Esmorzar

  9,45h Ponència d’Antonio Bravo

            10,45h Treball personal 

      13,00h Compartir

14,00h Dinar.

           Comiat

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo...

 

D. 3 d’Advent C

1. Llegim el tex (Lc 3,10-18)

¹⁰ La gent preguntava a Joan: Així, doncs, què hem de fer? ¹¹ Ell els responia: Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.           ¹² Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien: Mestre, què hem de fer?¹³ Ell els respongué: No exigiu més del que està establert. ¹⁴ Igualment uns soldats li preguntaven: I nosaltres, què hem de fer? Els va respondre: No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.¹⁵ El poble vivia en l’expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. ¹⁶ Joan respongué dient a tothom: Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. ¹⁷ Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s’apaga.¹⁸ Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

2. Mirem el text i contemplem-lo

En primer lloc (Lc 3,10-14), Joan insisteix en l’acció envers els altres: s’ha de compartir amb el necessitat i ser honest en els negocis i just en l’aplicació de la llei. Tot i la imminència del càstig que s’acosta, amb aquests consells, Joan pretén transformar el cor de les persones. Lluc se’n serveix per a recordar als cristians quins són els fruits que demana la conversió (Lc 3,8).

I en segon lloc (Lc 3,15-18), Joan defineix el seu paper davant el qui ha de venir, el més fort. Implícitament Joan nega que sigui el Messies, aquí no ho fa explícitament com a Jn 1,20. Lluc deixa clara la superioritat de Jesús en aquests detalls: Jesús ve després de Joan en sentit cronològic i no pas com un deixeble segueix el seu mestre; Joan no és digne ni de fer el més humil servei a Jesús; el baptisme de Joan és amb aigua, en canvi, el de Jesús és amb Esperit Sant i foc; i Jesús ve com a jutge.

Lluc suposa l’existència de jueus residents a Palestina que esperaven l’arribada imminent d’un ungit (Messies) enviat per Déu, que duria a terme la restauració d’Israel i manifestaria el triomf del poder i de la sobirania de Déu davant de tots els pobles. La comunitat cristiana identifica el Messies esperat amb Jesús. El baptisme de Joan expressa el penediment del batejat i el seu compromís d’emprendre una vida nova, i alhora és una acció simbòlica que proclama, anticipa i assegura la purificació del pecat que, per mitjà del més fort, l’Esperit Sant durà a terme el darrer dia, quan sigui vessat com a aigua sobre el pecador penedit. I qui és el més fort? Per a Joan el més fort és una referència a un personatge que havia de conduir a bon port el drama final, però no en té ni idea de qui pot ser. Aquesta vaguetat de Joan va permetre que els cristians conservessin aquestes paraules i l’apliquessin a Jesús. Certament, Jesús és el més fort que s’espera.

El vessament d’aigua sobre els penedits prefigura l’efusió de l’Esperit Sant sobre Israel, promès en els llibres profètics i en la literatura creient d’aquella època. Esdeveniment fet realitat a Pentecosta (Ac 2). Joan mira vers un passat a punt de desaparèixer i vers un futur imminent (l’aigua dóna vida al desert, l’Esperit dóna vida eterna). I amb la promesa d’esperança, Joan fa una seriosa advertència: l’Esperit abastarà sols els israelites als quals ara vessi l’aigua del seu baptisme, a tots els altres els espera el foc. Per tant, cal mullar-se i canviar estil de vida.

3. Pensem-hi

Què he de canviar del meu estil de vida per a deixar-me omplir de l’Esperit?

Quines accions envers els altres hauria de tenir més present?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor!

 

Immaculada Concepció

1. Llegim el text (Lc 1,26-38)

²⁶El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, ²⁷a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. ²⁸L’àngel entrà a trobar-la i li digué: Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. ²⁹Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. ³⁰L’àngel li digué: No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. ³¹Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. ³²Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. ³³Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. ³⁴Maria preguntà a l’àngel: Com podrà ser això, si jo sóc verge? ³⁵L’àngel li respongué: L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. ³⁶També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, ³⁷perquè per a Déu no hi ha res impossible. ³⁸Maria va dir: Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula. I l’àngel es va retirar.

2. Contemplem el text

Maria és saludada amb la missió (Lc 1,28) i el nom (Lc 1,30), com en el relat d’anunciació d’Isaac (Gn 17,5). Maria és destinada a ser la mare del qui ja és Fill de l’Altíssim (Lc 1,32), Fill de Déu (Lc 1,35). Això indica que la intenció lucana és eminentment oferir una reflexió sobre Jesucrist, tot i donar alguna pinzellada sobre la figura de Maria: verge i obedient (Lc 1,34.38). Precisament perquè el nen no és només l’hereu del tron de David (Lc 1,32), sinó Fill de Déu, Maria és verge (Lc 1,27).

La litúrgia de la festa d’avui convida a fixar-nos en Maria com l’esclava del Senyor (Lc 1,38) i la plena de la gràcia del Senyor (Lc 1,28). La versió litúrgica segueix la versió de la Vulgata (en llatí diu: gratia plena) que ha marcat tota una interpretació, certament fidel al participi perfecte original. En efecte, Déu ha afavorit Maria (Lc 1,30), li ha concedit aquella gràcia rebuda en Crist (cf. Ef 1,6), però en plenitud perquè és la mare del seu Fill.

Calia una mare que, com a representant de tots els vivents, permetés que Déu es fes vivent, és a dir, que passés per la mort. I ho permet quan accepta la seva Paraula i l’acompliment de la seva promesa (cf. 2Sa 7,8-16; Gn 12,3; Lc 1,54-55). Maria s’identifica amb la figura d’Anna (1Sa 1,11) i s’obre totalment a la voluntat de Déu (cf. Lc 8,21). L’obediència de Maria segella l’inici de l’Església, n’és també la mare. La decisió lliure de Maria no sols expressa l’inici de la seva relació amb el pla misteriós de Déu: és l’esclava del Senyor (la seva llibertat està en el Senyor), sinó també la seva identificació amb els pobres del Senyor: depèn totalment de la gràcia de Déu.

Déu omple Maria de la seva gràcia assignant-li una missió irrepetible i única: la de ser la mare del seu Fill únic i del Messies davídic. Maria esdevé el model de com Déu pot capgirar-ho tot (Lc 1,46-53): d’una verge humil hebrea en fa una mare extraordinària per a tots els pobles, la nova mare dels vivents. La decisió lliure de Maria ens obre a l’autèntica i veritable llibertat.

3. Pensem-hi

En quina mesura m’identifico amb el sí lliure i confiat de Maria a l’obra de Déu?

Com m’obro al do (la gràcia) de Déu que m’invita a col·laborar en l’edificació del seu Regne?

Programació del curs 2015-2016

El Pradó de Catalunya i les Illes Balears

L’objectiu del curs 2015-16 és: “Acollir, conrear i servir l’equip pradosià com a do i signe de la comunitat apostòlica que enforteix la missió entre els pobres i alimenta l’espiritualitat”.

Aquest objectiu es treballarà al voltant de tres nuclis:

1er nucli: Seguiment de Jesucrist i la vida d’equip.

2on nucli: L’equip pradosià com un signe enmig del món i de l’Església.

3er nucli: L’evangelització dels pobres i l’equip.

En cada recés es treballà un dels tres nuclis. En el recés de desembre es tractarà sobre la importància que el Pare Chevrier dóna a la vida d’equip amb la ponència de l'Antonio Bravo.

 

A partir d’aquí es fa el següent calendari:

18-19 d'octubre de 2015: Recés

13 de desembre de 2015: Festa del Pradó

14 de desembre de 2015: Recés

31 de gener i 1 de febrer de 2016: Assemblea del Pradó de Catalunya i les Illes Balears

13-14 de març de 2016: Recés

22-23 de maig de 2016: Recés

21-26 d'agost de 2016: Exercicis espirituals

Records

Aportació a l’homenatge d’en Lluís Hernández

La primera vegada que vaig veure al Lluís va ser en una reunió amb un grup de comunitats cristianes, a la muntanya de Santa Coloma. Feia poc temps que havia arribat de l'Equador i em va impressionar molt el seu testimoni. En aquest temps vivia, si no recordo malament, a les Oliveres amb l'Eloi Jurado. 

Poc temps després, al 1974, vam anar a viure a Singuerlín, al carrer Amèrica. La Jose i l'Antonio, que ja no hi són entre nosaltres, sempre parlaven d'en Lluís i del suport que tenia a tots nivells, pregaven a la mateixa comunitat.

Quan ja era batlle va viure amb Salvador Cabré, al mateix lloc on érem nosaltres, sobre la parròquia de Sant Miquel. Quan ens trobàvem a l'escala, sempre amable i tenia un comentari afectuós. Ens cridava l'atenció que quan rebia algun obsequi, per Nadal, sempre el repartia a gent necessitada, que érem molts amb els que ell es relacionava. Era així. Tothom hem tingut moments especials a la nostra vida i també ell, com no? Però és una constatació que era una gran i bona persona, i la seva preferència pels més pobres i desafavorits de la societat.

Passa el temps i arriba el moment d'ingressar a la residència de les germanetes del pobres, li va costar admetre que havia d'estar allà, però també sabia que era un lloc on estava cuida't i atès.Tenia el costum d'anar els divendres, a la tarda, i li portava  La Vanguardia, que ho agraïa. Després vaig saber que la Marta Dordella també li portava, però no ho  deia, També el TU, una revista de la Goac, i els Temps, i algun escrit o informació puntual. Una vegada que el bisbat va fer el nomenament de capellans, destinats a una parròquia, ho vam parlar i ell va dir "porta la llista, que la vull tenir, es curiós, coneixia a tots menys algun.Quan el Cardenal anava a veure'l, m'ho deia... "el diumenge va venir el Cardenal, érem del mateix curs". 

Era un regal anar  i amb el somriure que em rebia. Sempre em preguntava "has dinat Grego?" Jo venia de la feina i li deia, "sí, he dinat a l'escola".

Trobar-me al Jordi Galvany, germà del Josep Maria, que fa de porter, voluntariat de Càritas, amb les treballadores que el cuidàvem.

Alguns dies aprofitàvem i trucàvem pel mòbil a amics, a la Maria Carmen Guerrero, que de seguida li va preguntar per en Joan, al Feliu Trias, i al  seu amic i company de molts anys, el Jordi Fontbona, i altres.. Un dia li vaig dir: la Mayte del Lluís vol venir a veure't, l'he de dir que com ha d'arribar aquí, i em va  dir "acompanya-la tu".  Si, corrents com si la Mayte no sabés anar per el món sola i reia. L'estimava molt.... bons records del grup de ZYX, l'Eladia, el Ricardo, el José Antonio, la Teresa Canut, l'Emili Ferrando i  tants d'altres. 

L'agradava  que anessin visitar-lo.Sempre em deia explica'm coses de Santa Coloma.Ara amb l'Antoni Blanchart, que hi és a la Residència Ramon Berenguer, quan parlem d'ell em diu "érem molts amics, anàvem a veure a l'Espanyol i ell  sempre amb el puro.

Coses de la vida quotidiana que sempre portarem al nostre cor.

Molts en preguntavem per ell. AG de Segovia. Màlaga  Prado