L’Exaltació de la Santa Creu
(14 setembre 2025)
1. Llegim el text (Jn 3,13-17)
13Ningú no ha pujat mai al cel,
fora d’aquell qui n’ha baixat, el Fill de l’home. 14I així com Moisès va enlairar la
serp en el desert, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, 15perquè tots els qui creuen
tinguin en ell vida eterna. 16Déu ha estimat tant el món que ha
donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que
tinguin vida eterna. 17Déu no ha enviat el seu Fill al
món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
2. Comprenem el
text
El breu
fragment forma part d’un monòleg (3,13-21) que seria una professió de fe en el
designi salvador del Pare per a tota la humanitat. Hi trobem un moviment
semblant al del pròleg, és a dir, després de la revelació de la Paraula, en ve
la recepció, amb dues actituds: la de refús o la d’acolliment. Aleshores davant
de l’amor del Pare manifestat en el seu Fill únic, hi ha dues opcions:
creure en el Fill o no, acollir-lo o refusar-lo. A més, el Fill és el qui ens
mostra el Pare (Jn 1,18; 14,9), perquè ha baixat d’allà on és (Jn 1,1-2).
El Pare
manifesta el seu amor i la finalitat del seu amor, és a dir, la salvació del
món. El Pare dóna i envia el seu Fill únic al món com a mostra del seu
amor immens. La mirada de Déu és universal. Món significa tot l’univers
creat (referència a la creació: Déu veié que tot això era bo). I tots
els qui creuen expressa la voluntat de Déu que ningú dels qui creuen no en
sigui exclòs. Déu respecta la llibertat dels humans. No hi ha amor veritable si
no hi ha llibertat.
La finalitat de l’entrega del seu Fill únic és la
vida eterna per a tots els creients i la salvació del món; aquesta intenció del
Pare és confirmada pel seu Fill únic al final del seu ministeri: No
he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo (Jn 12,47b).
3. Contemplem Jesús, el Fill
La visita
del Fill únic de Déu suscita una crisi, és a dir, invita a una
opció que engloba tota la vida. És una opció radical, la mateixa opció que
Moisès planteja al seu poble (Dt 30,15-20), l’opció que et dóna la vida i la
felicitat, el Regne promès i l’estada amb el Pare. En definitiva, la revelació
de l’amor del Pare lliurant el seu Fill únic, com a do gratuït per a la
salvació del món, suscita una crisi en els cors de tots els qui se’l troben:
se’ls convida a la fe i se’ls ofereix el do de la vida eterna.
Jesús és el
Fill de l’home enlairat a la creu
perquè mirant-lo, és a dir, creient-hi, tinguem vida eterna, és a dir, la mort
no ens engoleixi en la seva foscor.
De la creu en neix la nova humanitat que se sosté en
l’amor de Déu manifestat en l’amor fins a l’extrem de Jesús (Jn 13,1). Ningú no
n’està exclòs.
4. Pensem-hi
· Quina és la
meva aposta: acceptar lliure i responsablement l’amor de Déu per mitjà de la fe
en el Fill encarnat, o bé quedar-me en la foscor del refús?
· Quan i com
em sento estimat /estimada per Déu?
