D. 23 de durant l’any A
(10 setembre 2023)
1. Llegim el text
(Mt 18,15-20)
15Si el teu germà
et fa una ofensa, ves a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva
falta. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà. 16Si no t’escolta, crida’n un o dos més, perquè tota
qüestió ha de ser resolta per la paraula de dos o tres testimonis. 17Si tampoc no els escolta,
digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat,
considera’l un pagà i un publicà. 18En
veritat us ho dic: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot
allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel. 19Encara en veritat us ho dic:
si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d’acord per a demanar alguna cosa,
el meu Pare del cel els la concedirà; 20perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo
soc allí enmig d’ells.
2. Comprenem el
text i contemplem Jesús
Es tracta d’un fragment de
l’anomenat discurs eclesial (Mt 18,1-35). En aquest discurs, s’hi
entreveuen situacions de l’Església d’Antioquia, davant les quals Mateu proposa
un compromís seriós de cada membre, a fi d’edificar una comunitat de germans reconciliats
i perdonats entorn del Crist, el Senyor, que s’identifica amb el més
petit dels germans. Qui no és capaç
de perdonar és que no ha descobert el perdó de Déu. Tampoc no s’ha de covar cap
mena de ressentiment entre cristians.
El text és teixit amb dos colors. Amb el primer (Mt
18,15-17), Mateu proposa un estil d’actuar, que, per cinc cops, repeteix
l’estructura de la llei casuística, on se succeeixen la pròtasi, que
descriu el cas, i l’apòdosi, que presenta la solució; i el verb escoltar
hi posa el ritme. El que importa és
l’esforç
d’escoltar-se i parlar-se. Amb el
segon (Mt 18,18-20), i amb tres sentències ritmades per la fórmula: Us
ho dic amb tota veritat o us asseguro també (Mt 18,18.19), dona les
raons teològiques de l’estil d’actuar proposat. Les sentències apareixen ben
soldades pel principi d’autoritat: la ratificació al cel de les
decisions preses a la terra; la promesa d’acompliment al cel pel fet d’avenir-se
a la terra; i la motivació: la presència del Senyor en la comunitat
reunida en el seu nom.
Se’ns convida a cercar, costi el que costi, la
unitat eclesial i l’acord amb el germà, implicant-se en tota mena
d’acció encaminada al diàleg i a l’entesa, abans d’una ruptura
definitiva i dolorosa. Aquest estil de diàleg fratern correspon a la voluntat
del Pare, que té cura de retrobar i recuperar els germans més petits (Mt 18,14).
Si, malgrat tots els esforços, es fracassa en aquesta acció pastoral perseverant,
el germà que no fa cas, que refusa fer camí en comú, amb les
diferències i els ritmes diversos, entra en la categoria dels pagans i publicans
(pecadors), que no comparteixen l’estil sinodal dels deixebles, però que
encara són estimats per l’amor misericordiós del Pare del cel.
El fer camí en comú també
suposa decidir i treballar en equip, en consens. Per això, la pregària basada
en la simfonia fraterna (com diu en grec) és més eficaç. En aquesta òptica
sinodal, la fórmula lligar/deslligar, en plural, significa prendre
decisions sinodalment, també en el camp del discerniment de la voluntat
de Déu. Tota la comunitat està implicada en la sinodalitat. Així, una
comunitat reconciliada, i que arrela la pregària en la sinodalitat, és
el lloc de la definitiva presència del Senyor, que s’ha revelat en Jesús de
Natzaret.
3. Pensem-hi
·
Faig l’esforç d’escoltar l’altre i de dialogar-hi pensi el que pensi?
·
Quina importància dono a fer les paus i a caminar junts?
·
Com m’ho faig per caminar juntament amb d’altres,?
