D. 6 de durant l’any A
(12 febrer 2023)
1. Llegim el text (Mt 5,17-37)
17No us penseu que he vingut a anul·lar
els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a
dur-los a la plenitud. 18Us ho
asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de
la Llei. Tot arribarà a la plenitud. 19Per
tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als
altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però
aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el
Regne del cel. 20Jo us dic que,
si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas
al Regne del cel.
21Ja sabeu que es va dir als antics: No
matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal. 22Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el
seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti serà condemnat pel
Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l’infern. 23Per això, si en el moment de presentar la
teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra
tu, 24deixa allí mateix, davant
l’altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja
tornaràs després a presentar la teva ofrena. 25Afanya’t
a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del
tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels
guardes, i et tanquin a la presó. 26T’ho
asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim.
27Ja sabeu que es va dir: No cometis
adulteri. 28Doncs jo us dic:
Tothom qui mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comès
adulteri amb ella en el seu cor. 29Si
l’ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi
un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern. 30I si la mà dreta et fa caure en pecat,
talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas
que vagi a parar a l’infern tot el teu cos.
31També es va dir: Si algú es divorcia
de la seva dona, que li doni un document de divorci. 32Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de
la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, l’empeny a l’adulteri, i
el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.
33També sabeu que es va dir als antics: No
trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor.
34Doncs jo us dic: No juris mai;
ni pel cel, que és el tron de Déu, 35ni
per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la
ciutat del gran rei. 36No juris
tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol
cabell. 37Digueu sí, quan és sí;
no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.
2. Comprenem el
text i contemplem Jesús
El text mostra cap a on apunta l’ensenyament de
Jesús (Mt 5,17-20): la significació plena de la Paraula de Déu (la Llei de
Moisès). Tenim quatre (Mt 5,21-37) de les sis orientacions, que
exemplifiquen el ser més justos (Mt 5,20) que els fariseus i mestres de
Llei, que estaven entre els considerats justos, perquè eren observants de la
Llei. S’afirmen dues coses importants sobre Jesús:
1) Jesús du a la
seva plena significació tota la revelació bíblica coneguda (la Llei i els
Profetes); és a dir, Jesús és l’intèrpret i promulgador definitiu de la
voluntat de Déu, qui la faci seva viurà per sempre en el Regne (cf. Dt
30,15-20).
2) Jesús proposa la
fidelitat a tota la Llei, tal com Ell l’ha revelada i realitzada en la seva
pregonesa i originalitat; és a dir, Jesús no perfecciona o corregeix la Llei,
sinó que proposa mirar més enllà de resoldre disputes.
La promesa de Jesús que tot es complirà pot
entendre’s com la plena realització, o bé de la salvació de Déu, o bé de la
Llei de Moisès en Jesús. En ambdós casos, el valor de la Llei no és entès com
una realitat absoluta, sinó en relació amb l’espai-temps de revelació i de
salvació que té Jesús com una mena de forat negre, que ho atrau tot, atès
que no hi altra llum que la seva. Així, davant la confrontació que hi ha entre
Jesús i la Llei en la comunitat cristiana d’aquell moment (una comunitat mixta
de jueus i pagans convertits), Mateu recomana una fidelitat i una coherència
totals a la voluntat de Déu (Josep, l’espòs de la mare de Jesús, n’és l’exemple),
tal com la proposa i interpreta Jesús ara i aquí. Per això, més que unes antítesis,
són unes alternatives a la interpretació casuística de la
voluntat de Déu. Els ulls de Déu veuen la bondat del que ha creat (Gn
1,31), per tant, no hem de destruir la bondat de la creació.
La primera alternativa és sobre l’homicidi
i la reconciliació (Mt 5,21-26). La relació amb el germà és clau:
decideix el propi destí definitiu davant Déu. És cabdal la reconciliació amb el
germà abans de trobar-se amb Déu, ara i sempre.
La segona, sobre l’adulteri i l’escàndol
(Mt 5,27-30). Ara i aquí, l’altre no pot ser mai un mer objecte al servei del
domini del propi jo. Amb tot, no es critica el desig sexual, sinó la perversió
de la relació d’amor fidel entre home i dona (units en la diferència) en les
seves arrels més pregones (el cor representa el lloc de l’opció). Cal
tenir en compte que l’adulteri en l’AT era definit com una relació sexual entre
un home i la dona d’un altre home, així la prohibició se situa en l’àmbit de la
propietat, és a dir, la dona pertanyia al seu marit, per tant, es violaven els
drets del marit. Si una dona no era casada, no hi havia adulteri. Aleshores la
proposta de Jesús és una protecció a favor de la dona.
La tercera, sobre el divorci o repudi
(Mt 5,31-32). Seria un apèndix de l’anterior. L’excepció de la unió il·legal
o relació il·legítima es refereix a
la unió entre consanguinis (Lv 18,6-18; cf. 1Co 5,1; Ac 15,20). L’exegesi
actual sosté que Mateu l’hauria afegit per a fer aplicable l’orientació de
Jesús a la situació de la seva comunitat cristiana, on hi havia casos de pagans
convertits que el seu matrimoni anava contra la Llei de Moisès. En canvi,
l’exegesi comuna de les comunitats cristianes sorgides de la Reforma entenen el
terme grec porneia (d’ací ve pornografia; és traduït per unió il·legal
o relació il·legítima)
com una mala conducta sexual de la dona, i per aquí seria permès el divorci.
Tanmateix, la prohibició al divorci cal entendre-la com una afirmació de la
santedat del matrimoni i com un encoratjament vers una relació reconciliada
entre marit i muller, signe del seguiment de Jesús i també com una defensa de
la dignitat de la dona.
I la quarta, sobre els juraments (Mt 5,33-37).
Com l’anterior denuncia una praxi arrelada en una visió de la Llei feta a
mida. Jesús exclou tota forma de jurament: no juris mai, inclosa la
que implica Déu en les mancances humanes.
3. Mirem la
nostra vida i acció
·
Quina importància té Jesús com a Paraula de Déu en la meva praxi quotidiana?
·
Com valoro la relació amb el/la meu/va germà/na i amb les altres persones?
·
Soc possessiu o confio en la llibertat i responsabilitat de l’altre?
