D. 4 de Pasqua B
(25 abril
2021)
1. Llegim
el text (Jn 10,11-18)
11Jo sóc el bon pastor. El
bon pastor dóna la vida per les ovelles. 12El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles,
quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les
dispersa. 13Com que
és un mercenari, tant se li’n dóna de les ovelles. 14Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em
coneixen a mi, 15tal
com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. I dono la vida per les ovelles.
16Encara tinc altres
ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la
meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor. 17El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la
recobro. 18Ningú no
me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder
de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.
2. Comprenem
el text
La metàfora del pastor i del ramat és molt usada en
els escrits de l’Antic Orient i serveix per a indicar el lligam que uneix els
súbdits amb el seu sobirà. L’Antic Testament se la fa seva per a indicar el
lligam d’amor entre poble d’Israel i Déu, així com la relació personal de
l’israelita amb el seu Déu (el salm 23). La imatge del pastor de Jn 10 té com a
rerefons la profecia d’Ez 34. Ara el pastor és únic i és el mateix Déu fet home
en Jesús de Natzaret. I és un pastor que s’arrisca per salvar les seves
ovelles, s’arrisca fins a desprendre’s de la pròpia vida. Ací ressona la figura
del rei David que arrisca la pròpia vida davant Goliat per a salvar el seu
poble (1Sa 17,21-53). Però també hi ressona el poema del Servent que dóna la
vida pel poble de Déu (cf. Is 53,10.12).
3.
Contemplem Jesús
Jesús és presenta dos cops com el Pastor, el bo, amb
l’expressió Jo sóc, que recorda la
presentació de Déu a Moisès des de la bardissa que cremava i no es consumia (Ex
3,14).
Jesús, com David, exposa la seva vida i s’arrisca
perdre-la per a salvar-ne d’altres. Per això el qui va a jornal fuig, no s’arrisca. Jesús no es lliura a la
mort, ja que si morís es perdria el ramat o moririen les ovelles. Jesús està
disposat a enfrontar-se amb la mort per a defensar les seves ovelles. Jesús no
té por, la seva fidelitat al Pare i a les ovelles el fa valent, capaç de
desprendre’s de la pròpia vida (Jn 10,15).
Jesús s’arrisca perquè coneix la seves ovelles, és a
dir, les estima i està disposat a córrer el perill de morir per les seves
ovelles que estima. Jesús és capaç de fer-ho perquè estima fins a l’extrem (Jn
13,1), i perquè només des de l’amor es pot donar vida i alliberar-nos de la
mort: Hem conegut l’amor pel fet que
Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això, també nosaltres hem de
donar la vida pels germans (1Jn 3,16).
Jesús no s’aferra a la seva vida, sinó que se’n
desprèn contínuament, no té por de la mort perquè és fidel al Déu de la vida i
als seus germans que volen viure.
Jesús dóna lliurement la vida i ho fa amb la força
que ha rebut del Pare. Jesús és ressuscita ell mateix (Jn 10,17-18). A d’altres
llocs del NT se’ns diu que és el Pare el qui el ressuscita (Rm 10,9). I el seu
Pare l’estima perquè la seva entrega realitzarà el designi que n’ha rebut (Jn
3,16).
4. Mirem la
nostra vida i acció
El que caracteritza les ovelles és la seva adhesió al
bon Pastor, que hi aposta perquè les estima.
- Em sento unit a
Jesús, que m’assegura la vida?
Jesús no s’arrapa, no s’aferra, a la pròpia vida, a
tot el que té, sinó que se’n desprèn per amor.
- Estic disposat a
donar la vida per amor, sense esperar res a canvi?
Les ovelles són lliures d’unir-se al bon pastor o
no. Unir-s’hi suposa valorar la dignitat (la llibertat i la responsabilitat) dels
altres, per diferents que siguin.
- M’arriscaria perquè
tothom valori la dignitat dels qui té a prop?
