D. 20 de durant l’any B
(19 d’agost de 2018)
1. Llegim el text (Jn 6,51-58)
51Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per
sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món. 52Llavors els jueus es posaren a
discutir entre ells. Deien: —Com pot donar-nos aquest la seva carn per a
menjar? 53Jesús els
respongué: —En veritat, en veritat us ho dic: si no mengeu la carn del Fill de
l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. 54Qui menja la meva carn i beu
la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. 55La meva carn és veritable
menjar i la meva sang és veritable beguda. 56Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i
jo, en ell. 57A mi
m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em
mengen a mi viuran gràcies a mi. 58Aquest
és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares.
Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Jesús continua interpretant el
gest dels pans en el marc de la sinagoga de Cafarnaüm (Jn 6,59). La idea
central del discurs és que Jesús és el pa
viu baixat del cel i que el qui en menja viurà per sempre.
Jesús afirma que el pa que
donarà és la seva carn per a la vida del món (Jn 6,51), és a
dir, que s’entregarà tot ell perquè tothom visqui. L’al·lusió a la creu és ben
clara. La vida per sempre no pot produir-se sense la mort, que té un sentit
profundament salvífic (ens allibera del mal i del pecat). Les autoritats jueves
no són capaces d’entendre res: els sembla que Jesús parla de canibalisme. La
rèplica solemne de Jesús ––«en veritat, en veritat us ho dic»–– encara va més
enllà, perquè hi afegeix la referència a beure
la seva sang. Aquestes metàfores tan poderosos són una clara referència al
Cos i a la Sang sacramentals de Crist (Eucaristia),
i que participar-ne (combregar) ens
uneix amb Crist i això ens dóna la seva mateixa vida (ens divinitza).
Jesús acompanya a viure, i
per a viure, cal menjar. El fet de menjar t’obre al món i als altres, et fa
sortir de tu mateix, et fa dependent de l’aliment, de la creació i del treball
humà. Crea lligams de relació, de comunió.
El signe dels pans
expressa l’experiència de relació, de comunió.
Així, doncs, menjar la carn i beure la sang significa unir-se al Fill
únic de Déu que ha travessat i vençut la mort perquè el món visqui. D’una
banda, és una invitació a creure en la victòria del Fill de l’home sobre
la mort; de l’altra, a revifar la fe dels qui l’han acollit i, per la
manducació, a expressar el misteri de la comunió amb Déu i entre els
creients.
3. Mirem la nostra vida i acció
- Participo de l’Eucaristia, conscientment d’aquesta unió personal amb Jesús que em dóna vida?
