Naixement de sant Joan Baptista
1.
Llegim el text (Lc 1,57-66.80)
57Quan se li va
complir el temps, Elisabet tingué un fill. 58Els
veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor,
i tots la felicitaven. 59Al cap de vuit dies es
reuniren per circumcidar l’infant i volien que es digués Zacaries, com el seu
pare. 60Però la seva mare s’hi va oposar dient: No! S’ha de dir Joan! 61Ells
li replicaren: Però si no hi ha ningú de
la família que porti aquest nom! 62Llavors
feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. 63Ell
va demanar unes tauletes i va escriure: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar
meravellats. 64A l’instant Zacaries va
recobrar la paraula i començà a beneir Déu. 65Un
gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent parlava d’aquestes coses per
tota la muntanya de Judea, 66i tothom qui ho sentia
ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?» Realment,
la mà del Senyor era amb ell. 80L’infant creixia i
s’enfortia en l’Esperit, i va viure al desert fins al dia que es manifestà a
Israel.
2.
Comprenem el text
Tenim el relat del naixement, la circumcisió, la imposició del nom i la
manifestació de Joan a la família, al veïnat (Lc 1,57-66) i a tot Israel (Lc
1,80).
Zacaries i Elisabet no descobreixen que el naixement del seu fill és
obra de Déu per l’àngel, com Maria, sinó a través dels esdeveniments que
l’acompanyen. Tot el que l’àngel havia anunciat a Zacaries, ara s’acompleix:
l’alegria de molts pel naixement del nen (Lc 1,14 = Lc 1,58), al nen se li
imposa el nom Joan (Lc 1,13 = Lc 1,63), Zacaries torna a parlar (Lc 1,20
= Lc 1,64), el nen s’omple d’Esperit Sant (Lc 1,15 = Lc 1,80). Aquests
esdeveniments es resumeixen en una pregunta: Què serà aquest infant? I
en el nom: Déu ha mostrat el seu favor. Així el nom expressa la
presència de la misericòrdia divina, tant a favor d’Elisabet (deixa de ser
estèril) com de tot el poble d’Israel (pel fet que Elisabet sigui l’esposa d’un
sacerdot, que ha de garantir el culte en el temple de Jerusalem per la seva
descendència). També alguns fets meravellosos envolten naixement i ministeri de
Jesús, i fan ressonar la pregunta sobre la seva identitat, pregunta que també
es farà Herodes (Lc 9,9).
En la concepció i naixement de Joan ressonen la història d’algunes
figures de l’Escriptura. Zacaries i Elisabet recorden Abraham i Sara; la
descripció del naixement de Joan recorda el d’Esaú i Jacob (Lc 1,57 = Gn
25,24); el que passa després recorda el que succeeix quan neix Isaac (Lc 1,58 =
Gn 21,6); i la descripció de Lc 1,80 es fa ressò de tres personatges: Isaac (Gn 21,8), Samsó (Jt 13,24-25) i Samuel
(1Sa 2,21b). Joan pertany al temps d’Israel (Lc 16,16), però no sols és
el precursor del temps de Jesús, sinó també el qui l’inaugura.
I Lluc acaba el relat situant Joan al desert, que és des d’on
comença el seu ministeri (com descriu la tradició sinòptica) adreçat a tot
Israel. En resum, l’inici i el futur de Joan estan marcats per la presència de la
mà del Senyor (Lc 1,66).
Jesús agafa el relleu del Servent del Senyor esperat pel poble d’Israel: ser llum dels
pobles (Is 42,6; 49,6), però també el del Baptista, anunciant i fent
present el Regne de Déu. Joan Baptista prepara l’arribada d’aquesta llum (el
solstici d’estiu mira cap al d’hivern, quan el sol torna a néixer) i n’és el
testimoni (Jn 1,6-8).
3. Mirem la nostra vida i acció
- On descobreixo la mà del Senyor que m’acompanya i em sosté?
- Com em preparo per a ser testimoni de la llum del Senyor i alhora com preparo l’entorn amb l’acció transformadora i evangelitzadora per acollir-la?
