Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats

 

D. 14 de durant l’any C 

(6 juliol 2025)

 

1. Llegim el text (Lc 10,1-12.17-20)

¹Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar.

²Els deia: La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. ³Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. ⁴No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. ⁵Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” ⁶Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. ⁷Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. ⁸Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, ⁹cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.” ¹⁰Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: ¹¹“Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.” ¹²Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.

¹⁷Els setanta-dos van tornar plens d’alegria i deien: Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom.¹⁸Jesús els digué: Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. ¹⁹Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal. ²⁰Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Jesús ha emprès el camí a Jerusalem amb els deixebles. Durant el camí, Jesús i els deixebles anuncien i fan present el Regne. No s’ indica, però, d’on parteixen els deixebles per a la missió ni des d’on tornen, sols s’indica que parteixen de Jesús i hi tornen. Quan era a Galilea, Jesús ja havia enviat els Dotze a anunciar i fer present el Regne. Ara hi envia més deixebles, significant que la missió és de tots els seguidors i que s’adreça a tots els pobles de la terra, destinats a acollir la visita de Déu en Jesús, el do de la pau ofert en Jesús, la mateixa Paraula de Déu en la pròpia llengua. És tota l’Església l’enviada a tots els pobles. Per tant, Lluc suggereix que el camí de l’Església passa per la missió.

La missió eclesial té com a trets singulars la urgència i dedicació exclusiva al Regne, la possibilitat del refús i la importància de l’oració. La missió eclesial no depèn només del treball dels enviats, sinó també de la fidelitat en l’oració (obertura a l’acció de Déu i reconeixement de la seva presència), i de la confiança en el Senyor que envia. La fidelitat i la confiança ajuden a acceptar tant l’hospitalitat de la gent com el seu refús. Ara bé, la pau (la salvació que Déu regala en la seva visita) no s’esfuma si no és rebuda o acollida, sinó que retorna al qui l’ha donada, sense perdre res de la seva frescor original i actual.

Els deixebles no s’han de desanimar mai en el camí que els cal recórrer amb Jesús, fins que el do de la pau arribi arreu de la terra. Ara i ací, els missioners no donen res més que el que Jesús ressuscitat els regala: Pau a vosaltres, amb l’alegria que implica i amb la confiança en la victòria de Jesús sobre el poder del mal. Heus ací que ja és una realitat: El Regne de Déu és a prop vostre.

Després de l’acció evangelitzadora, els Dotze i els setanta-dos expliquen Jesús el que han fet i descobert. Tornen tots contents.

Jesús envia els seus deixebles a anunciar i fer present el Regne. Per això el mal retrocedeix. La presència del Regne porta la pau i la pau venç el mal.

Jesús s’atura a valorar l’acció. L’èxit de la missió no està en la destrucció del poder de Satanàs, sinó en l’actualització de la salvació de Déu, és a dir, que la pau, fruit de l’amor i de la llibertat, avanci. El que importa és tenir el nom escrit en el cel, gaudir per sempre de la pau.

 

3. Mirem la nostra vida i acció

·       Tota acció és transformadora si anunciem i fem present el Regne de Déu. N’he fet experiència? Quan? Com?

·       Per què valorar tota acció és important?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Et donaré les claus del Regne del cel

 

Sant Pere i sant Pau 

(29 juny 2025)

 

1. Llegim el text (Mt 16,13-19)

¹³Després Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles: Qui diu la gent que és el Fill de l’home? ¹⁴Ells respongueren: Uns diuen que és Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, Jeremies o algun dels profetes. ¹⁵Ell els pregunta: I vosaltres, qui dieu que sóc? ¹⁶Simó Pere li respongué: Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu. ¹⁷Llavors Jesús li va dir: Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! ¹⁸I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. ¹⁹Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel. ²⁰Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El text comença amb un diàleg entre Jesús i els deixebles, on destaca la confessió de Pere, el qual no sols confessa Jesús com el Messies, sinó també com el Fill de Déu viu; i acaba amb les paraules de Jesús a Pere (propi de Mateu), on Jesús beneeix Pere, li posa Pere (Petros), la pedra (petra) sobre la qual fundarà la seva Església, i promet donar-li les claus del Regne del cel.

A partir de dades procedents de la tradició, Mateu atorga a Pere una posició particularment distinta al si dels Dotze: és l’únic deixeble dels evangelis que és nominalment destinatari d’una benedicció del Senyor, i que la seva comprensió de la identitat i missió de Jesús és confirmada com a revelació procedent del Pare de Jesús. L’Església d’Antioquia, des d’on escriu Mateu, és conscient que la prioritat o primacia de Pere, iniciada en temps del ministeri de Jesús, perdura en l’espai–temps.

Com a resposta a la seva confessió, Pere rep un nom que expressa el futur de la seva missió com a pedra, sobre la qual serà fundada l’Església de Crist; missió que Pere, segons Mateu, realitzarà després de la resurrecció, perquè encara ha de superar la incomprensió del sentit de la mort de Jesús (Mt 16,23).

En la confessió de Pere, Mateu no presenta Pere simplement com a portaveu de l’opinió dels deixebles, sinó com el destinatari d’una especial revelació divina. Abans tots els deixebles han confessat Jesús com a Fill de Déu (Mt 14,33); per això la confessió de Pere no és única com a Marc. A Mateu, però, no té el mateix relleu la confessió dels deixebles que la de Pere, la qual, si bé ha perdut la seva prioritat cronològica, ha adquirit una prioritat eclesial, en el sentit que Jesús declara que Pere és la pedra sobre la qual serà edificada l’Església de Crist (la Catòlica, estesa d’Orient a Occident). A més, tot i que el poder de lligar i deslligar sigui donat a l’Església local (Mt 18,18), sols a Pere, Mateu fa dir a Jesús: Et donaré les claus del Regne dels cels. I les claus són l’arma decisiva contra les forces de la mort, que són realment poderoses. La mort no té, doncs, l’accés al Regne, atès que el qui té les claus pot barrar-li l’accés.

Pere és l’apòstol dels jueus i dels gentils (Ac 15,7; Ga 2,7). Roma, la seu del seu martiri i del de Pau, n’hereta els trets clau: la síntesi entre les diferents comprensions sobre Jesús i la mediació al si de les diverses Esglésies locals.

3. Pensem-hi

Qui és Jesús per a mi? Soc conscient que la meva fe en Jesucrist em fa destinatari d’una missió, la missió que continua la de Jesús i dels Apòstols?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent

 

El Cos i la Sang de Crist C 

(22 juny 2025)

 

1. Llegim el text (Lc 9,11b-17)

^11bJesús acollí els qui el seguien i els parlava del Regne de Déu, i guaria els qui en tenien necessitat. ¹²El dia començava a declinar, i els Dotze s’acostaren a dir-li: Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat. ¹³Però Jesús els digué: Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells respongueren: Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada. ¹⁴Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles: Feu-los seure en grups de cinquanta. ¹⁵Ells ho van fer així, i tothom s’assegué. ¹⁶Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. ¹⁷Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El miracle de la multiplicació dels pans i peixos és l’únic que és testificat pels quatre evangelis. Inclús Mateu i Marc en tenen dues narracions. Però el que impressiona més és la manca de reacció de la multitud en els cinc relats sinòptics (2 de Mc, 2 de Mt, 1 de Lc), el poc ressò d’un fet tan espectacular. El que tots sis (2 de Mc, 2 de Mt, 1 de Lc i 1 de Jn) esmenten és que la multitud queda saciada.

Lluc situa el relat dels pans i peixos com a resposta a la pregunta del rei Herodes: Qui és aquest de qui sento dir tot això? (Lc 9,9), a fi de mostrar un nou aspecte del poder de Jesús i indicar el lligam entre l’acció de Jesús i la presència del Regne (Lc 9,11). El fet que tota la multitud quedi saciada representa un tast del Regne. Les mateixes sobres són signe de la generositat de Déu manifestada en Jesús. I el fet que siguin dotze coves és una al·lusió als Dotze i al banquet final. Així es destaca l’acompliment de les promeses: Déu celebra un banquet per a tots els pobles (Is 25,6). Imatge de la comunitat que acull tothom i que es reuneix entorn del Crist present en l’Eucaristia (recordeu com acaben les aventures d’Astèrix i Obèlix?).

Jesús clou la seva missió a la regió de Galilea amb un gest profètic: aplegar deixebles i multitud i compartir el que ell mateix havia multiplicat. Jesús acull tothom, per això no acomiada ningú quan sorgeixen les dificultats. La desproporció entre la poca cosa que tenen i aporten els deixebles i el que Jesús té i dona anuncia i fa present l’immens tresor de l’Eucaristia: Jesús té la vida de Déu i la dona gratis i generosament.

Jesús fa cinc accions: pren, alça els ulls, beneeix, parteix i dona. Les cinc accions que caracteritzen la seva donació gratuïta per amor al Pare i a la humanitat i anticipen el banquet festiu de tots els pobles. Precisament són les cinc accions que fa el qui presideix l’Eucaristia.

 

3. Mirem la nostra vida i acció

·        Què em crida l’atenció de Jesús: que aculli tothom i no acomiadi ningú? que animi a l’equip dels Dotze a prendre la iniciativa?

·        Quina hauria estat la meva reacció davant el gest profètic de Jesús?

·        Visc l’Eucaristia com un tast del Regne de Déu, on tot i ser molta i diversa gent participem del mateix banquet?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Tot el que és del Pare és meu

Trinitat C 

(15 juny 2025)

1. Llegim el text (Jn 16,12-15)

Jesús digué als seus deixebles: ¹²Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. ¹³Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor. ¹⁴Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. ¹⁵Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: «Allò que us anunciarà, ho rep de mi.»

2. Comprenem el text i contemplem-lo

Aquest breu fragment forma part del tercer discurs de comiat de Jesús (Jn 16,4b-33), i descriu l’acció de l’Esperit al si de la comunitat eclesial, després d’haver indicat l’obra de l’Esperit en el món, una vegada Jesús absent (Jn 16,8-11).

El tercer discurs reflecteix la situació de les comunitats joàniques després d’haver trencat amb la Sinagoga. Estan experimentant la decepció: l’Evangeli de Jesús no ha produït cap reacció allà on són, apareixent com a marginals. Per tant, el discurs crida a l’esperança i a confiar en l’obra del Pare, que continua en el Fill ressuscitat i en l’Esperit. Creure que Jesús és amb el Pare és la rel de l’existència de la comunió amb Déu i entre nosaltres. I és l’Esperit rebut que la garanteix i l’envigoreix.

Un cop l’Esperit haurà ajudat a superar la crisi (Jn 16,8-11), guiarà cap a la veritat sencera, expressarà el que ha sentit del Fill i comunicarà als cristians el que és propi del Fill, és a dir, l’amor del Pare i la vida i la felicitat eternes (Jn 16,12-15). Totes les funcions de l’Esperit tenen relació amb el Fill. L’Esperit de veritat ajuda els cristians a unir-se més i més a Jesús, a fi de testimoniar-lo en el món; en aquest sentit l’Esperit glorifica (dona glòria) Jesús (Jn 16,14). Jesús i l’Esperit són dos, però són u en la seva acció, en dur a terme l’obra del Pare. El fet que sigui anomenat Esperit de veritat n’indica la funció actual al costat dels deixebles: testimoniar el misteri del Fill, Déu fet home (Pasqua i Nadal).

El quart evangeli nota que l’Esperit rep una missió del Pare i del Fill. Una missió que consisteix, bàsicament, a acompanyar les comunitats dels deixebles en el món, a ensenyar els deixebles en l’aprofundiment del misteri del Fill, i a testimoniar a favor de Jesús. I a més, en relació amb el Pare i els deixebles, presenta l’Esperit fent fonamentalment el mateix que el Fill: ve del Pare; és enviat i donat pel Pare; no és acollit pel món, però sí pels creients; sols descobreixen qui és els creients; està amb i en els deixebles; no parla per ell; ensenya; guia a la veritat (Salm 25,5) i la comunica.

Es llegeix aquest text en la Solemnitat de la Santíssima Trinitat perquè relaciona el Pare i el Fill i l’Esperit Sant.

3. Pensem-hi.

·       Com m’interpel·la aquesta crida a l’esperança i a la confiança en l’acció de Déu Pare en el seu Fill Jesús des de la llum de l’Esperit?

·       Estic disposat/da a deixar-me acompanyar per l’Esperit i seguir Jesucrist?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Rebeu l’Esperit Sant

 

Pentecosta

1. Llegim el text (Jn 20,19-23)

¹⁹Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. ²⁰Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. ²¹Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. ²²Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant. ²³A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El text ens situa en el mateix dia de Pasqua. Mentre Lluc situa la recepció de l’Esperit a la Pentecosta, la tradició joànica la situa a la tarda del mateix dia de Pasqua, àdhuc al mateix moment de l’enlairament de Jesús (Jn 19,30.34; ressò de Jn 7,38-39). Ambdues tradicions relacionen la recepció de l’Esperit amb la missió de Jesús (l’enviat del Pare) i dels seus (els enviats de Jesús), amb l’actualització de l’únic Evangeli, que dona la vida per sempre (Jn 20,31). I també situen la recepció de l’Esperit després que Jesús sigui enlairat, glorificat, constituït en sobirà de la creació.

Jesús té la iniciativa de fer-se veure i de presentar-se vencedor de la mort davant els deixebles. Jesús fa tres accions: 1) posar-se al mig d’on estan reunits (treu fora la por), 2) mostrar-los les mans i el costat (és el Crucificat) i 3) alenar damunt d’ells (els dona la nova vida que ell ha inaugurat).

Jesús s’apareix per a romandre sempre present en la comunitat per l’Esperit donat, i en el món, per la missió dels deixebles. Jesús, que du la iniciativa, es dona a conèixer als deixebles i els confia una missió. Des del Pare, Jesús glorificat els dona l’Esperit, que els acompanyarà sempre (Jn 14,16), els ajudarà a recordar tot el que Ell ha dit i fet i els ho farà entendre (Jn 14,26), els guiarà en la missió i els conduirà cap al Pare (Jn 16,13-14).

Jesús ha rebut del Pare la missió de portar l’amor de Déu a tothom i confia als deixebles aquesta missió. Així els deixebles reben la missió del Pare de part de Jesús. Si abans ha estat el Pare el qui ha enviat Jesús, ara és Jesús el qui envia els seus deixebles. La missió de Jesús continua pels seus deixebles. Per això l’Esperit Sant és donat per a dur a terme la missió rebuda del Pare per Jesús, i alhora, per a fer present en el món, amb el do del perdó, el do de la pau i la neutralització del mal. El do del perdó dels pecats i el do de l’Esperit van ben lligats: amb el perdó neix una nova vida, s’ofereix una nova oportunitat. Ara i ací, el poder rebut (Jn 20,23), que ofereix el perdó dels pecats als qui acullen la missió rebuda del Fill, fa present (signe eficaç) la salvació que el Fill ha rebut del Pare (Jn 3,17).

L’Esperit és donat amb un gest de Jesús (Jn 20,22). El mateix gest de Déu a l’hora de crear l’ésser humà (Gn 2,7). L’Esperit rebut infon la vida de Déu i ens situa amb un peu en el seu Regne. Amb el do de l’Esperit, els deixebles neixen a la vida del Regne (Jn 3,5-6), poden adorar veritablement el Pare (Jn 4,23), i reben el do de la vida per sempre (Jn 6,63; 7,37-38). El primer efecte del do de l’Esperit és néixer de nou; és a dir, participar de la vida de Déu, de la comunió amb Déu i amb els pobres i entre nosaltres en Jesucrist, i certament aquest efecte és acompanyat pel perdó, signe de la victòria sobre el pecat i la mort.

3. Pensem-hi

Soc conscient que Jesús m’envia a col·laborar amb d’altres en la construcció del Regne?

El perdó és l’arma que faig servir, amb la força de l’Esperit, per a neutralitzar el mal i fer-lo retrocedir? Amb el perdó ofereixo una nova oportunitat des de l’amor?