dimecres, 16 de maig del 2018
dimarts, 15 de maig del 2018
Una assemblea pradosiana per viure i proposar la fe en un món en canvi
Francisco a la espiritualidad del Prado: sois “un carisma en
el centro de la renovación misionera a la que está llamada toda la
Iglesia”
En vísperas de la Asamblea General del Prado en España, que será en agosto, el Papa Francisco alienta el carisma pradosiano, del que reconoce “me toca personalmente”.
Los sacerdotes del Prado en España preparan ya su próxima Asamblea
General, que será del 6 al 11 de agosto próximo, en Ávila. Es una
asamblea ordinaria, para renovar cargos, como corresponde cada 5 años.
Pero este año tiene una peculiaridad: quieren afrontar cómo ser fieles a
la vocación y carisma del Prado en la situación de “cambio de época” en
la que se encuentran el mundo y la Iglesia. “Vivir y proponer la fe en Jesucristo desde el amor a nuestro mundo en cambio y la minoridad evangélica” será el tema de trabajo bajo el que se reúnan los 150 sacerdotes del Prado que hay en España.
El Papa Francisco ha alentado recientemente el carisma del Prado. Lo
hizo cuando recibió en audiencia a la familia pradosiana, el pasado 7 de
abril. Allí estaba el responsable de esta asociación de sacerdotes en
España, el alicantino Lucio Arnáiz, junto con otras familias pradosianas
del mundo -sacerdotes, religiosas, instituto femenino- y los miembros
del Consejo General. Y el Papa Francisco les confirmó y alentó en la
misión del Prado de evangelizar a los pobres: “No puedo por menos
que aprobar y alentar la acción pastoral que lleváis a cabo según el
carisma propio de vuestros institutos, un carisma que me toca
personalmente y que está en el centro de la renovación misionera a la
que está llamada toda la Iglesia”.
Sacerdotes del Prado
Los sacerdotes del prado son una asociación de sacerdotes diocesanos,
que está presente en unas 40 diócesis de España. Constituida como
Instituto Secular Clerical de derecho pontificio, en España la forman
unos 150 sacerdotes. Se trata de un carisma que inició en Francia el
padre Antoine Chevrier, a finales del siglo XIX, y que ahora está
extendido por buena parte del mundo. Comenzó siendo una asociación de
sacerdotes, pero hoy la familia pradosiana la forman también religiosas y
seglares.
En su carisma está la adhesión a Jesucristo y la convicción de que
los pobres tienen derecho al Evangelio y, por eso, son centro de la
acción pastoral. Su trabajo se realiza en el contexto diocesano, desde
las parroquias, muchas de ellas en lugares marginados o en las
periferias.
Cada 5 años celebran Asamblea General y este año toca. Tendrá lugar
en el Cites de Ávila, del 6 al 11 de agosto, y tendrán que elegir a
quien será el responsable del Prado en España durante el próximo lustro.
Hace 5 años fue elegido el sacerdote Lucio Arnáiz, que podría volver a
ser elegido este año. Y como tema de trabajo, durante estos días,
abordarán cómo anunciar a Jesucristo en un mundo en cambio y cómo ser
fieles al carisma pradosiano y a su misión en una sociedad que cambia
tan rápido.
Antonio Gómez
Oficina de Comunicación de la diócesis de Guadix
diumenge, 13 de maig del 2018
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.
Pentecosta
1. Llegim el text (Jn 20,19-23)
19Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per
por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va
arribar, es posà al mig i els digué: Pau
a vosaltres. 20Dit això, els va mostrar les mans i el costat.
Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21Ell els tornà a dir:
Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22Llavors
va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu
l’Esperit Sant. 23A qui
perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li
quedaran sense perdó.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
El text ens situa en el mateix dia de Pasqua. Mentre
Lluc situa la recepció de l’Esperit a la Pentecosta, la tradició joànica la
situa a la tarda del mateix dia de Pasqua, àdhuc al mateix moment de l’enlairament
de Jesús (Jn 19,30.34; ressò de Jn 7,38-39). Ambdues tradicions relacionen la
recepció de l’Esperit amb la missió de Jesús (l’enviat del Pare) i dels seus
(els enviats de Jesús), amb l’actualització de l’únic Evangeli, que dóna la
vida per sempre (Jn 20,31). I també situen la recepció de l’Esperit després que
Jesús sigui enlairat, glorificat, constituït en sobirà de la creació.
Jesús té la iniciativa de fer-se veure i de presentar-se
vencedor de la mort davant els deixebles. Jesús fa tres accions: 1) posar-se al mig d’on estan reunits
(treu fora la por), 2) mostrar-los
les mans i el costat (és el crucificat) i 3)
alenar damunt d’ells (els dóna la nova vida que ell ha inaugurat).
Jesús s’apareix per a romandre sempre present en
la comunitat per l’Esperit donat, i en el món, per la missió dels deixebles.
Jesús, que du la iniciativa, es dóna a conèixer als deixebles i els confia una
missió. Des del Pare, Jesús glorificat els dóna l’Esperit, que els
acompanyarà sempre (Jn 14,16), els ajudarà a recordar tot el que Ell ha dit i
fet i els ho farà entendre (Jn 14,26), els guiarà en la missió i els conduirà
cap al Pare (Jn 16,13-14).
Jesús ha rebut del Pare la missió de portar l’amor
de Déu a tothom i confia als deixebles aquesta missió. Així els deixebles reben
la missió del Pare de part de Jesús. Si abans ha estat el Pare el qui ha enviat
Jesús, ara és Jesús el qui envia els seus deixebles. La missió de Jesús
continua pels seus deixebles. Per això l’Esperit Sant és donat per a dur
a terme la missió rebuda del Pare per Jesús, i alhora, per a fer present en el
món, amb el do del perdó, el do de la pau i la neutralització del mal. El do
del perdó dels pecats i el do de l’Esperit van ben lligats: amb el perdó neix
una nova vida, s’ofereix una nova oportunitat. Ara i ací, el poder rebut
(Jn 20,23), que ofereix el perdó dels pecats als qui acullen la missió rebuda
del Fill, fa present (signe eficaç) la salvació que el Fill ha rebut del
Pare (Jn 3,17).
L’Esperit és donat amb un gest de
Jesús (Jn 20,22). El mateix gest de Déu a l’hora de crear l’ésser humà (Gn
2,7). L’Esperit rebut infon la vida de Déu i ens situa amb un peu en el seu
Regne. Amb el do de l’Esperit, els deixebles neixen a la vida del Regne (Jn 3,5-6),
poden adorar veritablement el Pare (Jn 4,23), i reben el do de la vida per
sempre (Jn 6,63; 7,37-38). El primer efecte del do de l’Esperit és néixer de
nou; és a dir, participar de la vida de Déu, de la comunió amb Déu i amb
els pobres i entre nosaltres en Jesucrist, i certament aquest efecte és
acompanyat pel perdó, signe de la victòria sobre el pecat i la mort.
3. Pensem-hi
Sóc conscient que Jesús m’envia a col·laborar amb
d’altres en la construcció del Regne?
El perdó és l’arma que faig servir, amb la força de
l’Esperit, per a neutralitzar el mal i fer-lo retrocedir? Amb el perdó ofereixo
una nova oportunitat des de l’amor?
dilluns, 7 de maig del 2018
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu
Ascensió del Senyor B
1. Llegim el text (Mc 16,15-20)
15Jesús ressuscitat els digué: Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la
creació. 16Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els
qui no creuran es condemnaran. 17Els senyals que acompanyaran els
qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran
llenguatges que no coneixien, 18agafaran serps amb les mans i, si
beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es
posaran bons.
19Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou
endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. 20Ells se n’anaren a
predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la
paraula amb els senyals prodigiosos que l’acompanyaven.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Aquest fragment forma part de
l’anomenat final canònic de Marc, un resum que comprèn la narració de les
aparicions del Senyor ressuscitat (Mc 16,9-14), el mandat que reben els
creients de proclamar l’evangeli, amb la descripció dels signes que
l’acompanyaran i el que podríem anomenar la «situació» que es produeix quan
Jesús ascendeix al cel i els seus es comencen a escampar pels camins del món
(Mc 15,16-20). El text no formava part del pla narratiu original de l’evangelista
Marc, que va deixar la seva obra amb un final obert: l’evangeli no acaba mai;
quan s’arriba al final de les paraules escrites cal tornar al principi.
Aquest resum forma part de
l’activitat redaccional de les primeres generacions de cristians, que van voler
fornir l’Evangeli segons Marc d’un final inspirat en la perspectiva de Lluc i
de Joan.
L’Evangeli a proclamar serveix
perquè tothom conegui la sobirania que el Senyor ressuscitat ha començar a
exercir sobre tota la creació. Es tracta d’anunciar l’alliberament de la
humanitat i de la creació del mal i de la mort.
La reacció davant l’anunci
consisteix a creure o no. Creure suposa rebre el baptisme que és la penyora de
l’alliberament del mal i de la mort una vegada per sempre. I qui no creu
s’exclou d’aquest alliberament. L’acció evangelitzadora esdevé acció
transformadora. Per això l’acció és acompanyada de senyals prodigiosos.
Els senyals prodigiosos confirmen en la seva tasca evangelitzadora els
qui creuen en l’Evangeli i en fan estil de vida i en són testimonis. Els
senyals indiquen que Crist és el sobirà de la creació i que vol incloure tota
la creació en la nova realitat, totalment lliure del mal i de la mort. I els
senyals s’esdevindran per mitjà de la invocació del nom de Jesús, el Senyor
ressuscitat present en la seva comunitat fins a la fi del món.
L’ascensió de Jesús posa punt
final a les aparicions de Jesús ressuscitat. I els creients podem experimentar la cooperació del Senyor en la nostra
vida i acció.
3. Mirem la nostra vida i acció
Accepto i acullo l’Evangeli
rebut com a font del meu estil de vida i marc de referència de la meva acció
contra el mal? L’acció evangelitzadora és transformadora?
Descobrim, en els senyals prodigiosos que acompanyen les accions
fetes, que el Senyor coopera amb nosaltres en la construcció del seu Regne? En
sóc testimoni?
dissabte, 5 de maig del 2018
Carta del responsable general
Lyon, 26.04.1018
CARTA DEL RESPONSABLE N°
01-2018
A todos los Pradosianos.
Les
dijo Jesús; Yo soy el pan de vida. El que venga a mí, no tendrá hambre, y el
que crea en mí, no tendrá nunca sed (Jn 6,35).
Queridos amigos
Esta palabra del Evangelio de Juan nos invita
a acoger a Jesús tal como se presenta: “Yo soy el pan de vida”. Él nos impulsa
a esperar en un mundo donde jamás haya hambre y sed. ¿De qué mundo nos habla?
¿Existe ese mundo? Realmente Jesús nos propone, más allá del pan material, la
dicha, la verdadera felicidad que no está sujeta a ninguna contabilidad, sino
que se recibe gratuitamente. La Eucaristía es el signo vivo, el don de Dios que
nos hace entrar en la intimidad de aquel que eligió darse a nosotros. El poder
de su resurrección viene a sacudir las tumbas de nuestras vidas para iluminar
nuestros caminos de humanidad. Dos verbos de acción acompañan este
reconocimiento. Venir: se trata de
que estemos siempre en movimiento, de ir a él, de vivir en cierta forma de
conversión. Ver: un acto de
abandono, creer no por un razonamiento de la inteligencia sino por el corazón,
como Juan el discípulo que Jesús amaba ve y cree ante la tumba vacía (Jn 20,8).
1 La audiencia con el Papa Francisco
El sábado 7 de abril, respondiendo a la invitación
del Papa Francisco nos hemos desplazado a Roma. Una delegación de sacerdotes del
Prado (El Consejo General, los Responsables de los Prados erigidos, los
formadores del Seminario, los sacerdotes de la parroquia de Roma), una representación
de las Hermanas del Prado y del IFP hemos acogido el mensaje que el Papa
dirigió a toda nuestra familia. El Papa nos alentó en nuestra adhesión a
Jesucristo y en la convicción de que los pobres tienen derecho al Evangelio. La
audiencia duró 30 minutos en un ambiente muy cálido y nuestros rostros
reflejaban agradecimiento y una gran alegría. Esta audiencia había sido
precedida de una misa que hemos celebrado en la tumba de Pedro, de una visita a
la Basílica de San Pedro y de un encuentro con el Cardenal Secretario de
Estado, Monseñor Pietro Parolin. Por la tarde nos reunimos en la parroquia de
Sta. María del Socorso para celebrar el compromiso temporal en el Prado del
sacerdote de Madagascar, Nicolás. Él está haciendo estudios en Roma y es miembro
del equipo de sacerdotes de la parroquia.
Cada uno podrá consultar en la página Web del
Prado General una explicación de esta visita que se encuentra en la página Web
del Vaticano (https://www.vaticannews.va/fr-html);
ver la agenda del Papa el 7 de abril, audiencia a la Asociación de Sacerdotes
del Prado. También en la página Web del Prado General (www.leprado.org).
2 El cierre del Seminario
Después de un largo tiempo de reflexión y
diálogo en el Consejo General y con el equipo de formadores y después de haber
hecho una consulta a los Responsables de los Prados erigidos (Francia, España,
Italia, Medio Oriente y Corea del Sur), el Consejo General ha tomado la
decisión de suspender por un tiempo el funcionamiento del Seminario de
Limonest. Esta decisión no ha sido fácil, pero nosotros la hemos tomado en un
clima de oración y de apertura a lo que Dios nos pide vivir en este tiempo que
es el nuestro.
Con el cierre del Seminario no enterramos la
intuición de A. Chevrier de formar
apóstoles pobres para los pobres. Al contrario, somos conscientes de que
Dios nos llama a renovar el afán y a seguir buscando nuevas formas para formar
apóstoles pobres para los pobres. Invoquemos al Espíritu Santo para que nos
ilumine en las iniciativas que hemos de tomar para ser testigos del carisma y
de la gracia que henos recibido.
Nuestro Seminario ha formado en primer lugar muchos
seminaristas de Francia, por estar implantado aquí, pero también de otros
países del mundo. Ha sido una hermosa aventura y un gran servicio a toda la
Iglesia universal. Este camino se va a proseguir de otra manera y nosotros
seremos los impulsores si nos decidimos a ello.
Os pedimos que acompañéis con el apoyo de
vuestra oración a los seminaristas, a los formadores del Seminario y a los
Responsables del Prado en este momento tan delicado de nuestro Instituto.
3 La canonización del P. Chevrier
Estamos en camino hacia la canonización del P.
Chevrier. Os invito a orar al P. Chevrier para que Dios nos conceda la gracia
de servirle siempre con un corazón pradosiano abierto al amor de Cristo y a los
pobres.
Se acaba de crear una nueva comisión para la
canonización. Entre otras tiene la tarea de publicar un pequeño boletín
informativo para la sensibilización y para invitar a las comunidades a rezar al
P. Chevrier y extender su devoción. Desear la canonización del P. Chevrier es
extender y hacer que se viva su carisma allí donde cada uno nos encontramos.
Esto es, amar a Jesucristo, hacer que él sea amado y amar a los pobres, como ha
repetido vivamente el Papa Francisco:
“Me
gusta recordar que la inmensa mayoría de los pobres tiene una apertura
particular a la fe; necesitan a Dios, y la falta de atención espiritual hacia
ellos constituye la peor discriminación: ‘la
opción preferencial por los pobres debe traducirse principalmente en una
atención religiosa privilegiada y prioritaria’ (EG 200). Queridos hermanos
y hermanas os invito a volver continuamente a la magnífica figura de vuestro
fundador, a meditar sobre su vida, a pedir su intercesión. La experiencia
espiritual que vivió intensamente - una inmensa compasión por los pobres, la
comprensión y el compartir su sufrimiento y, al mismo tiempo, una contemplación
del despojarse de Cristo que se convirtió en uno de ellos – fue la fuente de su
ardor apostólico…”.
4 Conclusión
Estamos embarcados en
la hermosa nave del Prado con la responsabilidad común de vivir y hacer vivir
el carisma de nuestro fundador. A todos os vuelvo a decir, muchas gracias.
Animémonos mutuamente y hagamos de nuestra Iglesia un bello oasis de paz y
fraternidad para nuestro mundo.
PD: en el próximo PPI de julio de 2018 tendremos una
información más amplia de la Audiencia del Papa.
Michel DELANNOY
Responsable general
Subscriure's a:
Missatges (Atom)