Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.

 

Pentecosta

1. Llegim el text (Jn 20,19-23)

¹⁹Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. ²⁰Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. ²¹Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. ²²Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant. ²³A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El text ens situa en el mateix dia de Pasqua. Mentre Lluc situa la recepció de l’Esperit a la Pentecosta, la tradició joànica la situa a la tarda del mateix dia de Pasqua, àdhuc al mateix moment de l’enlairament de Jesús (Jn 19,30.34; ressò de Jn 7,38-39). Ambdues tradicions relacionen la recepció de l’Esperit amb la missió de Jesús (l’enviat del Pare) i dels seus (els enviats de Jesús), amb l’actualització de l’únic Evangeli, que dóna la vida per sempre (Jn 20,31). I també situen la recepció de l’Esperit després que Jesús sigui enlairat, glorificat, constituït en sobirà de la creació.

Jesús té la iniciativa de fer-se veure i de presentar-se vencedor de la mort davant els deixebles. Jesús fa tres accions: 1) posar-se al mig d’on estan reunits (treu fora la por), 2) mostrar-los les mans i el costat (és el crucificat) i 3) alenar damunt d’ells (els dóna la nova vida que ell ha inaugurat).

Jesús s’apareix per a romandre sempre present en la comunitat per l’Esperit donat, i en el món, per la missió dels deixebles. Jesús, que du la iniciativa, es dóna a conèixer als deixebles i els confia una missió. Des del Pare, Jesús glorificat els dóna l’Esperit, que els acompanyarà sempre (Jn 14,16), els ajudarà a recordar tot el que Ell ha dit i fet i els ho farà entendre (Jn 14,26), els guiarà en la missió i els conduirà cap al Pare (Jn 16,13-14).

Jesús ha rebut del Pare la missió de portar l’amor de Déu a tothom i confia als deixebles aquesta missió. Així els deixebles reben la missió del Pare de part de Jesús. Si abans ha estat el Pare el qui ha enviat Jesús, ara és Jesús el qui envia els seus deixebles. La missió de Jesús continua pels seus deixebles. Per això l’Esperit Sant és donat per a dur a terme la missió rebuda del Pare per Jesús, i alhora, per a fer present en el món, amb el do del perdó, el do de la pau i la neutralització del mal. El do del perdó dels pecats i el do de l’Esperit van ben lligats: amb el perdó neix una nova vida, s’ofereix una nova oportunitat. Ara i ací, el poder rebut (Jn 20,23), que ofereix el perdó dels pecats als qui acullen la missió rebuda del Fill, fa present (signe eficaç) la salvació que el Fill ha rebut del Pare (Jn 3,17).

L’Esperit és donat amb un gest de Jesús (Jn 20,22). El mateix gest de Déu a l’hora de crear l’ésser humà (Gn 2,7). L’Esperit rebut infon la vida de Déu i ens situa amb un peu en el seu Regne. Amb el do de l’Esperit, els deixebles neixen a la vida del Regne (Jn 3,5-6), poden adorar veritablement el Pare (Jn 4,23), i reben el do de la vida per sempre (Jn 6,63; 7,37-38). El primer efecte del do de l’Esperit és néixer de nou; és a dir, participar de la vida de Déu, de la comunió amb Déu i amb els pobres i entre nosaltres en Jesucrist, i certament aquest efecte és acompanyat pel perdó, signe de la victòria sobre el pecat i la mort.

3. Pensem-hi

Sóc conscient que Jesús m’envia a col·laborar amb d’altres en la construcció del Regne?

El perdó és l’arma que faig servir, amb la força de l’Esperit, per a neutralitzar el mal i fer-lo retrocedir? Amb el perdó ofereixo una nova oportunitat des de l’amor?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu

 

Ascensió del Senyor B

1. Llegim el text (Mc 16,15-20)

¹⁵Jesús ressuscitat els digué: Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la creació. ¹⁶Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. ¹⁷Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, ¹⁸agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.

¹⁹Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. ²⁰Ells se n’anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l’acompanyaven.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Aquest fragment forma part de l’anomenat final canònic de Marc, un resum que comprèn la narració de les aparicions del Senyor ressuscitat (Mc 16,9-14), el mandat que reben els creients de proclamar l’evangeli, amb la descripció dels signes que l’acompanyaran i el que podríem anomenar la «situació» que es produeix quan Jesús ascendeix al cel i els seus es comencen a escampar pels camins del món (Mc 15,16-20). El text no formava part del pla narratiu original de l’evangelista Marc, que va deixar la seva obra amb un final obert: l’evangeli no acaba mai; quan s’arriba al final de les paraules escrites cal tornar al principi.

Aquest resum forma part de l’activitat redaccional de les primeres generacions de cristians, que van voler fornir l’Evangeli segons Marc d’un final inspirat en la perspectiva de Lluc i de Joan.

L’Evangeli a proclamar serveix perquè tothom conegui la sobirania que el Senyor ressuscitat ha començar a exercir sobre tota la creació. Es tracta d’anunciar l’alliberament de la humanitat i de la creació del mal i de la mort.

La reacció davant l’anunci consisteix a creure o no. Creure suposa rebre el baptisme que és la penyora de l’alliberament del mal i de la mort una vegada per sempre. I qui no creu s’exclou d’aquest alliberament. L’acció evangelitzadora esdevé acció transformadora. Per això l’acció és acompanyada de senyals prodigiosos.

Els senyals prodigiosos confirmen en la seva tasca evangelitzadora els qui creuen en l’Evangeli i en fan estil de vida i en són testimonis. Els senyals indiquen que Crist és el sobirà de la creació i que vol incloure tota la creació en la nova realitat, totalment lliure del mal i de la mort. I els senyals s’esdevindran per mitjà de la invocació del nom de Jesús, el Senyor ressuscitat present en la seva comunitat fins a la fi del món.

L’ascensió de Jesús posa punt final a les aparicions de Jesús ressuscitat. I els creients podem experimentar la cooperació del Senyor en la nostra vida i acció.

3. Mirem la nostra vida i acció

Accepto i acullo l’Evangeli rebut com a font del meu estil de vida i marc de referència de la meva acció contra el mal? L’acció evangelitzadora és transformadora?

Descobrim, en els senyals prodigiosos que acompanyen les accions fetes, que el Senyor coopera amb nosaltres en la construcció del seu Regne? En sóc testimoni?

Carta del responsable general

Lyon, 26.04.1018

CARTA DEL RESPONSABLE N° 01-2018

A todos los Pradosianos.

Les dijo Jesús; Yo soy el pan de vida. El que venga a mí, no tendrá hambre, y el que crea en mí, no tendrá nunca sed (Jn 6,35).

Queridos amigos

Esta palabra del Evangelio de Juan nos invita a acoger a Jesús tal como se presenta: “Yo soy el pan de vida”. Él nos impulsa a esperar en un mundo donde jamás haya hambre y sed. ¿De qué mundo nos habla? ¿Existe ese mundo? Realmente Jesús nos propone, más allá del pan material, la dicha, la verdadera felicidad que no está sujeta a ninguna contabilidad, sino que se recibe gratuitamente. La Eucaristía es el signo vivo, el don de Dios que nos hace entrar en la intimidad de aquel que eligió darse a nosotros. El poder de su resurrección viene a sacudir las tumbas de nuestras vidas para iluminar nuestros caminos de humanidad. Dos verbos de acción acompañan este reconocimiento. Venir: se trata de que estemos siempre en movimiento, de ir a él, de vivir en cierta forma de conversión. Ver: un acto de abandono, creer no por un razonamiento de la inteligencia sino por el corazón, como Juan el discípulo que Jesús amaba ve y cree ante la tumba vacía (Jn 20,8).

1 La audiencia con el Papa Francisco

El sábado 7 de abril, respondiendo a la invitación del Papa Francisco nos hemos desplazado a Roma. Una delegación de sacerdotes del Prado (El Consejo General, los Responsables de los Prados erigidos, los formadores del Seminario, los sacerdotes de la parroquia de Roma), una representación de las Hermanas del Prado y del IFP hemos acogido el mensaje que el Papa dirigió a toda nuestra familia. El Papa nos alentó en nuestra adhesión a Jesucristo y en la convicción de que los pobres tienen derecho al Evangelio. La audiencia duró 30 minutos en un ambiente muy cálido y nuestros rostros reflejaban agradecimiento y una gran alegría. Esta audiencia había sido precedida de una misa que hemos celebrado en la tumba de Pedro, de una visita a la Basílica de San Pedro y de un encuentro con el Cardenal Secretario de Estado, Monseñor Pietro Parolin. Por la tarde nos reunimos en la parroquia de Sta. María del Socorso para celebrar el compromiso temporal en el Prado del sacerdote de Madagascar, Nicolás. Él está haciendo estudios en Roma y es miembro del equipo de sacerdotes de la parroquia.

Cada uno podrá consultar en la página Web del Prado General una explicación de esta visita que se encuentra en la página Web del Vaticano (https://www.vaticannews.va/fr-html); ver la agenda del Papa el 7 de abril, audiencia a la Asociación de Sacerdotes del Prado. También en la página Web del Prado General (www.leprado.org).

2 El cierre del Seminario

Después de un largo tiempo de reflexión y diálogo en el Consejo General y con el equipo de formadores y después de haber hecho una consulta a los Responsables de los Prados erigidos (Francia, España, Italia, Medio Oriente y Corea del Sur), el Consejo General ha tomado la decisión de suspender por un tiempo el funcionamiento del Seminario de Limonest. Esta decisión no ha sido fácil, pero nosotros la hemos tomado en un clima de oración y de apertura a lo que Dios nos pide vivir en este tiempo que es el nuestro.

Con el cierre del Seminario no enterramos la intuición de A. Chevrier de formar apóstoles pobres para los pobres. Al contrario, somos conscientes de que Dios nos llama a renovar el afán y a seguir buscando nuevas formas para formar apóstoles pobres para los pobres. Invoquemos al Espíritu Santo para que nos ilumine en las iniciativas que hemos de tomar para ser testigos del carisma y de la gracia que henos recibido.

Nuestro Seminario ha formado en primer lugar muchos seminaristas de Francia, por estar implantado aquí, pero también de otros países del mundo. Ha sido una hermosa aventura y un gran servicio a toda la Iglesia universal. Este camino se va a proseguir de otra manera y nosotros seremos los impulsores si nos decidimos a ello.

Os pedimos que acompañéis con el apoyo de vuestra oración a los seminaristas, a los formadores del Seminario y a los Responsables del Prado en este momento tan delicado de nuestro Instituto.

3 La canonización del P. Chevrier

Estamos en camino hacia la canonización del P. Chevrier. Os invito a orar al P. Chevrier para que Dios nos conceda la gracia de servirle siempre con un corazón pradosiano abierto al amor de Cristo y a los pobres.

Se acaba de crear una nueva comisión para la canonización. Entre otras tiene la tarea de publicar un pequeño boletín informativo para la sensibilización y para invitar a las comunidades a rezar al P. Chevrier y extender su devoción. Desear la canonización del P. Chevrier es extender y hacer que se viva su carisma allí donde cada uno nos encontramos. Esto es, amar a Jesucristo, hacer que él sea amado y amar a los pobres, como ha repetido vivamente el Papa Francisco:   

“Me gusta recordar que la inmensa mayoría de los pobres tiene una apertura particular a la fe; necesitan a Dios, y la falta de atención espiritual hacia ellos constituye la peor discriminación: ‘la opción preferencial por los pobres debe traducirse principalmente en una atención religiosa privilegiada y prioritaria’ (EG 200). Queridos hermanos y hermanas os invito a volver continuamente a la magnífica figura de vuestro fundador, a meditar sobre su vida, a pedir su intercesión. La experiencia espiritual que vivió intensamente - una inmensa compasión por los pobres, la comprensión y el compartir su sufrimiento y, al mismo tiempo, una contemplación del despojarse de Cristo que se convirtió en uno de ellos – fue la fuente de su ardor apostólico…”.

4 Conclusión

Estamos embarcados en la hermosa nave del Prado con la responsabilidad común de vivir y hacer vivir el carisma de nuestro fundador. A todos os vuelvo a decir, muchas gracias. Animémonos mutuamente y hagamos de nuestra Iglesia un bello oasis de paz y fraternidad para nuestro mundo.

PD: en el próximo PPI de julio de 2018 tendremos una información más amplia de la Audiencia del Papa.

Michel DELANNOY

Responsable general

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics

 

D. 6è de Pasqua B

1. Llegim el text (Jn 15,9-17)

⁹Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. ¹⁰Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. ¹¹Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. ¹²Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. ¹³Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. ¹⁴Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. ¹⁵Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. ¹⁶No m’heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. ¹⁷Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

L’actor principal del text és el Pare, l’amo de la vinya, on hi ha el cep veritable, que és el seu Fill i les sarments, que som nosaltres. El Pare estima (Jn 15,9a) i dóna (Jn 15,16d). El Pare estima el Fill i d’aquest amor brolla l’amor del Fill als deixebles. L’amor del Pare envers el Fill és el fonament del seu amor als humans. Hi ha un sol amor que flueix contínuament, del Pare al Fill, i del Fill als deixebles, i dels deixebles entre ells.

La frase central: Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics (Jn 15,13), expressa l’acte suprem de l’amor, la mort de Jesús a la creu. És a la creu on es manifesta l’amor de Jesús fins a l’extrem (Jn 13,1). L’amor de Jesús envers la humanitat és insuperable. Aquesta manifestació de l’amor convida a mantenir-s’hi. No solament es tracta de mantenir-se ferm en la fe en Jesús, sinó també de viure en l’amor que s’ha rebut d’Ell i, per tant, rebut també del Pare.

Els deixebles ens mantenim units a Jesús si obeïm el seu manament de l’amor. Ara Jesús és el nostre model i la nostra font d’actuació en l’amor als altres. I el goig de Jesús és l’estimació dels uns als altres, que és també el goig del Pare. Si els deixebles fem el que Jesús ens demana, és a dir, creure i estimar, el Fill ens reconeix com a amics. Som amics de Déu, com ho han estat reconeguts Abraham i Moisès, si acollim l’amor de Déu i ens deixem omplir per ell i el compartim amb els altres.

Jesús ens ha escollit perquè donem fruit, és a dir, perquè siguem fidels al seu manament de l’amor. Per tant, els deixebles hem d’irradiar la fe en Jesús i el seu amor per a la glòria del Pare, el vinyater. El fruit dels deixebles fa viu i present Jesús ressuscitat enmig del món.

El Pare ens dóna tot el que cal perquè irradiem el seu amor enmig de la humanitat i perquè tots els seus fills i les seves filles d’arreu del món siguin un de sol en Crist Jesús per a la seva glòria.

3. Mirem la nostra vida i acció

Jesús és model i font del meu amor als altres? Quan i com em mantinc en l’amor de Jesús? Què em suposa acceptar l’amistat que Jesús m’ofereix?

Deixo fluir l’amor de Déu Pare manifestat en Jesús a través de la meva vida i acció? I prego perquè sigui així?