Sant Pere i sant Pau
(29 juny 2025)
1.
Llegim el text (Mt 16,13-19)
13Després Jesús va arribar a la regió de Cesarea de
Filip, i preguntava als seus deixebles: Qui diu la gent que és el Fill de
l’home? 14Ells respongueren: Uns diuen
que és Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, Jeremies o algun dels
profetes. 15Ell els pregunta: I vosaltres,
qui dieu que sóc? 16Simó Pere li respongué: Tu ets
el Messies, el Fill del Déu viu. 17Llavors Jesús li va dir: Feliç de tu, Simó, fill de
Jonàs: això no t’ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! 18I jo et dic que tu ets Pere, i
sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la
mort no la podran dominar. 19Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que
lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra
quedarà deslligat al cel. 20Després
va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
El text
comença amb un diàleg entre Jesús i els deixebles, on destaca la confessió de
Pere, el qual no sols confessa Jesús com el Messies, sinó també com el
Fill de Déu viu; i acaba amb les paraules de Jesús a Pere (propi de Mateu),
on Jesús beneeix Pere, li posa Pere (Petros), la pedra (petra)
sobre la qual fundarà la seva Església, i promet donar-li les claus del
Regne del cel.
A partir de
dades procedents de la tradició, Mateu atorga a Pere una posició particularment
distinta al si dels Dotze: és l’únic deixeble dels evangelis que és nominalment
destinatari d’una benedicció del Senyor, i que la seva comprensió de la
identitat i missió de Jesús és confirmada com a revelació procedent del
Pare de Jesús. L’Església d’Antioquia, des d’on escriu Mateu, és conscient que
la prioritat o primacia de Pere, iniciada en temps del ministeri de Jesús,
perdura en l’espai–temps.
Com a resposta
a la seva confessió, Pere rep un nom que expressa el futur de la seva missió
com a pedra, sobre la qual serà fundada l’Església de Crist; missió que
Pere, segons Mateu, realitzarà després de la resurrecció, perquè encara ha de
superar la incomprensió del sentit de la mort de Jesús (Mt 16,23).
En la
confessió de Pere, Mateu no presenta Pere simplement com a portaveu de
l’opinió dels deixebles, sinó com el destinatari d’una especial
revelació divina. Abans tots els deixebles han confessat Jesús com a Fill de
Déu (Mt 14,33); per això la confessió de Pere no és única com a Marc. A
Mateu, però, no té el mateix relleu la confessió dels deixebles que la de Pere,
la qual, si bé ha perdut la seva prioritat cronològica, ha adquirit una prioritat
eclesial, en el sentit que Jesús declara que Pere és la pedra sobre
la qual serà edificada l’Església de Crist (la Catòlica, estesa d’Orient a
Occident). A més, tot i que el poder de lligar i deslligar sigui donat a
l’Església local (Mt 18,18), sols a Pere, Mateu fa dir a Jesús: Et donaré
les claus del Regne dels cels. I les claus són l’arma decisiva contra les
forces de la mort, que són realment poderoses. La mort no té, doncs, l’accés al
Regne, atès que el qui té les claus pot barrar-li l’accés.
Pere
és l’apòstol dels jueus i dels gentils (Ac 15,7; Ga 2,7). Roma, la seu del seu
martiri i del de Pau, n’hereta els trets clau: la síntesi entre les
diferents comprensions sobre Jesús i la mediació al si de les diverses
Esglésies locals.
3. Pensem-hi
Qui és Jesús per a mi? Soc
conscient que la meva fe en Jesucrist em fa destinatari d’una missió, la missió
que continua la de Jesús i dels Apòstols?
