dissabte, 27 de gener del 2018

Assemblea per revifar el do de Déu rebut



Assemblea del Pradó
de Catalunya i Balears

28 - 29 de gener de 2018

“Revifar el do de Déu rebut”

Estimats companys
de la família pradosiana de Catalunya i Balears,

us convidem a la participació de l’Assemblea Interdiocesana que es celebrarà el 28 i 29 de gener de 2018 a la Casa d’Exercicis Sant Ignasi – Sarrià (Carrer Carrasco i Formiguera, 32 – Barcelona Tel. 93 205 81 34).

Aquesta vegada l’objectiu de l’Assemblea és d’una banda treballar el material de l’Assemblea General que es farà l’any 2019 i de l’altra fer pregària a partir d’una ponència que es farà el dilluns.

El diumenge a la tarda començarem treballant el material de l’Assemblea General de 2019 a partir d’una presentació del document preparatori que ens farà en Josep Baena, continuarem amb un treball posterior per grups a partir d’un qüestionari i acabarem concretant unes conclusions en plenària.

El diumenge per la nit es presentaran les propostes a candidats per ser els propers cinc cursos el responsable metropolità de Barcelona i Terrassa i el responsable catalanobalear. Cal que en els grups es facin propostes per a aquestes responsabilitats.

El dilluns al matí es farà en Jaume Fontbona farà una ponència: “Revifar el do de Déu rebut” i un temps de reflexió personal. Posteriorment, es convoca la plenària per presentar el balanç econòmic de 2017 i votar els candidats per les responsabilitats que s’han de cobrir.

Després de dinar es farà una reunió del Consell CB amb totes les nostres diòcesis: Mallorca, Menorca, Vic, Girona i metropolità.


El programa proposat de l’assemblea és aquest:

Diumenge 28 de gener
17:00 Acollida i presentació.
17:30 Presentació del document per Josep Baena (Veure).      
18:15 Treball per grups (Jutjar) a partir del següent qüestionari:
ü  Què és l’essencial per a un prevere pradosià?
ü  Com valorem la nostra vida pradosiana (personal i comunitària).
         19:45 Plenària: Posada en comú i concretar reptes i línies d’acció.
         20:30 Sopar
21:30 Presentació dels candidats a responsable metropolità de Barcelona i a responsable catalanobalear.
Dilluns 29 de gener
         08:30 Laudes
         09:00 Esmorzar
         10:00 Ponència: Revifar el do de Déu rebut (Jaume Fontbona)
10:30 Aclariments
11:00 Temps de reflexió personal.
12:00 Assemblea:    Economia (Pradó i Evangeli i Vida)
                            Votació candidats.
13:15 Eucaristia
14:00 Dinar.
15:30 Consell CB ampliat.


El Consell del Pradó Interdiocesà de Catalunya i Balears

dilluns, 22 de gener del 2018

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Calla i surt d’aquest home



 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/13ordinarioB4.jpg
Diumenge 4 de durant l’any B


1. Llegim el text (Mc 1,21-28)

21Després van anar a Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. 22La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei. 23En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne, que es posà a cridar: 24Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu! 25Però Jesús el va increpar dient: Calla i surt d’aquest home. 26Llavors l’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. 27Tots quedaren molt sorpresos i es preguntaven entre ells: Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l’obeeixen! 28I la seva anomenada s’estengué de seguida per tota la regió de Galilea.



2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El relat ens situa en l’espai i el temps, és a dir, a Cafarnaüm, en una sinagoga i en dissabte. Els personatges són Jesús, l’esperit maligne i els presents a la sinagoga.

Jesús es presenta com un mestre a la sinagoga d’un dels poblats de les rodalies del mar de Galilea. Cafarnaüm és poblet fronterer. Jesús ensenya diferent dels entesos perquè ho fa amb autoritat. Els escribes basen la seva autoritat en la tradicional interpretació de la Llei, és a dir, ho fan des de comentaris d’altres mestres més coneguts i importants (mostren la seva erudició) i des del mateix text de la Llei. En canvi, Jesús la interpreta com a autèntic intèrpret, des de la pròpia relació filial amb Déu Pare. I els senyals prodigiosos emfatitzen l’autoritat de Jesús. Jesús, doncs, ensenya amb una autoritat que li ve del Pare (seu i nostre).

La Paraula de Déu continguda en la Llei és alliberadora de tot mal, per tant, Jesús venç el mal. L’acció de Jesús explicita el seu ensenyament alliberador. El Regne s’obre pas contra el mal present en el món. El Regne posa la persona humana en la seva condició de criatura lliure i responsable, a imatge i semblança del seu Creador. Per això el mal apareix ràpidament davant la irrupció de Jesús a la sinagoga, perquè refusa la comunió amb Déu i expressa indignació davant la presència de l’amor de Déu. El qui pregunta perquè et fiques amb nosaltres no vol tenir res en comú amb el seu interlocutor.

L’esperit maligne reconeix Jesús com el Sant de Déu (cf. Jn 6,69), és a dir, li reconeix un ple poder sobre el mal. El fet que mani silenci a l’esperit maligne suposa que Jesús actua com a Déu que és, Jesús és el Senyor de la creació i no pas un mag o un bruixot que fa conjurs màgics. El crit de l’esperit maligne és un crit de mort, és a dir, el mal és vençut per la força de l’amor que ve de Déu.

La reacció dels presents a la sinagoga és d’esglai davant la irrupció de la força poderosa del Senyor de l’univers.

Al final, aquest relat és un relat de missió, on es relata com la sobirania de Déu (el Regne de Déu) s’imposa davant la irrupció precipitada del mal o davant les dificultats de la missió.

Jesús inicia la missió d’indicar la presència del Regne amb l’autoritat i la força que li ve de Déu. Jesús manifesta la seva dignitat de Sant de Déu.



3. Pensem-hi

Confio que les possibles irrupcions de forces malignes en la meva vida i acció seran vençudes per la força del Senyor?

Quina importància té Jesús en la meva vida i acció? I contra el meu cantó fosc?

dilluns, 15 de gener del 2018

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes



 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/12ordinarioB3.jpg
Diumenge 3 de durant l’any B

1. Llegim el text (Mc 1,14-20)

14Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. 15Deia: S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

16Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. 17Jesús els digué: Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes. 18Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.19Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes, 20i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca i se n’anaren amb Jesús.



2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El text comença amb una frase de transició, que clou el pròleg (Mc 1,1-13) i indica que Jesús ve després de Joan, i que també serà entregat com ho és Joan.

L’espai geogràfic de Joan era entorn del riu Jordà, el de Jesús és Galilea i rodalies, al costat d’un mar obert a les nacions que l’envolten. Galilea és el lloc fundacional del moviment de Jesús i de l’Església que en sorgeix. Per això el jove assegut al sepulcre buit indica a les dones que trobaran Jesús a Galilea (Mc 16,5-7). A Galilea s’hi retorna després de passar per la mort i la resurrecció, i així obrir la missió a totes les nacions.

L’evangeli de l’Església s’arrela en el missatge de Jesús, el Regne ja és aquí i la fe en l’Evangeli dóna sentit a la conversió. El Regne es fa present per mitjà dels col·laboradors. Jesús n’escull quatre, com a signe dels quatre punts cardinals, signe dels quatre vents, és a dir, de la universalitat de la missió.

Jesús s’acosta al mar, no va al temple, ni a la sinagoga, ni a l’àgora (plaça pública principal, on es negociava i s’administrava justícia), va a trobar a la gent del poble, als treballadors en el seu lloc de feina (mateixa intuïció de Cardijn).

Jesús necessita col·laboradors que pesquin humans, que treguin gent del mar (lloc de tenebra i foscor) per a dur-los a la platja del Regne, un espai de fraternitat.

Jesús escull dues parelles de germans, per a crear una nova xarxa de relacions fraterna, més enllà de la pròpia família, més enllà dels lligams de sang.



3. Pensem-hi

Jesús m’invita a canviar mentalitat i estil de vida per a creure en el Regne de Déu que inicia. Què m’impedeix pensar i viure segons el projecte del Regne?

Jesús necessita col·laboradors per al Regne, per a crear una xarxa de relacions fraternes. Em sento cridat a col·laborar-hi?

El Regne es descobreix amb els ulls de la fe. Quan ens preguntem sobre la presència de Jesús, ens adonem que mirem la realitat i les accions amb els ulls de la fe?

dilluns, 8 de gener del 2018

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Mireu l’anyell de Déu!



 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/11ordinarioB2.jpg
Diumenge 2n de durant l’any B

1. Llegim el text (Jn 1,35-42)
35L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles 36i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: Mireu l’anyell de Déu! 37Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. 38Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: Què busqueu? Ells li digueren: Rabí —que vol dir «mestre»—, on habites? 39Els respon: Veniu i ho veureu. Ells hi anaren, veieren on habitava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda. 40Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. 41Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué: Hem trobat el Messies —que vol dir «ungit». 42I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué: Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes —que vol dir «pedra».
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Joan indica per on passa Jesús, tot fixant-hi la mirada. El que importa durant tot el quart evangeli és veure (= creure i confiar). També Jesús veu, per a valorar la persona, manifestar la seva proximitat. És la mirada de Déu (Nm 6,25), una mirada plena d’amor. Jesús passa, camina sense que ningú sàpiga cap a on va. Tampoc no se’ns indica d’on ve; però Joan Baptista sembla saber-ho, quan diu Mireu l’anyell de Déu, el genitiu indica que ve de Déu. La mirada de Joan intenta penetrar en l’ésser de Jesús. El que intenta fer tot creient. També és el que fa Jesús, fixa la mirada en cadascú de nosaltres (com en Simó Pere: Jn 1,42) i ens regala una missió; en efecte, donant-li un nom significa que li confia una responsabilitat, li dóna una missió, la de ser pal de paller i «recer» (Cefes) d’un equip, d’una comunitat, d’un poble, el que Déu s’ha escollit.
Aquí, els primers deixebles de Jesús no se’ns presenten com a pescadors de Galilea que abandonen el que fan per a seguir Jesús, sinó en recerca. Jesús pren la iniciativa d’anar cap als qui el cerquen: Què busqueu? (Jn 1,38). La primera cosa que diu Jesús al quart evangeli és una pregunta. Jesús s’adreça al creient al començament del procés, tot preguntant sobre cap a on orientar la recerca, i al final pregunta sobre si l’has trobat viu i present en la pròpia vida i en la vida de la comunitat: Qui busques? (Jn 20,15). Els deixebles, com Maria Magdalena (Jn 20,15), responen amb una altra pregunta: Rabbí, on t’estàs? En ambdós casos la pregunta plantejada es refereix a una possible localització de Jesús, on resideix o on està el seu cos. Jesús respon a Maria Magdalena que se’n va al Pare, perquè és el seu lloc i als deixebles que vagin amb ell i descobreixin qui és, d’on ve i allà on va; vegin on realment s’està: amb Déu i entre nosaltres.
En el text se’ns indica una hora, l’hora desena (les quatre de la tarda, hora romana), l’hora de l’acompliment. En comptes de somniar en un més enllà d’aquest món, es convida als deixebles a fixar-se en Jesús, que uneix el cel amb la terra, que viu i camina amb nosaltres, que vol acompanyar-nos cap allà d’on ve (Jn 14,6). Jesús és el camí cap al Pare. Ha estat una trobada inoblidable, per això es recorden de l’hora. Com els enamorats que es recorden de la primera trobada. Es queden amb Jesús, alguna cosa els ha encisat. La recerca acaba de començar. T’hi apuntes també?
3. Pensem-hi
Com miro Jesús? Com em deixo mirar per Jesús? La seva i la meva mirada és amarada d’amor?
Què hi trobo en Jesús? Què hi he trobat?