diumenge, 30 d’octubre del 2016

Núria Terés ha mort per ressuscitar amb el Crist pobre

Estimados hermanos: "Cuanto más se muere más vida se tiene, más vida se da".
Ha fallecido esta noche a causa de un cáncer Nùria Terés Bonet, laica asociada de la diócesis de Girona, casada con Albert Quintana y madre de cuatro hijos. Descanse en paz. Fue una mujer valiente, profundamente comprometida con los más pobres, inmigrantes...
Damos gracias a Dios por las muchas virtudes con que la bendijo en su vida mortal y le pedimos que Nùria disfrute ya de la plenitud de su Reino. Y que el Señor conceda el alivio de la esperanza cristiana a sus padres, esposos e hijos.
Unidos en la oración y en la esperanza.Cordialmente
Lucio Arnáiz, responsable Prado Regional




L’eugenial veïna Núria Terés ha mort

El Dimoni plora | Santa Eugènia de Ter
Avui diumenge a la matinada, ha mort l’eugenial Núria Terés i Bonet
(04·03·1962 – 30·10·2016, Santa Eugènia de Ter).

La Mamarroca i la Núria
La Mamarroca i la Núria
Eugenial dona, veïna i amiga, lluitadora. Companya de l’Albert Quintana i mare de quatre fills; en Bernat, en Lluc, la Maria i en Mareg. Amant de la vida, la bicicleta, del teixir virolat i les hortes, i la seva gent. Llicenciada en Biologia, professora d’educació secundària (més de 20 anys), professora-tutora de l’Hospital de Dia per a Adolescents amb Trastorns Mentals del Santa Caterina (Salt). Estudiosa en temes de gènere, coeducació, interculturalitat i joves filles de famílies marroquines, col·laboradora de la Fundació Jaume Bofill i del grup de recerca Multiculturalisme i Gènere (UB), i presidenta del Col·lectiu Igualtat de Girona (2003-2006).
Membre de la junta i vicepresidenta de l’Associació de Veïns de Santa Eugènia de Ter (fins al 2007), membre del Pla Educació i Convivència (PEiC) de Santa Eugènia·Sant Narcís, de l’AMPA de l’Escola Montfalgars -i del Club de lectura de la biblioteca Montfollet- i de l’Institut de Santa Eugènia. Col·laboradora d’El Dimoni (1981) i d’eldimoni.com. Els eugeniencs i eugenienques la recordem amb carinyo quan ara fa un any, per la Festa Major de Santa Eugènia de Ter, va presentar el pregoner d’aquella edició 2015, l’Abat de Montserrat, fill de la Rodona. Ha format part de la Comissió de l’Agenda Llatinoamericana mundial de la Coordinadora d’ONG Solidàries i del Secretariat de Pastoral Obrera. Va ser electa per Santa Eugènia de Ter a l’Ajuntament de Girona (ICV-EUiA, 2007-2015) i regidora de l’equip de govern a les àrees d’Educació i de Solidaritat i Cooperació (2007-2011) i… i molt i molt més, molt més! T’estimem.

La vetlla serà demà dilluns 31 d’octubre, de 3 de la tarda a 9 del vespre, al Tanatori de Girona La celebració serà dimarts 1 de novembre, a les 12 del migdia, a l’església de Santa Eugènia de Ter

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen



 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/56ordinarioC32.jpg


D. 32 de durant l’any C


1. Llegim el text (Lc 20,27-38)
27Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: 28Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. 29Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. 30També el segon 31i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. 32Finalment va morir també la dona. 33Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat? 34Jesús els respongué: Els qui viuen en aquest món es casen, 35però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; 36ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu. 37I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob. 38Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
Hem arribat a Jerusalem i som dins l’espai del temple dedicat a l’ensenyament. En el context del temple, els oients de Jesús queden reduïts a dos bàndols: el poble, l’oient atent a la Paraula de Jesús i les autoritats religioses, els adversaris que no volen acollir-lo, sinó humiliar-lo i eliminar-lo.
La qüestió sobre la resurrecció d’entre els morts centra l’escena. El punt de partida és un costum fet llei (anomenada llei del levirat; Dt 25,5-10), que assegurava la descendència legal al germà difunt per la continuïtat en el nom (la vida del difunt queda garantida pels descendents). A partir d’aquesta pràctica assumida en la Llei de Moisès, els saduceus assetgen Jesús proposant-li un cas inversemblant, però conegut de la religiositat popular (n’és exemple Tb 6,14), a fi de ridiculitzar la fe en la resurrecció: Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat?
La resposta de Jesús també parteix de la Llei de Moisès, que és l’única part de l’Escriptura que els saduceus accepten com a normativa. És més, Jesús afirma la resurrecció d’entre els morts fonamentant-se en l’experiència creient de Moisès (Ex 3,6): el Senyor és el Déu dels patriarques ja morts però vius amb Ell. D’altra banda, Jesús afirma que la resurrecció no és pura continuïtat amb la vida present, basada en la vida sexual; per això, en l’estat del ressuscitat, no hi cabrà la vida sexual, perquè la mort haurà desaparegut. Si l’engendrament serveix per a substituir els morts per vius, en el món que vindrà (successiu al món present), ja no serà més necessari perquè la vida continuï.
Acollir Jesús és acollir la salvació que porta i, per tant, té part en la resurrecció: és igual que els àngels i és fill de Déu; és a dir, sense deixar de ser humà, participa de la condició divina de Jesús. Lluc insisteix en aquesta condició de salvats dels qui acullen la Paraula del Senyor: gràcies a ell tots viuen. Els qui han rebut la salvació, encara que semblin morts als ulls de la gent, viuen, i viuen per a Déu. Sols amb els ulls de la fe es pot copsar que el deixeble de Jesús mort és viu, perquè el Déu que l’ha acollit és Déu de vius i no de morts. Així Jesús ens diu que quan estem amb Déu, vivim per a sempre, perquè l’Amor ha tret la mort.
3. Donem un cop d’ull a la nostra vida i acció
Creure en Jesús (acollir-lo com a Senyor de la meva vida) em fa fort (valent) davant la mort? Sóc conscient que el nostre Déu és Déu de vius i, per tant, amb ell no hi ha morts?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Feliços...



 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/todoslossantos.jpg
Tots sants
1. Llegim el text (Mt 5,1-11)
1En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. 2Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:
3Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.
4Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
5Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
6Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.
7Feliços els compassius, perquè seran compadits.
8Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
9Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu
10Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel.
11Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies.

2. Mirem el text i contemplem Jesús
Les benaurances podem llegir-les des de dues perspectives. Des dels receptors: De qui és el Regne del cel? Qui posseirà la terra? Qui veurà Déu? Les respostes són sorprenents: els pobres en l’esperit, els humils, els nets de cor. Aquests candidats tan insòlits són els beneficiaris de l’atenció amorosa de Déu.
I les podem llegir des de perspectiva de la felicitat promesa: Què poden esperar els pobres en l’esperit? I els humils o els nets de cor? De nou, en termes dels estàndards humans de recompensa, les respostes són sorprenents: són massa colossals. Porten una força d’esperança inaudita i apunten a un estil de vida alternatiu a la cultura dominant.
Per exemple, els perseguits i calumniats, perquè han portat una vida d’acord amb l’Evangeli, rebran el Regne de justícia i d’amor com a regal.
Per Tots Sants l’Església celebra la promesa que Déu no ha oblidat els pobres en l’esperit, els qui estan de dol, els humils, els qui lluiten per la justícia, els compassius, els nets de cor, els constructors de pau ni els perseguits.
La darrera benaurança té una referència inesperada per als presents implicats en la lluita pel Regne. No són invitats a rebre una recompensa instantània, sinó a ser confortats en l’esperança. Davant la persecució i incomprensió, la promesa divina afecta el futur i comporta una promesa divina d’alegria. La celebració de la reivindicació que fa Déu dels sants, que van sofrir, comporta l’encoratjament per tots els qui lluitem contra les forces de l’opressió i del mal.
Jesús és el model i la garantia d’aquesta alegria i esperança en la lluita.

3. Pensem-hi
Sintonitzo amb aquesta ona d’alegria i d’esperança? Per què?
Em sento confortat/da en la lluita contra les forces del mal i contra les injustícies?

divendres, 28 d’octubre del 2016

Un compromís laical al Pradó

COMPROMISO DE ANA MARÍA Y DAVID 
AL PRADÓ

En esta ceremonia tan especial para nosotros queremos agradeceros
vuestra asistencia, tanto a los que estáis hoy aquí como a los que no han podido venir, pero sabemos que están igualmente con nosotros con su aprecio y su oración.
 
Ja fa sis anys que vaig començar aquest camí. Va ser l'any 2012 quan el Pere Pérez em va parlar del Pradó i em va posar en contacte amb la Pim i el Tano. I, des de llavors, amb el seu testimoni, l'ajut de les fitxes de formació, els recessos i l'estudi d'Evangeli, es va iniciar en mi un camí guiat per la set de conèixer Jesucrist. Com ens diu el P. Chevrier: "si ens sentim, encara que sigui feblement, atrets cap a Jesucrist, conreem aquesta atracció i fem-la créixer".
Durant aquest camí he pogut conèixer l’Ana amb la qual ara compartim des del matrimoni la nostra vida i la nostra fe.
I és en el Pradó on he trobat la crida a viure una vida senzilla, centrada en el coneixement de Jesucrist, mitjançant l'Estudi d'Evangeli. Vull que Ell sigui el Tot en la meva vida, i que ho sigui també per a tots i especialment per als més pobres.
Demano a Déu que m'ajudi a viure la meva vocació, dins de l'Església diocesana, acompanyat per la família del Pradó i per tants testimonis laics i capellans que han estat un referent i una guia en la meva vida.
Dono moltes gràcies a Déu perquè per la meva mare, des de que tinc ús de raó conec a Jesucrist i tinc fe. Fa uns anys vaig conèixer l'ACO i això em va ajudar a compartir fe i vida en comunitat.
Vaig començar la iniciació al Pradó el 2012, perquè vaig conèixer, gràcies a l'ACO, preveres i laics que pertanyien a aquesta comunitat. Em va impactar la seva espiritualitat senzilla i centrada en el coneixement profund de Jesucrist; i jo vaig voler també arrelar-me i fonamentar-me en Ell i en la immensitat del seu amor. Vull descobrir l'Evangeli i que aquesta Bona Notícia no sigui només per a mi.
El P. Chevrier deia en una carta als seus seminaristes: «El coneixement de Jesucrist és la clau de tot. Conèixer a Déu i al seu Crist això l´és tot per a l´home, tot per al sacerdot, tot per al sant» (Carta als seus seminaristes,1875).
Em va ajudar molt l'escalf del grup i el de tots els laics associats al Pradó: la Pim, el Tano, el David, i també la Mireia i el Guillem, els quals no estan ara amb nosaltres fent el compromís. M'hagués agradat que estiguessin aquí dalt però demano a Déu que guiï els seus passos. Jesús prega al Pare: "T´enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t´ha plagut de fer-ho" i jo li demano al Pare cada dia que em faci més senzilla perquè l´Esperit de Déu em guiï, il·lumini el meu enteniment i em porti allà on Ell vulgui tenint sempre present als seus favorits: els pobres.
A ells pertany l´evangeli, d´ells és el Regne del Cel i és per ells que jo serveixo el Crist pobre. Com deia el Pare Chevrier: "apreneu doncs, a servir-lo en els més pobres".
Es per això que volem agrair especialment la trobada de cada setmana amb els malalts de l'Hospital Psiquiàtric on col·laborem. Gràcies per ser per a nosaltres una autèntica escola de gratuïtat i comprensió, per la seva acollida i afecte malgrat les dificultats de la seva malaltia i per portar-nos a la vida el Crist sofrent que ens cura amb les seves ferides.
M´afegeixo a l’agraïment d´en David. En els malalts de l´hospital trobo el rostre de Déu i només tenint a Crist a prop tot té sentit. És amb i en Jesús on hi trobo les forces. Anem allà i ens tornem amb el cor ple d´alegria. El cor alegre que volem escampar per tot arreu, és compartir la joia de Déu.
T'oferim, Senyor, el nostre compromís amb el Pradó per tal de viure, animats per l’Esperit, com a laics el carisma del P. Chevrier: esdevenir deixebles i apòstols pobres pels pobres malgrat les nostres incoherències i febleses, tal com podem i sabem, però amb totes les esperances posades en vós.

diumenge, 23 d’octubre del 2016

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut



 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/55ordinarioC31.jpg
D. 31 durant l’any C
1. Llegim el text (Lc 19,1-10)
Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. 2Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. 3Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d’estatura. 4Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. 5Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué: Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva. 6Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. 7Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien: Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador! 8Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més. 9Jesús li digué: Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham. 10El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.

2. Mirem el text i contemplem Jesús
Tot fent el camí cap a Jerusalem, Jesús passa per Jericó, ciutat important situada a uns 24 km al nord-est de Jerusalem, prop del riu Jordà, i amb un notable moviment comercial. Un lloc ideal perquè els cobradors d’impostos (publicans) s’hi enriquissin fàcilment, certament injustament, gràcies al guany sovint abusiu que obtenien de la gent; per això tenien fama de poc honrats i eren considerats col·laboradors de les administracions romana i herodiana i tan pecadors com les prostitutes i els pagans. Així Zaqueu, que n’era el cap de Jericó, era ric i era un pecador. Heus ací l’impacte de l’allotjament de Jesús a casa d’un pecador; és l’estil escollit a fi de manifestar el do definitiu de Déu en la taula compartida amb els pecadors i exclosos, assolint la màxima expressivitat en l’Últim sopar.
Zaqueu vol veure qui és Jesús i ho assoleix quan el reconeix com a Senyor (Lc 19,8). La seva situació social (cap dels cobradors d’impostos), religiosa (pecador) i física (petit d’estatura) no li ha impedit de veure’l. Precisament perquè Jesús ha vingut a cercar i a salvar el que està perdut, i així revela la manera d’actuar de Déu.
Zaqueu, en veure Jesús, veu els altres, que encara no els havia vist de veritat: els pobres i a tots els qui havia defraudat. Heus ací la conversió de Zaqueu. I si no dóna tot el que té és perquè ha de restituir el quàdruple als qui ha estafat, així va més enllà del ric important de Lc 18,18-23, atès que demostra la seva immensa generositat.
Lluc mostra que la iniciativa del trobament és de Jesús, tot està cuinat perquè Jesús cerqui i salvi Zaqueu (Lc 19,5.10). Jesús s’identifica amb el pastor i el pare de les paràboles de Lc 15: expressa l’actuar de Déu (vegeu Ez 34,16). El gest ple d’amor de Jesús (va a casa d’un pecador) fa que Zaqueu sigui molt generós. L’amor és el fruit d’aquesta visita de Jesús.
Lluc accentua l’avui de la salvació i la condició divina de Jesús: és el Senyor (Lc 19,8). És avui que Jesús ha de ser acollit (Lc 19,5) i també és avui que la salvació arriba (Lc 19,9). Ara i ací, la salvació arriba amb Jesús i per mitjà d’ell, sense que calgui esperar ningú més. Jesús és l'avui de la salvació, és el Salvador (Lc 2,11). I l’arribada de la salvació provoca un canvi en els qui l’acullen: hom esdevé generós i amic dels pobres (Lc 16,8-9). El seguidor del camí de Jesús ja participa i gaudeix de la salvació, que amara tota la seva existència i acció.

3. Donem un cop a la nostra vida i acció
Vull veure Jesús i deixo que vingui a casa meva?
La trobada amb Jesús fa adonar-me de la importància dels altres?