Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Calla i surt d’aquest home

 

Diumenge 4 de durant l’any B 

(31 gener 2021)

 

1. Llegim el text (Mc 1,21-28)

²¹Després van anar a Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. ²²La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei. ²³En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne, que es posà a cridar: ²⁴Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu! ²⁵Però Jesús el va increpar dient: Calla i surt d’aquest home. ²⁶Llavors l’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. ²⁷Tots quedaren molt sorpresos i es preguntaven entre ells: Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l’obeeixen! ²⁸I la seva anomenada s’estengué de seguida per tota la regió de Galilea.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El relat ens situa en l’espai i el temps, és a dir, a Cafarnaüm, en una sinagoga i en dissabte. Els personatges són Jesús, l’esperit maligne i els presents a la sinagoga.

Jesús es presenta com un mestre a la sinagoga d’un dels poblats de les rodalies del mar de Galilea. Cafarnaüm és poblet fronterer. Jesús ensenya diferent dels entesos perquè ho fa amb autoritat. Els escribes basen la seva autoritat en la tradicional interpretació de la Llei, és a dir, ho fan des de comentaris d’altres mestres més coneguts i importants (mostren la seva erudició) i des del mateix text de la Llei. En canvi, Jesús la interpreta com a autèntic intèrpret, des de la pròpia relació filial amb Déu Pare. I els senyals prodigiosos emfatitzen l’autoritat de Jesús. Jesús, doncs, ensenya amb una autoritat que li ve del Pare (seu i nostre).

La Paraula de Déu continguda en la Llei és alliberadora de tot mal, per tant, Jesús venç el mal. L’acció de Jesús explicita el seu ensenyament alliberador. El Regne s’obre pas contra el mal present en el món. El Regne posa la persona humana en la seva condició de criatura lliure i responsable, a imatge i semblança del seu Creador. Per això el mal apareix ràpidament davant la irrupció de Jesús a la sinagoga, perquè refusa la comunió amb Déu i expressa indignació davant la presència de l’amor de Déu. El qui pregunta perquè et fiques amb nosaltres no vol tenir res en comú amb el seu interlocutor.

L’esperit maligne reconeix Jesús com el Sant de Déu (cf. Jn 6,69), és a dir, li reconeix un ple poder sobre el mal. El fet que mani silenci a l’esperit maligne suposa que Jesús actua com a Déu que és, Jesús és el Senyor de la creació i no pas un mag o un bruixot que fa conjurs màgics. El crit de l’esperit maligne és un crit de mort, és a dir, el mal és vençut per la força de l’amor que ve de Déu.

La reacció dels presents a la sinagoga és d’esglai davant la irrupció de la força poderosa del Senyor de l’univers.

Al final, aquest relat és un relat de missió, on es relata com la sobirania de Déu (el Regne de Déu) s’imposa davant la irrupció precipitada del mal o davant les dificultats de la missió.

Jesús inicia la missió d’indicar la presència del Regne amb l’autoritat i la força que li ve de Déu. Jesús manifesta la seva dignitat de Sant de Déu.

 

3. Pensem-hi

• Confio que les possibles irrupcions de forces malignes en la meva vida i acció seran vençudes amb la força del Senyor?
• Quina importància té Jesús en la meva vida i acció? I contra el meu cantó fosc?

Assemblea telemàtica del Pradó de Catalunya i Balears

 

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes

 

Diumenge 3 de durant l’any B 

(24 gener 2021)

1. Llegim el text (Mc 1,14-20)

¹⁴Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. ¹⁵Deia: S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

¹⁶Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. ¹⁷Jesús els digué: Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes. ¹⁸Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir. ¹⁹Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes, ²⁰i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca i se n’anaren amb Jesús.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El text comença amb una frase de transició, que clou el pròleg (Mc 1,1-13) i indica que Jesús ve després de Joan, i que també serà entregat com ho és Joan.

L’espai geogràfic de Joan era entorn del riu Jordà, el de Jesús és Galilea i rodalies, al costat d’un mar obert a les nacions que l’envolten. Galilea és el lloc fundacional del moviment de Jesús i de l’Església que en sorgeix. Per això el jove assegut al sepulcre buit indica a les dones que trobaran Jesús a Galilea (Mc 16,5-7). A Galilea s’hi retorna després de passar per la mort i la resurrecció, i així obrir la missió a totes les nacions.

L’evangeli de l’Església s’arrela en el missatge de Jesús, el Regne ja és aquí i la fe en l’Evangeli dóna sentit a la conversió. El Regne es fa present per mitjà dels col·laboradors. Jesús n’escull quatre, com a signe dels quatre punts cardinals, signe dels quatre vents, és a dir, de la universalitat de la missió.

Jesús s’acosta al mar, no va al temple, ni a la sinagoga, ni a l’àgora (plaça pública principal, on es negociava i s’administrava justícia), va a trobar a la gent del poble, als treballadors en el seu lloc de feina (mateixa intuïció de Cardijn).

Jesús necessita col·laboradors que pesquin humans, que treguin gent del mar (lloc de tenebra i foscor) per a dur-los a la platja del Regne, un espai de fraternitat.

Jesús escull dues parelles de germans, per a crear una nova xarxa de relacions fraterna, més enllà de la pròpia família, més enllà dels lligams de sang.

 

3. Pensem-hi

Jesús m’invita a canviar mentalitat i estil de vida per creure en el Regne de Déu que inicia. Què m’impedeix de pensar i viure segons el projecte del Regne?

Jesús necessita col·laboradors per al Regne, per crear una xarxa de relacions fraternes. Em sento cridat a col·laborar-hi?

El Regne es descobreix amb els ulls de la fe. Quan ens preguntem sobre la presència de Jesús, ens adonem que mirem la realitat i les accions amb els ulls de la fe?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Mireu l’anyell de Déu!

 

Diumenge 2ⁿ de durant l’any B 

(17 gener 2021)

1. Llegim el text (Jn 1,35-42)

³⁵L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles ³⁶i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: Mireu l’anyell de Déu! ³⁷Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. ³⁸Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: Què busqueu? Ells li digueren: Rabí —que vol dir «mestre»—, on habites? ³⁹Els respon: Veniu i ho veureu. Ells hi anaren, veieren on habitava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda. ⁴⁰Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. ⁴¹Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué: Hem trobat el Messies —que vol dir «ungit». ⁴²I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué: Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes —que vol dir «pedra».

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Joan indica per on passa Jesús, tot fixant-hi la mirada. El que importa durant tot el quart evangeli és veure (= creure i confiar). També Jesús veu, per a valorar la persona, manifestar la seva proximitat. És la mirada de Déu (Nm 6,25), una mirada plena d’amor. Jesús passa, camina sense que ningú sàpiga cap a on va. Tampoc no se’ns indica d’on ve; però Joan Baptista sembla saber-ho, quan diu Mireu l’anyell de Déu, el genitiu indica que ve de Déu. La mirada de Joan intenta penetrar en l’ésser de Jesús. El que intenta fer tot creient. També és el que fa Jesús, fixa la mirada en cadascú de nosaltres (com en Simó Pere: Jn 1,42) i ens regala una missió; en efecte, donant-li un nom significa que li confia una responsabilitat, li dóna una missió, la de ser pal de paller i «recer» (Cefes) d’un equip, d’una comunitat, d’un poble, el que Déu s’ha escollit.

Aquí, els primers deixebles de Jesús no se’ns presenten com a pescadors de Galilea que abandonen el que fan per a seguir Jesús, sinó en recerca. Jesús pren la iniciativa d’anar cap als qui el cerquen: Què busqueu? (Jn 1,38). La primera cosa que diu Jesús al quart evangeli és una pregunta. Jesús s’adreça al creient al començament del procés, tot preguntant sobre cap a on orientar la recerca, i al final pregunta sobre si l’has trobat viu i present en la pròpia vida i en la vida de la comunitat: Qui busques? (Jn 20,15). Els deixebles, com Maria Magdalena (Jn 20,15), responen amb una altra pregunta: Rabbí, on t’estàs? En ambdós casos la pregunta plantejada es refereix a una possible localització de Jesús, on resideix o on està el seu cos. Jesús respon a Maria Magdalena que se’n va al Pare, perquè és el seu lloc i als deixebles que vagin amb ell i descobreixin qui és, d’on ve i allà on va; vegin on realment s’està: amb Déu i entre nosaltres.

En el text se’ns indica una hora, l’hora desena (les quatre de la tarda, hora romana), l’hora de l’acompliment. En comptes de somniar en un més enllà d’aquest món, es convida als deixebles a fixar-se en Jesús, que uneix el cel amb la terra, que viu i camina amb nosaltres, que vol acompanyar-nos cap allà d’on ve (Jn 14,6). Jesús és el camí cap al Pare. Ha estat una trobada inoblidable, per això es recorden de l’hora. Com els enamorats que es recorden de la primera trobada. Es queden amb Jesús, alguna cosa els ha encisat. La recerca acaba de començar. T’hi apuntes també?

3. Pensem-hi

• Com miro Jesús? Com em deixo mirar per Jesús? La seva i la meva mirada és amarada d’amor?
• Què hi trobo en Jesús? Què hi he trobat?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: I tot seguit, mentre pujava de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell

 

Baptisme del Senyor B 

(10 gener 2021)

1. Llegim el text (Mc 1,7-11)

⁷I Joan predicava així: Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. ⁸Jo us he batejat amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant. ⁹Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. ¹⁰I tot seguit, mentre pujava de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell. ¹¹I una veu digué des del cel: Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.

2. Comprenem el text

El baptisme de Jesús és una epifania o manifestació divina, que revela la identitat de Jesús i la de Déu, com a Pare, Fill i Esperit Sant. Per això hi apareixen uns efectes especials, el cel s’esquinça, això indica que Déu vol dir alguna cosa i que vol enviar algú en missió. Per això Jesús escolta que Déu Pare el reconeix com a Fill seu estimat i es complau en Jesús per a confiar-li una missió important. I no el vol deixar sol davant els perills. I és així que un colom baixa sobre Jesús, una manera de dir que Jesús és omplert de la força de l’Esperit Sant.

Marc lliga tres moments importants de la vida i acció de Jesús: el baptisme, la transfiguració i el sepulcre buit. Les tres escenes són epifàniques; en la primera, el missatge s’adreça a Jesús (Mc 1,11); en la segona, als deixebles (Mc 9,7), i en la tercera, a tothom (Mc 16,6). I abans, en les tres, hi ha una professió de fe; en la primera, Joan confessa que ve el qui és més fort (Mc 1,7); en la segona, Pere confessa Jesús com a Messies (Mc 8,29); i en la tercera, el centurió confessa Jesús com a Fill de Déu (Mc 15,39).

El baptisme de Jesús il·lumina la participació dels creients a la dignitat reial, sacerdotal i profètica de Crist i a la nova creació inaugurada en Ell. En efecte, el batejat neix de nou i és enviat amb la força de l’Esperit a viure com a cristià que ja és i a anunciar l’Evangeli de Déu pertot arreu.

3. Contemplem Jesús

Jesús és el Messies (Sl 2,7), l’Estimat (Gn 22,2) i el Servent (Is 42,1). La manifestació divina no reflecteix cap experiència interior de Jesús en el moment del seu baptisme, sinó l’interès de l’Església a definir la identitat de Jesús des de l’inici.

Jesús és mostrat com a Nou Adam (sorgeix de l’aigua) i com a Ungit (Crist, Messies), que acumula en la seva persona el privilegi de ser alhora Rei (Sl 2,7), Profeta (Is 42,1) i Sacerdot (Gn 22,2.12.16). És Rei en referència a David, Profeta en referència al Servent del Senyor, i Sacerdot en referència a Isaac, ofert com a víctima.

Jesús és el més fort, el qui dóna l’Esperit Sant. Joan ho ha confessat.

4. Pensem-hi.

• Sóc conscient que el baptisme m’ha donat una identitat col·lectiva (fill/a de Déu i germà/na)?
• Com deixo que la força de l’Esperit Sant rebuda en el baptisme amari la meva vida i acció i m’empenyi en la construcció del Regne de Déu?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.

 

Epifania del Senyor

 

1. Llegim el text (Mt 2,1-12)

¹Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem,  ⁹preguntaven: On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo.³Quan el rei Herodes ho va saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem. ⁴Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. ⁵Ells li respongueren: A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: ⁶I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble. ⁷Llavors Herodes cridà en secret els savis i va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella; ⁸després els encaminà a Betlem dient-los: Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo. ⁹Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. ¹⁰L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. ¹¹Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. ¹²I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

 

2. Comprenem el text i contemplem el nen Jesús

La narració ens situa quan s’aixeca l’estrella del rei dels jueus (Nm 24,14; els darrers dies: Dn 2,28). Els mags (els savis) cerquen el seu Senyor i el troben en el nen que acaba de néixer. El llibre de Daniel presenta un rei poderós que s’inquieta i uns mags (Dn 2,1) que han d’interpretar un signe (somni), però són ignorants, i és Daniel el qui l’interpreta gràcies a una revelació del Déu del cel (Dn 2,28). Mateu presenta uns mags i un rei poderós, Herodes, que també s’inquieta (Mt 2,3). Els mags (savis) també són ignorants, necessiten que algú que interpreti el fet des de l’Escriptura. Els mags de Mateu prenen el testimoni del mag Balaam, que també té davant un rei poderós, al qual li anuncia l’aparició d’una estrella, l’aixecament d’un ceptre (un rei) a Israel (Nm 24,17). Els lectors de Mateu, que coneixen aquest fet, veuen en els mags d’Orient els reis estrangers que vénen amb els seus pobles a reconèixer en el nen Jesús el sobirà de tots els pobles de la terra.

Hi ha dos llocs: Jerusalem (el lloc del rei poderós i del judaisme oficial) i Betlem (el lloc del rei humil i dels petits). I dues actituds: la de sospita i refús per part del rei poderós i dels caps dels jueus (que prefigura la reacció oficial contra Jesús) i la d’acolliment i alegria per part dels mags (que prefigura l’entrada de tots els pobles en l’Església). La clau del relat és trobar el Messies (on és el rei dels jueus?) i reconèixer-lo com a sobirà de tots els pobles.

Quan el rei dels jueus neix, el centre del poder s’inquieta i els mags s’alegren. Quan el rei dels jueus entra a Jerusalem, el poder s’inquieta (Mt 21,10) i els infants el reconeixen i s’alegren (Mt 21,15-16). Betlem revela la identitat del nou nat: és el lloc d’on sortirà el pastor, el rei d’Israel (combina Mi 5,1 i 2Sa 5,2); i alhora revela els qui l’acolliran: estrangers i petits.

Els caps religiosos i els entesos, tot i l’explícit testimoniatge de l’Escriptura, no reconeixen el Messies. Cal la fe en la resurrecció de Jesús. Els savis mags troben el Messies per l’estrella que s’ha aixecat (el pastor d’Israel ha ressuscitat) i per l’Escriptura (ja ho havia anunciat), i així, en la resurrecció de Jesús, es confirma l’acompliment del pla salvador de Déu per a tots els pobles de la terra.

Un cop descobert el misteri, la mateixa estrella els porta on es troba Jesús, la llum del món. I en trobar el nen amb la seva mare Maria fan dues coses: l’adoren, és a dir, reconeixen que és Déu; i li ofereixen la seva fe. En efecte, amb l’or reconeixen que és rei; amb l’encens, que és Déu; i amb la mirra, que patirà i morirà per salvar-nos perquè estima fins a l’extrem. Per tant, confessen que és Rei, diví i mortal, tot alhora.

En resum, Déu es manifesta a tot el món en el nen Jesús, trobat per una estrella aixecada (al·lusió a la resurrecció) i per l’Escriptura (ho havia anunciat). I els savis d’Orient representen els pobles estrangers que reconeixen en Jesús el sobirà de tots els pobles de la terra.

Trenta anys després, no se sap res del fet que ha inquietat Jerusalem i ha alegrat Betlem. El mutis dels savis mags també és molt significatiu: tot i haver trobat el Messies, no el trobaran sempre present fins que haurà mort i ressuscitat (cf. Mt 28,20).

 

3. Pensem-hi

·       Quins signes o senyals m’ajuden a trobar el Senyor present i actuant? L’Escriptura i l’Estudi de l’Evangeli m’ajuden a interpretar-los des de la fe? I com el reconec present i actuant?

·       Quina és la meva ofrena al Senyor quan el reconec present i actuant?