Revista "Evangeli i Vida" núm 140

dimarts, 31 d’octubre de 2017

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor



 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosA/54OrdinarioA31.jpg
Diumenge 31 de durant l’any A
1.Llegim el text (Mt 23,1-12)
1Aleshores Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles 2 i digué: Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès. 3Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. 4Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. 5En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell; 6els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, 7i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de “rabí”, o sigui “mestre”. 8Però vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; 9ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; 10ni us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. 11El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. 12El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï serà enaltit.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Mateu presenta un discurs de Jesús (Mt 23,1-39) adreçat a la gent i als seus deixebles, abans d’abandonar el Temple (Mt 24,1). El text apunta una sèrie d’advertiments i instruccions perquè la gent i els deixebles s’adonin de la mala praxi dels guies espirituals del judaisme, els mestres de la Llei (o escribes) i els fariseus.
Jesús no qüestiona pas l’autoritat magisterial dels guies espirituals del poble, ja que s’asseuen a la càtedra de Moisès, sinó la seva incoherència, el seu legalisme opressiu i asfixiant, el seu exhibicionisme devocional i la seva vanitat religiosa. Aquesta lúcida denúncia de la incoherència dels mestres i caps jueus té una funció implícitament admonitòria i parenètica per als cristians de l’Església d’Antioquia, als quals s’adreça l’evangelista, i també per als actuals cristians que llegim i escoltem aquest discurs de Jesús.
El legalisme opressiu abusa de l’autoritat magisterial. Precisament Jesús ha vingut a alliberar els esclafats pel legalisme (Mt 11,28-30).
L’exhibicionisme devocional, és a dir, la manera de servir-se de les devocions per a fer-se publicitat, pretén obtenir prestigi i privilegis socials. Així s’exageren els signes devocionals externs, com les filactèries (estoigs de cuir que contenien pergamins amb fragments d’alguns textos bíblics). Jesús en critica l’ostentació.
L’evangelista aprofita la crítica de Jesús a la vanitat social, fent-se dir mestre o rabí, per tal d’alertar els cristians a no fer el mateix respecte als seus caps o dirigents. No es qüestiona tant l’ús des títols, signe d’una vanitat espiritual i humana, com el que aquests títols representen al si de la comunitat, és a dir, l’autoritat i el poder entesos com a control i domini d’una persona sobre d’altres. La comunitat cristiana només té un sol cap i mestre, el Crist, per això és una comunitat fraterna. Tanmateix la radical denúncia de l’autoritarisme que discrimina, no exclou la importància del qui té la responsabilitat de ser el primer, que s’ha de situar com a humil servidor.

3. Mirem la nostra vida i acció
Visc la meva responsabilitat des del servei? La visc des de la coherència?
Em deixo dur per la vanitat espiritual? Tendeixo a fer-me publicitat mostrant el meu perfeccionisme?

dilluns, 23 d’octubre de 2017

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?

 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosA/53OrdinarioA30.jpg
D. 30 durant l’any A
1. Llegim el text (Mt 22,34-40)
34Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35i un d’ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta: 36Mestre, quin és el manament més gran de la Llei? 37Jesús li digué: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. 38Aquest manament és el més gran i el primer. 39El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. 40Tots els manaments de la Llei i dels Profetes depenen d’aquests dos.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Tot i el context polèmic en què és emmarcat el text, convé llegir-lo com un ensenyament qualificat de Jesús, provocat per una qüestió madurada en medi fariseu. La qüestió sobre el manament més gran de la Llei correspon a la preocupació, també present en l’antiga tradició jueva, de trobar un principi unificador de les diverses formulacions de la voluntat de Déu. El text de Mateu es troba en una situació intermèdia en relació amb el de Marc i Lluc; amb Marc comparteix la fórmula de la pregunta inicial i part de la resposta comentari de Jesús; amb Lluc coincideix en què el jurista vol provar Jesús.
La novetat evangèlica no consisteix pas a posar el principi o valor suprem en l’amor, ja que això és proposat constantment en la tradició bíblica i ensenyat pels rabins, sinó a proposar l’amor íntegre i total a Déu com a únic Senyor; l’accent recau en l’absoluta adhesió a Déu, amb les tres facultats que defineixen la persona humana: cor, ànima, pensament. El tipus d’aquesta absoluta adhesió a Déu és Jesús mateix, en la seva relació única de Fill (Mt 11,27).
L’originalitat evangèlica inicia amb la segona part de la resposta de Jesús, on s’estableix una relació de semblança entre el primer i el segon manament, que també és definit amb una fórmula bíblica, treta de Lv 19,18. Així, el manament d’estimar els altres és assimilat al primer i màxim manament sobre l’estimació íntegra i total a Déu. En la conclusió pròpia de Mateu, ambdós manaments constitueixen el pal de paller (o eix cigonyal) sobre el qual se sosté i del qual deriva la totalitat de la revelació bíblica: la Llei i els Profetes (l’Escriptura sencera). Així, la clau interpretativa de l’Antic Testament per a copsar la voluntat de Déu és estimar Déu i els altres. Ara i aquí, Jesús posa en relació directa ambdós manaments, posant el fonament de tota l’Escriptura en el fet d’estimar Déu i els altres.
Mateu presenta Jesús com el revelador autoritzat i definitiu de la voluntat de Déu, per això, en aquest ensenyament a Jerusalem i en el recinte del Temple (Mt 21,23), Jesús confirma l’objectiu de la seva missió, ja anunciada en el discurs programàtic de la muntanya: dur a plenitud la Llei els Profetes (Mt 5,17).
3. Pensem-hi
Si estimo Déu estimo els altres: com estimant Déu estimo els altres? Si estimo els altres estimo Déu: com estimant els altres estimo Déu? Em deixo estimar?

dilluns, 16 d’octubre de 2017

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu



http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosA/52OrdinarioA29.jpg
D. 29 durant l’any A
1. Llegim el text (Mt 22,15-21)
15Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. 16I van enviar els seus deixebles i els partidaris d’Herodes a dir-li: Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes realment el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. 17Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? 18Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: Per què em poseu a prova, hipòcrites? 19Ensenyeu-me la moneda del tribut. Ells li portaren un denari. 20 Jesús els preguntà: De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció?  21Li responen: Del Cèsar. Llavors els diu: Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Mateu presenta el text del tribut al Cèsar com una controvèrsia entre els dos grups representatius del judaisme, fariseus i herodians, i Jesús. Se’ns presenta una escena única, al centre de la qual destaca la figura de Jesús, que, davant la pregunta que posa el problema: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar?, contesta amb una contra–pregunta: De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció? Pregunta que compromet els seus interlocutors i prepara la sentència que clou el debat: Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. Aquí Jesús introdueix un criteri de referència imprevist: Déu. No es tracta d’apuntar cap al lícit i prohibit, sinó cap a la relació amb Déu.
Els representants dels dos grups que fan la pregunta a Jesús representen dues posicions diferents en relació a la més extrema dels zelotes. Els fariseus, des de la seva fidelitat a l’únic Senyor, expressen la dificultat d’acceptar el poder romà d’ocupació, però no proposen la rebel·lió armada com els zelotes. En canvi, els herodians, que donen suport a l’autoritat local de la dinastia d’Herodes, accepten de bon grat la presència romana i contesten la lluita armada dels fanàtics religiosos. L’originalitat de Jesús està a conjugar l’opció pragmàtica de pagar el tribut al Cèsar amb l’opció religiosa de fidelitat a Déu, que implica una total i íntegra adhesió al qui és, de debò, l’únic Senyor.
El que pertany al Cèsar, en el context immediat de la discussió, és el diner, símbol del poder econòmic i polític. El que pertany a Déu és l’amor gratuït i generós i la justícia, la llibertat i la pau que en brolla. La total i absoluta adhesió a Déu, l’únic Senyor, no admet cap compromís amb altres que li facin la competència. Així, l’accent de la resposta de Jesús cau sobre la fidelitat a l’únic Senyor, no s’hi val la divinització del poder polític ni la subjecció d’aquest als principis religiosos. La fidelitat a Déu és la millor garantia per la sana no confessionalitat de la praxi política i alhora per la llibertat religiosa.
Jesús fuig de la falsa disjuntiva: o Déu o el Cèsar? Podria dir molt bé: Déu en el Cèsar.
No cal entrar en la dinàmica del mal, utilitzant el nom de Déu per anar contra el poder establert o les realitats humanes que ens trobem o se’ns imposen.
Jesús pregunta per la imatge que hi ha a la moneda, la moneda pertany al Cèsar perquè hi ha la seva imatge, però els éssers humans duem impresa la imatge de Déu, per això pertanyem a Déu i ningú no pot dominar-nos, ni pretendre ser el nostre amo i senyor. La imatge que portem indica llibertat i responsabilitat, lliures per a Déu i als altres, responsables del que Déu ens ofereix i que no ens pertany en exclusiva.
3. Pensem-hi. M’adono que l’altre és de Déu i no el puc posseir, dominar, maltractar, humiliar, anorrear? I quin límit poso entre el que pertany a les realitats humanes i el que pertany a Déu?

dilluns, 9 d’octubre de 2017

Comença el nou curs...



Recés trimestral

15 i 16 d’octubre de 2017


“Seguint els passos de Chevrier catequista i acompanyant”



Estimats companys de la família pradosiana de Catalunya i Balears,



Us convidem a participar del proper recés de la família del Prado amb el següent horari i contingut:



Diumenge, 15 d’octubre

17:00h  Acollida

17:15h  Presentació i introducció general (Pepe Baena)

17:30h Introducció sobre la formació permanent i proposta d’estudi d’evangeli sobre Flp 2, 1-11 (Jaume Fontbona)

18:15h  Estudi d’evangeli personal amb la pregunta “¿quina llum es dóna a la formació permanent?”

19:15h  Compartir

20:15h  Descans

20:30h  Sopar

21:30h  Informacions pradosianes



Aquest dia el compartirem preveres i laics.



Dilluns, 16 d’octubre

08:30h  Laudes

09:00h  Esmorzar

10:00h  Testimoni “Seguint els passos de Chevrier catequista i acompanyant” (Jordi Fontbona)

12:30h  Compartir

13:00h  Eucaristia

14:00h  Dinar



El Pepe diu que parlant amb el Jordi Fontbona sobre l'aportació que farà el dilluns s’ha quedat de titular-la "Seguint els passos de Chevrier catequista i acompanyant". També s’ha concretat que el títol vagi acompanyat amb el següent text: "¿Què no estem aquí per això i per no res més que per això: conèixer Jesucrist i els seu Pare i fer-lo conèixer als altres...? Saber parlar de Déu i fer-lo conèixer als pobres i ignorants aquesta és la nostra vida i el nostre amor. Quan haurem ensenyat als altres a conèixer Déu i a estimar-lo, haurem acomplert el nostre deure".

"La finalitat del catecisme és il·luminar la intel·ligència per la coneixença, tocar el cor per l'amor i fer decidir a actuar".





Us dono també les dates d’aquest curs:

10 de desembre de 2017: Festa del Pradó

11 de desembre de 2017: Recés

28-29 de gener de 2018: Assemblea Interdiocesana del Pradó de Catalunya i Balears

8-9 d’abril de 2018: Recés

27-28 de maig de 2018: Recés





Per apuntar-vos cal dirigir-se al Jordi Espí:

- el seu número de telèfon: 697.203.176

- i el seu correu electrònic: jespivives@yahoo.es






El Consell del Pradó Interdiocesà de Catalunya i Balears