dimarts, 31 de maig del 2016

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: T’ho mano: jove, aixeca’t.



Diumenge 10 de durant l’any C
1. Llegim el text (Lc 7,11-17)
11Després Jesús se n’anà en una vila anomenada Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent. 12Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. 13Així que el Senyor la va veure, en sentí compassió i li digué: No ploris. 14Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué: T’ho mano: jove, aixeca’t. 15El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare. 16Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient: Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres. I també: Déu ha visitat el seu poble. 17L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.

2. Mirem el text i contemplem Jesús
El relat se situa durant el ministeri de Jesús en la regió de Galilea, i anticipa la resposta de Jesús als enviats de Joan Baptista, que volien saber si Jesús era el qui havia de venir o se n’havia d’esperar un altre (Lc 7,20). D’aquesta manera el que diu Jesús és confirmat amb fets, els morts ressusciten (Lc 7,22).
En aquest relat de resurrecció, hi ressona l’acció d’Elies que torna a la vida el fill de la viuda de Sarepta (1Re 17,8-24). Per això la gent es refereix a Jesús com un gran profeta (al·lusió a Elies). Però Jesús, a diferència d’Elies, ressuscita el fill únic de la viuda amb la força de la seva paraula. Ara i aquí la força de la Paraula de Déu actua  per mitjà de Jesús i interpel·la la nostra fe en aquesta força divina.
Jesús, que és anomenat per primer cop Senyor, es compadeix entranyablement (així ho expressa el verb grec) davant l’escena d’una viuda que acompanya el fèretre del seu únic fill. Jesús es troba, doncs, davant d’una dona sola sense recursos, ja que el fill significava el seu únic mitjà de subsistència en la societat d’aquell temps.
Jesús actua sense demanar la fe, ni la de la mare del mort ni la dels amics que l’acompanyen. Jesús actua només mogut per la compassió, des de la gratuïtat.
Jesús tranquil·litza la mare i la consola amb unes senzilles paraules (No ploris), i s’adreça al jove mort manant-lo que s’aixequi, que s’alci de la mort.
Jesús fa present l’amor compassiu i misericordiós de Déu. Jesús es compadeix com el pare de la paràbola davant el retorn del seu fill petit (Lc 15,20). Per això el poble reacciona glorificant Déu, tot reconeixent la seva acció i presència enmig del seu poble. Com a profeta, Jesús és la Paraula de Déu que dóna vida, que t’allibera dels forrellats de la mort.

3. Mirem la nostra vida i acció
Les accions de Jesús interpel·len la meva fe? Quan reconec la presència de Déu o la seva visita? La compassió em mou a actuar en favor dels altres?

divendres, 27 de maig del 2016

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona:Tots en van menjar i quedaren saciats



 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/35corpusC.jpg
El Cos i la Sang de Crist C
1. Llegim el text (Lc 9,11b-17)
11bJesús acollí els qui el seguien i els parlava del Regne de Déu, i guaria els qui en tenien necessitat. 12El dia començava a declinar, i els Dotze s’acostaren a dir-li: Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat. 13Però Jesús els digué: Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells respongueren: Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada. 14Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles: Feu-los seure en grups de cinquanta. 15Ells ho van fer així, i tothom s’assegué. 16Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. 17Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
El miracle de la multiplicació dels pans i peixos és l’únic que és testificat pels quatre evangelis. Inclús Mateu i Marc en tenen dues narracions. Però el que impressiona més és la manca de reacció de la multitud en els cinc relats sinòptics (2 de Mc, 2 de Mt, Lc), el que un fet tan espectacular tingui tan poc ressò. El que tots sis (2 de Mc, 2 de Mt, Lc i Jn) esmenten és que la multitud queda saciada.
Lluc situa el relat dels pans i peixos com a resposta a la pregunta del rei Herodes: Qui és aquest de qui sento dir tot això? (Lc 9,9), a fi de mostrar un nou aspecte del poder de Jesús i indicar el lligam entre l’acció de Jesús i la presència del Regne (Lc 9,11). El fet que tota la multitud quedi saciada representa un tast del Regne. Les mateixes sobres són signe de la generositat de Déu manifestada en Jesús. I el fet que siguin dotze coves és una al·lusió als Dotze i al banquet final. Així es destaca l’acompliment de les promeses: Déu celebra un banquet per a tots els pobles (Is 25,6). Imatge de la comunitat que acull tothom i que es reuneix entorn del Crist present en l’Eucaristia (recordeu com acaben les aventures d’Astèrix i Obèlix?).
Jesús clou la seva missió a la regió de Galilea amb un gest profètic, aplegar deixebles i multitud i compartir el que ell mateix havia multiplicat. Jesús acull tothom, per això no acomiada ningú, quan sorgeixen les dificultats. Jesús fa cinc accions: pren, alça els ulls, beneeix, parteix i dóna. Les cinc accions que caracteritzen la seva donació gratuïta per amor al Pare i a la humanitat i anticipen el banquet festiu de tots els pobles. Precisament són les cinc accions que fa el qui presideix l’Eucaristia.
La desproporció entre la poca cosa que tenen i aporten els deixebles i el que Jesús té i dóna anuncia i fa present l’immens tresor de l’Eucaristia: Jesús té la vida de Déu i la dóna gratis i generosament.
3. Mirem la nostra vida i acció
Què em crida l’atenció de Jesús? (Que aculli tothom i no acomiada ningú? Que animi a l’equip a prendre la iniciativa?)
Quina hauria estat la meva reacció davant el gest profètic de Jesús?
Visc l’Eucaristia com l’aplec de la diversitat en la unitat entorn de Jesús (com a tast del Regne de Déu)?

dilluns, 16 de maig del 2016

Avís del compromís pradosià d'en Sebastià Aupí

Us comuniquem que el nostre company Sebastià Aupí, de la diòcesi de Girona, farà el compromís pradosià el dimecres 18 de maig de 2016 a les 17 hores al Seminari Sivilla de Girona. 

Tots hi sou convidats

Presentació del llibre "Tornem Jesús als pobres" d'en Oriol Xirinach



Tant parlar d'"Església dels pobres" no és el reconeixement de que la nostra Església no és la seva? Com a molt els deixem estar a les portes del nostres temples o els fem objecte de la nostra "opció preferencial".
            A Jesús només el varen acollir i entendre els pobres. Per això Jesús és "seu" primer que tot, però avui els cristians ens n'hem apropiat. Només si els el retornem i en fem els nostres mestres i guies, podrem començar a construir l'autèntica Església dels pobres. La seva!


EL SECRETARIAT DIOCESÀ PER LA MARGINACIÓ

Us invita a la presentació del llibre de Oriol Xirinachs

Tornem  Jesús als pobres,

Intervindran : Josep Rodado, capella obrer, Delegat de pastoral obrera, i Mercè Solé, membre d’ACO , l’autor Oriol Xirinachs i Mons Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona que conclourà l’acte.


Hora : 19'30
Dia : 19 maig
Lloc : se Cristianisme i Justicia, c. Roger de Lluria 13, Barcelona

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera



 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/34trinidadC.jpg
Trinitat C

1. Llegim el text (Jn 16,12-15)
Jesús digué als seus deixebles: 12Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. 13Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor. 14Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. 15Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: «Allò que us anunciarà, ho rep de mi.»
2. Mirem el text i contemplem-lo
Aquest breu fragment forma part del tercer discurs de comiat de Jesús (Jn 16,4b-33), i descriu l’acció de l’Esperit al si de la comunitat dels deixebles de Jesús, després d’haver indicat l’obra de l’Esperit en el món, una vegada Jesús absent (Jn 16,8-11).
El tercer discurs reflecteix la dificultat de les comunitats joàniques després d’haver trencat amb la Sinagoga. Les comunitats experimenten la decepció: l’Evangeli de Jesús no ha produït cap reacció allà on viuen i actuen, i apareixen com a marginals. Per tant, el discurs és un crit a l’esperança i a confiar en l’obra del Pare, que continua en el Fill ressuscitat i en l’Esperit. Creure que Jesús és amb el Pare és l’arrel de l’existència escatològica dels deixebles, és a dir, la vida de comunió amb Déu i entre nosaltres. I l’Esperit rebut garanteix i envigoreix aquesta comunió.
Un cop l’Esperit haurà ajudat a superar la crisi (Jn 16,8-11), guiarà cap a la veritat sencera, expressarà el que ha sentit del Fill i comunicarà als cristians el que és propi del Fill, és a dir, l’amor del Pare i la vida i felicitat eternes (Jn 16,12-15). Totes les funcions de l’Esperit tenen relació amb el Fill. L’Esperit de veritat ajuda els cristians a unir-se més i més a Jesús, a fi de testimoniar-lo en el món; en aquest sentit l’Esperit glorifica (dóna glòria) Jesús (Jn 16,14). Jesús i l’Esperit són dos, però són u en la seva acció, en dur a terme l’obra del Pare. El fet que sigui anomenat Esperit de veritat n’indica la funció actual al costat dels deixebles: testimoniar el misteri del Fill, Déu fet home (Pasqua i Nadal).
El quart evangeli nota que l’Esperit rep una missió del Pare i del Fill. Una missió que consisteix, bàsicament, a acompanyar les comunitats dels deixebles en el món, a ensenyar els deixebles en l’aprofundiment del misteri del Fill, i a testimoniar a favor de Jesús. I a més, en relació amb el Pare i als deixebles, presenta l’Esperit fent fonamentalment el mateix que el Fill: ve del Pare; és enviat i donat pel Pare; no és acollit pel món, però sí pels creients; sols descobreixen qui és els creients; està amb i en els deixebles; no parla per ell; ensenya; guia a la veritat (Salm 25,5) i la comunica.
3. Pensem-hi
Què em diu avui aquesta crida a l’esperança i a confiar en l’obra de Déu Pare? Estic assentat en la decepció i en la desconfiança en l’obra de Déu?
Em sento acompanyat/da en la descoberta i aprofundiment de la presència de Déu en la vida meva i acció?
La força de l’Esperit em mou a fer l’obra de Déu enmig del món on visc i actuo?

diumenge, 8 de maig del 2016

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres



 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/33pentecostesC.jpg
Pentecosta
1. Llegim el text (Jn 20,19-23)
19Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 20Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant. 23A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
El text ens situa en el mateix dia de Pasqua. Mentre Lluc situa la recepció de l’Esperit a la Pentecosta, la tradició joànica la situa a la tarda del mateix dia de Pasqua, àdhuc al mateix moment de l’enlairament de Jesús (Jn 19,30.34; ressò de Jn 7,38-39). Ambdues tradicions relacionen la recepció de l’Esperit amb la missió de Jesús (l’enviat del Pare) i dels seus (els enviats de Jesús), amb l’actualització de l’únic Evangeli, que dóna la vida per sempre (Jn 20,31). I també situen la recepció de l’Esperit després que Jesús sigui enlairat, glorificat, constituït en sobirà de la creació.
Jesús té la iniciativa de fer-se veure i de presentar-se vencedor de la mort davant els deixebles. Jesús fa tres accions: 1) posar-se al mig d’on estan reunits (treu fora la por), 2) mostrar-los les mans i el costat (és el crucificat) i 3) alenar damunt d’ells (els dóna la nova vida que ell ha inaugurat).
Jesús s’apareix per a romandre sempre present en la comunitat per l’Esperit donat, i en el món, per la missió dels deixebles. Jesús, que du la iniciativa, es dóna a conèixer als deixebles i els confia una missió. Des del Pare, Jesús glorificat els dóna l’Esperit, que els acompanyarà sempre (Jn 14,16), els ajudarà a recordar tot el que Ell ha dit i fet i els ho farà entendre (Jn 14,26), els guiarà en la missió i els conduirà cap al Pare (Jn 16,13-14).
Jesús ha rebut del Pare la missió de portar l’amor de Déu a tothom i confia als deixebles aquesta missió. Així els deixebles reben la missió del Pare de part de Jesús. Si abans ha estat el Pare el qui ha enviat Jesús, ara és Jesús el qui envia els seus deixebles. La missió de Jesús continua pels seus deixebles. Per això l’Esperit Sant és donat per a dur a terme la missió rebuda del Pare per Jesús, i alhora, per a fer present en el món, amb el do del perdó, el do de la pau i la neutralització del mal. El do del perdó dels pecats i el do de l’Esperit van ben lligats: amb el perdó neix una nova vida, s’ofereix una nova oportunitat. Ara i ací, el poder rebut (Jn 20,23), que ofereix el perdó dels pecats als qui acullen la missió rebuda del Fill, fa present (signe eficaç) la salvació que el Fill ha rebut del Pare (Jn 3,17).
L’Esperit és donat amb un gest de Jesús (Jn 20,22). El mateix gest de Déu a l’hora de crear l’ésser humà (Gn 2,7). L’Esperit rebut infon la vida de Déu i ens situa amb un peu en el seu Regne. Amb el do de l’Esperit, els deixebles neixen a la vida del Regne (Jn 3,5-6), poden adorar veritablement el Pare (Jn 4,23), i reben el do de la vida per sempre (Jn 6,63; 7,37-38). El primer efecte del do de l’Esperit és néixer de nou; és a dir, participar de la vida de Déu, de la comunió amb Déu i amb els pobres i entre nosaltres en Jesucrist, i certament aquest efecte és acompanyat pel perdó, signe de la victòria sobre el pecat i la mort.
3. Pensem-hi
Sóc conscient que Jesús m’envia a col·laborar amb d’altres en la construcció del Regne?
El perdó és l’arma que faig servir, amb la força de l’Esperit, per a neutralitzar el mal i fer-lo retrocedir? Amb el perdó ofereixo una nova oportunitat des de l’amor?