dilluns, 29 de novembre del 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Soc la serventa del Senyor

 


Immaculada Concepció


1. Llegim el text (Lc 1,26-38)

26El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. 28L’àngel entrà a trobar-la i li digué: Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. 29Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30L’àngel li digué: No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. 31Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. 32Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. 34Maria preguntà a l’àngel: Com podrà ser això, si jo soc verge? 35L’àngel li respongué: L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. 36També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37perquè per a Déu no hi ha res impossible. 38Maria va dir: Soc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula. I l’àngel es va retirar.


2. Comprenem el text

Maria és saludada amb la missió (Lc 1,28) i el nom (Lc 1,30), com en el relat d’anunciació d’Isaac (Gn 17,5). Maria és destinada a ser la mare del qui ja és Fill de l’Altíssim (Lc 1,32), Fill de Déu (Lc 1,35). Això indica que la intenció lucana és eminentment oferir una reflexió sobre Jesucrist, tot i donar alguna pinzellada sobre la figura de Maria: verge i obedient (Lc 1,34.38). Precisament perquè el nen no és només l’hereu del tron de David (Lc 1,32), sinó Fill de Déu, Maria és verge (Lc 1,27).

La litúrgia de la festa d’avui convida a fixar-nos en Maria com l’esclava del Senyor (Lc 1,38) i la plena de la gràcia del Senyor (Lc 1,28). La versió litúrgica segueix la versió de la Vulgata (en llatí diu: gratia plena) que ha marcat tota una interpretació, certament fidel al participi perfecte original. En efecte, Déu ha afavorit Maria (Lc 1,30), li ha concedit aquella gràcia rebuda en Crist (cf. Ef 1,6), però en plenitud perquè és la mare del seu Fill.

Calia una mare que, com a representant de tots els vivents, permetés que Déu es fes vivent, és a dir, que passés per la mort. I ho permet quan accepta la seva Paraula i l’acompliment de la seva promesa (cf. 2Sa 7,8-16; Gn 12,3; Lc 1,54-55). Maria s’identifica amb la figura d’Anna (1Sa 1,11) i s’obre totalment a la voluntat de Déu (cf. Lc 8,21). L’obediència de Maria segella l’inici de l’Església, n’és també la mare. La decisió lliure de Maria no sols expressa l’inici de la seva relació amb el pla misteriós de Déu: és l’esclava del Senyor (la seva llibertat està en el Senyor), sinó també la seva identificació amb els pobres del Senyor: depèn totalment de la gràcia de Déu.

Déu omple Maria de la seva gràcia assignant-li una missió irrepetible i única: la de ser la mare del seu Fill únic i del Messies davídic. Maria esdevé el model de com Déu pot capgirar-ho tot (Lc 1,46-53): d’una verge humil hebrea en fa una mare extraordinària per a tots els pobles, la nova mare dels vivents. La decisió lliure de Maria ens obre a l’autèntica i veritable llibertat.


3. Pensem-hi

  • En quina mesura m’identifico amb el sí lliure i confiat de Maria a l’obra de Déu?
  • Com m’obro al do (la gràcia) de Déu que m’invita a col·laborar en l’edificació del seu Regne?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes

 


D. 2 d’Advent C 

(5 desembre 2021)


1. Llegim el text (Lc 3,1-6)

1 L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d’Abilene, 2 durant el pontificat d’Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. 3 Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, 4 tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes: És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. 5 S’alçaran les fondalades,s’abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny tortuós quedarà pla i el camí escabrós serà allisat; 6 i tothom veurà la salvació de Déu.


2. Mirem el text i contemplem-lo

Amb aquest text comença pròpiament el temps de Jesús, després de les narracions de la infància (Lc 1,5-2,52). I el temps de Jesús ve preparat amb la crida i ministeri de Joan, fill Zacaries, que més tard serà anomenat per Lluc el Baptista (Lc 7,20), nom pel qual ja era conegut pels primers cristians. A la llum de Lc 16,16, Joan es troba al bell mig dels dos temps, el temps d’Israel i el temps de Jesús; així Joan no és sols el precursor del temps de Jesús, sinó també el qui l’inaugura.

Lluc torna a presentar Joan, ja l’havia presentat a Lc 1,5-25.44.57-80, atès que segueix la narració de Mc 1,2-5. L’ha presentat al desert (Lc 1,80) i ara (Lc 3,2) explica aquesta presència com l’acompliment d’Is 40,3 (text també citat a Mc 1,3 i a Mt 3,3).

Lluc pinta un quadre amb: 1) sis sincronismes (sota el govern dels romans Tiberi i Ponç Pilat, i dels tetrarques Herodes, Felip i Lisànies, i sota el pontificat d’Annàs i Caifàs) que relacionen la crida i el ministeri de Joan amb la història present, tant de Roma com de Palestina, tot situant-nos entorn dels anys 27/28 de la nostra era; 2) la crida de Joan, d’estil profètic (rep la paraula de Déu); 3) l’ampliació de la citació Is 40 fins al verset 5, on es diu que tothom veurà la salvació de Déu; 4) l’omissió de les regions des d’on venia la gent per a escoltar la predicació de Joan i de la seva vestimenta (vegeu Mc 1,5-6); 5) la relació entre el desert i el Jordà, relació que fa que alguns connectin Joan amb la comunitat de Qumran, un lligam últimament descartat, tot i que tant la comunitat com Joan s’instal·lessin en el desert seguint la profecia d’Is 40,3; la comunitat a l’oest (en el lloc on ja la salvació de Déu irrompia, travessat el riu) i Joan a l’est, com a preparació a l’entrada, abans de creuar el riu Jordà (Js 3,1-17). L’objectiu del quadre no és altre que presentar Joan com l’home cridat per Déu perquè orienti i disposi Israel a rebre la salvació de Déu, i com el profeta que prepara el camí per al Senyor (al Llibre dels Fets, Lluc presenta l’Església com el camí). I el camí es prepara canviant d’estil de vida, tot orientant-lo a fer la voluntat de Déu.

Joan bateja i predica la conversió i el perdó dels pecats com a veritable acompliment de la profecia d’Is 40,3-5. I nosaltres hem d’anunciar i practicar un canvi d’estil de vida com a efecte de l’acolliment de la salvació de Déu en les nostres vides.


3. Pensem-hi

Com Joan rebo una paraula de Déu? Joan usa el baptisme com a mètode per a la transformació radical de tota la persona, la Revisió de Vida m’ajuda com a mètode i estil per a transformar-me radicalment?

Què faig per a orientar i disposar els altres a rebre la salvació de Déu?

La Campanya ajuda a construir enmig del desert un camí pla i suau perquè hi pugui passar el Senyor al capdavant i així guiar-nos cap al món nou?

dilluns, 22 de novembre del 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Vosaltres estigueu alerta

 


D. 1r d’Advent C 

(28 novembre 2021)


1. Llegim el text (Lc 21,25-28.34-36)

25Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. 26La gent defallirà de por i d’ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. 27Llavors veuran el Fill de l’home venint en un núvol amb gran poder i majestat. 28Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s’acosta. 34Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, 35que caurà sobre tots els habitants de la terra. 36Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l’home.


2. Mirem el text i contemplem Jesús

El tema més difícil en la teologia lucana és el de la fi dels temps. Si comparem el discurs sobre la fi de Mc 13 amb el de Lc 21, trobarem que Lluc treu ferro als trets més apocalíptics de Marc. Lluc ens situa davant la vinguda del Fill de l’home amb esperança i joia: Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats (Lc 21,28). En situar la vinguda del Fill de l’home en el marc dels fets que anuncien la destrucció de Jerusalem (Lc 21,20-24), Lluc pretén dir que tal com l’anunciada destrucció Jerusalem s’ha esdevingut (l’any 70), també s’esdevindrà la salvació de Déu en la història; i que per aquest motiu, cal estar alerta i no baixar la guàrdia en la fidelitat a la Paraula (Lc 21,34-36), que ha d’arribar fins a l’extrem de la terra (Ac 1,8).

Lluc distingeix clarament entre la destrucció de Jerusalem i el temps final amb la vinguda del Fill de l’home; moment precedit per una sèrie de senyals visibles pertot el món: cel, terra i mar; també els poders celestials es veuran afectats: trontollaran; després d’això, l’únic sobirà del cel, terra i mar (parts en què es dividia el món) apareixerà i manifestarà el seu poder, salvant qui l’aculli. La humanitat es divideix entre els qui afronten la fi amb por i els qui l’acullen amb esperança. Lluc segueix la tradició en la descripció de l’aparició del Fill de l’home (Dn 7,13-14). I serà visible perquè ningú no pugui dir que no l’ha vist, i perquè tothom el pugui acollir.

La trobada amb Crist és motiu d’angoixa per als qui no s’obren a l’amor de Déu i d’esperança per als qui l’acullen.

Lluc insisteix en la certesa que el Fill de l’home vindrà per a tothom, tot i que la seva vinguda no sigui imminent. Amb tot, cap deixeble no s’ha de confiar i distreure’s del camí de Jesús. La destrucció de Jerusalem va afectar a tots, així també afectarà a tots la vinguda del Senyor (Lc 21,34-35). Per això, el deixeble ha de pregar (Lc 21,36). El qui prega, està en vetlla davant Déu, i el qui està atent al Senyor, prega. L’Església apostòlica associa vetllar (ser solidari) i pregar amb la fracció del pa (Ac 2,42-47).

Davant la certa, tot i que no imminent, vinguda del Senyor en tot el seu poder i glòria (després d’haver passat per la creu i ser exaltat, vindicat), cal alçar el cap ben alt com a signe de la llibertat i dignitat de ser cristià, i mantenir-se drets (és a dir, sense por) com a signe de la fe.


3. Pensem-hi

La pregària em manté en vetlla davant la visita de Jesucrist en la meva vida i acció?

Estic atent a descobrir els signes de la presència de Jesucrist?

La solidaritat expressa la meva vigilància activa?

dilluns, 15 de novembre del 2021

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu

 




Crist Rei B 

(21 novembre 2021)


1. Llegim el text (Jn 18,33-37)

33Llavors Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué: ¿Tu ets el rei dels jueus? 34Jesús contestà: ¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi? 35Pilat replicà: Que potser soc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t’han posat a les meves mans. Què has fet? 36Jesús contestà: La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí. 37Pilat li digué: Per tant, tu ets rei? Jesús contestà: Tu ho dius: jo soc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.


2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Aquest fragment cal situar-lo en el quadre de la trobada de Jesús amb Pilat, amb set escenes (on n’hi ha dues de privades entre el Rei i Pilat), a dins o fora del pretori segons aquest ritme: 1) fora: les autoritats jueves demanen la condemna a mort de Jesús (Jn 18,28-32); 2) dins: Pilat interroga Jesús sobre la seva reialesa (Jn 18,33-38a); 3) fora: Pilat troba Jesús no culpable i les autoritats jueves prefereixen Barrabàs (Jn 18,38b-40); 4) dins: els soldats humilien Jesús (Jn 19,1-3); 5) fora: Pilat troba Jesús no culpable (Jn 19,4-8); 6) dins: Pilat interroga Jesús sobre l’autoritat (Jn 19,9-11); 7) fora: les autoritats jueves assoleixen la condemna a mort de Jesús (Jn 19,12-16a). Els dos interrogatoris acaben amb una doble conclusió de Pilat sobre Jesús: Aquí teniu l’Home (Jn 19,5) i Aquí teniu el vostre Rei (Jn 19,14).

El poble no hi surt, és una manera d’indicar que la responsabilitat de tot el procés recau en l’aristocràcia sacerdotal (Caifàs i els seus) i en la covardia de Pilat. Només el prefecte o procurador romà podia fer crucificar o no algú. Caifàs i Annàs no pensaven que Jesús fos un cabdill d’una força armada i que planegés una insurrecció, però temien que pogués atiar el poble, és a dir, van entendre massa bé Jesús i els seus deixebles. Pilat executa Jesús perquè li demana el summe sacerdot i li dóna una excel·lent excusa: Jesús s’ha presentat a la ciutat com a rei dels jueus. Pilat hi descobreix un aspirant a rei sense exèrcit. Pilat no si pensa massa a crucificar-lo, després de flagel·lar-lo, d’assotar-lo i interrogar-lo. Pilat va ser destituït a causa de les seves execucions massives i imprudents.

El text d’avui ens situa a dins (en privat), Pilat interroga Jesús sobre la seva reialesa i Jesús dona una doble resposta, primer, diu el que no és, és a dir, el seu regnat no és terrenal, no se sosté per cap exèrcit ni per les potències mundials. I després diu el que és, és a dir, la seva reialesa es manifesta en el testimoni, en donar testimoni de la Veritat, que és la manifestació de l’amor de Déu a tota humanitat per l’entrega del seu Fill Jesucrist.

La reialesa de Jesús és de Déu, i s’exerceix en aquest món donant testimoni de l’amor de Déu a favor de tota la humanitat, estimant fins a l’extrem (Jn 13,1). Jesús ofereix a la humanitat (representada per un que la vol dominar) el regal de la comunió amb Déu, que és la Veritat, i que ens farà lliures (Jn 8,32). Si escoltem Jesús accedim a la Veritat, a la comunió amb Déu i entre nosaltres (cf. 1Jn 1,1-3). La reialesa de Jesús no fa cap mena de por als poderosos d’aquest món. Una reialesa basada en l’amor fins a l’extrem no pot usar el poder de la violència per combatre el mal i derrotar-lo. No es pot abatre el mal fent mal. Cal optar, o bé per la Veritat, o bé pel cantó fosc.


3. Pensem-hi. Quina importància té en la meva vida i acció escoltar Jesús? Com visc la meva comunió amb Jesucrist? D’on em ve la força per a combatre el mal? De l’amor? D’escoltar Jesús? De la Veritat?

dimarts, 9 de novembre del 2021

Festa del Pradó de Catalunya i Balears


 

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran

 


D. 33 de durant l’any B 

(14 novembre 2021)


1. Llegim el text (Mc 13,24-32)

24 Però aquells dies, després de la tribulació, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; 25 les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran. 26 Aleshores veuran el Fill de l’home venint entre núvols amb gran poder i majestat. 27 I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l’extrem de la terra a l’extrem del cel. 28 Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l’estiu és a prop; 29 igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. 30Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. 31 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. 32 D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.


2. Comprenem el text i contemplem Jesús

És l’última lectura de l’evangeli segons Marc d’enguany i ens situa davant la vinguda definitiva de Jesús i la fi de la història i la creació. Aquest relat pretén de tranquil·litzar la comunitat cristiana davant l’angoixa provocada pels fets succeïts a Judea durant l’any 70 dC (repressió romana, destrucció del Temple i persecució dels cristians). El text presenta una escenografia apocalíptica, és a dir, el món caduc i antic desapareix i apareix un món nou amb la vinguda de Jesús, vencedor del mal i de la mort.

I davant de la desaparició del món present cal tenir present: 1) que el Senyor és a prop; 2) que les seves paraules es mantenen sempre; i 3) que no se sap quan això caduc s’acabarà.

Les imatges indiquen el moment de la mutació i transformació del cosmos. Ha arribat el moment de la trobada amb l’amor de Déu que tot ho renova. Ha arribat el dia del Senyor, perquè valori des del seu amor totes accions i tota història de la humanitat. Marc s’inspira en Isaïes (Is 13,10; 34,4) per a indicar l’arribada d’aquest dia. El moment central és l’aparició del Fill de l’home (Jesús triomfador del mal i de la mort), quan aplegarà tots els pobles en un de sol, aplegant tota la humanitat en una fraternitat, aplegant tothom en la comunió de Déu. Ha arribat el moment de conviure tots junts, lliures de l’odi i de l’egoisme i de tot allò que ens impedeix de ser amics els uns dels altres, davant la presència de Déu.

Però, quan arribarà aquest moment? La paràbola de la figuera ens indica que el món actual no durarà sempre. L’observació de la figuera que rebrota ens indica que ha arribat l’estiu (la primavera a Palestina és breu i l’hivern és llarg i dur). Per tant, no s’ha de perdre l’esperança que aquest món canviarà al final. I mentre, què? Mentrestant hi ha les paraules de Jesús, que tenen un significat permanent, que no caduquen ni envelleixen, sinó que sempre són novetat per a l’avui de tot cristià. I no cal preocupar-se pel moment exacte (dia i hora), sinó confiar en Déu, que és senyor de la història i que la força del seu amor ens acompanya sempre. Cal fiar-se, doncs, de les paraules de Jesús i deixar-se guiar per la mirada de Déu Pare, que vol que no es perdi ningú.


3. Pensem-hi

Estic atrapat pel món present (competitivitat i individualisme)? Tinc l’esperança en un món millor que potser no veuré ara i aquí, però que seguint Jesús el vaig construint? Visc les paraules de Jesús des de la seva novetat i actualitat? En soc testimoni en aquest moment de crisi?