Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom

 

El Cos i la Sang de Crist B 

(6 juny 2021)

 

1. Llegim el text (Mc 14,12-16.22-26)

¹²El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual? ¹³Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, ¹⁴i allà on entri digueu al cap de casa: «El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?» ¹⁵Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar. ¹⁶Els deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual. ²²Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: Preneu: això és el meu cos. ²³Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. ²⁴Els digué: Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom. ²⁵Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu. ²⁶Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El relat d’avui comença amb l’encàrrec de Jesús (14,13-16). La missió secreta dels dos deixebles només s’entén des de Za 9,9 i Gn 49,11. En efecte, tant la figura de l’ase com la muntura fermada indiquen el Messies, el rei que sorgirà de Judà i que portarà la pau. A més, ningú no l’ha muntat encara, perquè és reservat per al rei d’Israel.

Marc teixeix el relat del sopar amb dos elements distints, però rebuts de la tradició, vinculant així el sopar del Senyor amb el banquet messiànic (Mc 14,12-16). L’acció simbòlica de Jesús anunciant la seva mort s’il·lumina d’una immensa esperança en la novetat del Regne. Marc uneix el motiu de la sang de l’aliança amb el motiu del vi del Regne.

D’altra banda, Marc situa el darrer sopar de Jesús dins el quadre de la passió i el presenta no com un àpat pasqual jueu, sinó com la veritable Pasqua, Jesús és l’alliberador de la humanitat, atès que l’allibera de la mort. Heus ací que l’àpat pasqual de Jesús duu a terme el gest del mannà (donar vida). En altres paraules, Jesús celebra la pròpia Pasqua. Jesús és l’Anyell de la nova Pasqua. Tot s’esdevé el mateix dia de Pasqua, des de l’Últim Sopar fins a la sepultura (Mc 14,12-47).

Jesús no estableix una correspondència material immediata entre el pa i el cos; Jesús fa un gest profètic de donació; és a dir, en menjar aquest pa, els deixebles s’uneixen al cos de Jesús. La paraula i el gest produeixen la comunió amb Jesús i entre els humans. L’acció d’acollir el pa el transforma en cos. Jesús dona un significat nou a aquest pa amb el seu gest i les seves paraules. Jesús convida els deixebles a reconèixer activament el valor de la seva afirmació. Amb el sentit que Jesús hi dona, el deixeble percep, des de la fe en Jesús, que el pa és el seu cos.

Jesús s’adreça als deixebles perquè reconeguin en el pa partit el seu propi cos i així constitueixin la comunitat que serà anomenada Església. Jesús determina el valor de la paraula; aleshores, acollir el pa és acollir el mateix misteri pasqual de Jesús i esdevenir la seva Església (el seu Cos).

Les paraules sobre el pa expressen el do total de Jesús i la seva voluntat de comunió amb els deixebles i les paraules sobre la copa, expressen el sentit de la missió de Jesús, la comunió de vida entre Déu i els humans, i que ara culmina en una mort violenta consentida en la fidelitat.

I si, per les paraules sobre el pa, Jesús convida els seus deixebles a formar una comunitat entorn seu, per les paraules sobre la copa els deixebles saben que, per Jesús present en ells, entren en l’aliança amb Déu, aliança assolida per la seva sang vessada per la comunitat humana.

 

3. Mirem la nostra vida i acció

·       Com visc la meva relació amb Jesús en l’Eucaristia?

·       Accepto formar una comunitat amb d’altres entorn seu?

·       Com acullo el que se m’ofereix, és a dir, fer un tast del Regne i implicar-m’hi?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant

Santíssima Trinitat B 

(30 maig 2021)

1. Llegim el text (Mt 28,16-20)

¹⁶Els onze deixebles se n’anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. ¹⁷En veure’l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. ¹⁸Jesús s’acostà i els va dir: He rebut plena autoritat al cel i a la terra. ¹⁹Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant ²⁰i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Mateu ens situa a Galilea i en una muntanya. No és gens casual. El nen Jesús va a viure a Galilea després de tornar d’Egipte (Mt 2,19-22) i l’adult Jesús comença la missió des de Galilea, perquè és una cruïlla de pobles. Galilea és el lloc on s’acompleix el que havia anunciat Isaïes (Is 8,23-9,1): Una llum ha resplendit per als qui vivien al país de la mort i de la tenebra (Mt 4,16). A més, és el lloc on Jesús convida a anar després de la seva resurrecció (Mt 26,32; 28,7.10). I des de la muntanya indicada, on Jesús havia ensenyat (Mt 5,1) i mostrat la seva relació amb Déu (Mt 17,5), ara envia els Onze a ensenyar i a dur l’Evangeli a tots els pobles amb autoritat, entesa com a do rebut del Pare pel Fill.

A Galilea i en una muntanya, Jesús fa el seu últim discurs (el setè) i se situa al centre de l’escena: els Onze l’adoren, reconeixen que és Déu (sols s’adora Déu).

·              Jesús declara la seva autoritat universal (al cel i a la terra); Jesús és el sobirà de tot el món; així doncs, el sobirà de tot el món no és pas el diable (Mt 4,9); el mal mai no podrà dominar el món.

·              Jesús proposa als deixebles de tots els temps que vagin a tots els pobles. Ara la missió consisteix a fer deixebles de Jesús; a batejar-los en nom de la Trinitat, és a dir, a relacionar-los amb la comunió trinitària (són tres, tot i ser un de sol: una diversitat en la unitat); i a ensenyar-los a viure segons l’Evangeli.

·              Jesús fa una promesa d’assegurança: Jo sóc amb vosaltres cada dia fins a la fi del món. Jesús garanteix que sempre ens acompanyarà en l’evangelització i la transformació del món, en la lluita contra tota explotació i tot mal.

Si la missió de Jesús consistia a anunciar la presència del Regne, ara la missió apostòlica consisteix a fer deixebles de Jesús tots els pobles de la terra i a ensenyar-los a obeir el missatge del Regne amb l’autoritat rebuda de Jesús. I a relacionar els qui accepten i acullen l’Evangeli amb el Pare i el Fill i l’Esperit Sant, esdevenint fills i filles de Déu, germans i germanes els uns dels altres, i esdevenint la comunió de l’Esperit, és a dir, una unitat en la diversitat, un de sol en Crist, la fraternitat volguda pel Pare i adreçada a tota la humanitat creada.

3. Mirem la nostra vida i acció

Em sento acompanyat/da en l’acció evangelitzadora i transformadora per Jesús?

Com visc la meva relació personal amb el Pare i el Fill i l’Esperit Sant?

I com a persona batejada educo en l’estil de vida basat en l’Evangeli?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Rebeu l’Esperit Sant

 

Pentecosta 

(23 maig 2021)

 

1. Llegim el text (Jn 20,19-23)

¹⁹Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. ²⁰Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. ²¹Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. ²²Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant. ²³A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

 

2. Comprenem el text

Mentre Lluc situa el do de l’Esperit a la Pentecosta, el quart evangeli el situa a la tarda del mateix dia de Pasqua, àdhuc al mateix moment de l’enlairament de Jesús (Jn 19,30). Ambdues tradicions (Jn i Lc) relacionen el do de l’Esperit amb la missió de Jesús (l’enviat del Pare) i dels seus (els enviats de Jesús). I també situen el do de l’Esperit després que Jesús sigui enlairat.

Jesús ha rebut del Pare la missió de portar l’amor de Déu a tothom i la confia als seus deixebles. Nosaltres, que som els seus deixebles actuals, rebem de Jesús ressuscitat, amb la força de l’Esperit, la missió del Pare de portar pertot arreu la pau i el perdó, que neutralitzen el mal. El do de l’Esperit fa participar de la vida de Déu, de la comunió amb Déu i amb els pobres i entre nosaltres en Jesucrist.

 

2. Contemplem Jesús

Jesús s’apareix per a romandre sempre present en la comunitat per l’Esperit donat i, en el món, per la missió dels deixebles amb la força de l’Esperit.

Jesús ressuscitat dóna l’Esperit Sant, amb els dons de la pau i del perdó.

Jesús ressuscitat alena l’Esperit, fent el mateix gest que fa Déu quan infon la vida a l’ésser humà.

Jesús ressuscitat envia els seus deixebles, tal com el seu Pare l’ha enviat.

Jesús té la iniciativa de fer-se veure i de presentar-se vencedor de la mort davant dels deixebles. I fa tres accions: 1) posar-se al mig d’on estan reunits (treu fora la por); 2) mostrar-los les mans i el costat (ha mort crucificat); i 3) alenar damunt d’ells (els dóna la nova vida que, ressuscitant d’entre els morts, ha inaugurat).

 

4. Mirem la nostra vida i acció

·       Sóc conscient d’haver agafat, amb la força de l’Esperit, el relleu rebut de Jesús?

·       Sóc conscient d’haver rebut una força que em fa capaç de neutralitzar el mal que hi ha en el món, amb el do de la pau i del perdó?

·       Estic content perquè el Senyor m’ha confiat la responsabilitat de continuar la seva obra d’amor allà on sóc?

Recés trimestral Pradó de Catalunya i les Illes Balears

Companys, en nom del Consell Catalano-balear us recordo que el proper diumenge, 16 de maig de 2021, tindrem on line i amb el mateix format que l'anterior, el darrer recés d'aquest curs. Recordem: segons la Programació Regional 2020-2021 -que té com a objectiu del curs "Viure i proposar la fe als pobres des del misteri de l'eucaristia"- correspon com a títol, el 3r. Fer-nos bon pa

Ens el dirigirà en Ramon Tarrés. Ell farà també la pregària introductòria.

Vam acordar des que els fem on line, que els obríem als capellans amics del Pradó, per tant a la discreció de cadascú,  i als nostres laics pradosians.

Quan faltin 24 hores enviaré l'enllaç de connexió. Serà per google meet.

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu

 

Ascensió del Senyor B 

(16 maig 2021)

 

1. Llegim el text (Mc 16,15-20)

¹⁵Jesús ressuscitat els digué: Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la creació. ¹⁶Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. ¹⁷Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, ¹⁸agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons. ¹⁹Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. ²⁰Ells se n’anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l’acompanyaven.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Aquest fragment forma part de l’anomenat final canònic de Marc, un resum que comprèn la narració de les aparicions del Senyor ressuscitat (Mc 16,9-14), el mandat que reben els creients de proclamar l’evangeli, amb la descripció dels signes que l’acompanyaran i el que podríem anomenar la «situació» que es produeix quan Jesús ascendeix al cel i els seus es comencen a escampar pels camins del món (Mc 15,16-20). El text no formava part del pla narratiu original de l’evangelista Marc, que va deixar la seva obra amb un final obert: l’evangeli no acaba mai; quan s’arriba al final de les paraules escrites cal tornar al principi.

Aquest resum forma part de l’activitat redaccional de les primeres generacions de cristians, que van voler fornir l’Evangeli segons Marc d’un final inspirat en la perspectiva de Lluc i de Joan.

L’Evangeli a proclamar serveix perquè tothom conegui la sobirania que el Senyor ressuscitat ha començar a exercir sobre tota la creació. Es tracta d’anunciar l’alliberament de la humanitat i de la creació del mal i de la mort.

La reacció davant l’anunci consisteix a creure o no. Creure suposa rebre el baptisme que és la penyora de l’alliberament del mal i de la mort una vegada per sempre. I qui no creu s’exclou d’aquest alliberament. L’acció evangelitzadora esdevé acció transformadora. Per això l’acció és acompanyada de senyals prodigiosos.

Els senyals prodigiosos confirmen en la seva tasca evangelitzadora els qui creuen en l’Evangeli i en fan estil de vida i en són testimonis. Els senyals indiquen que Crist és el sobirà de la creació i que vol incloure tota la creació en la nova realitat, totalment lliure del mal i de la mort. I els senyals s’esdevindran per mitjà de la invocació del nom de Jesús, el Senyor ressuscitat present en la seva comunitat fins a la fi del món.

L’ascensió de Jesús posa punt final a les aparicions de Jesús ressuscitat. I els creients podem experimentar la cooperació del Senyor en la nostra vida i acció.

 

3. Mirem la nostra vida i acció

• Accepto i acullo l’Evangeli rebut com a font del meu estil de vida i marc de referència de la meva acció contra el mal? L’acció evangelitzadora és transformadora?
• Descobrim, en els senyals prodigiosos que acompanyen les accions fetes, que el Senyor coopera amb nosaltres en la construcció del seu Regne? En sóc testimoni?

Exercicis espirituals 2021

 

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Això us mano: que us estimeu els uns als altres

 

D. 6è de Pasqua B 

(9 maig 2021)

1. Llegim el text (Jn 15,9-17)

⁹Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. ¹⁰Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. ¹¹Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. ¹²Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. ¹³Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. ¹⁴Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. ¹⁵Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. ¹⁶No m’heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. ¹⁷Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

L’actor principal del text és el Pare, l’amo de la vinya, on hi ha el cep veritable, que és el seu Fill i les sarments, que som nosaltres. El Pare estima (Jn 15,9a) i dóna (Jn 15,16d). El Pare estima el Fill i d’aquest amor brolla l’amor del Fill als deixebles. L’amor del Pare envers el Fill és el fonament del seu amor als humans. Hi ha un sol amor que flueix contínuament, del Pare al Fill, i del Fill als deixebles, i dels deixebles entre ells.

La frase central: Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics (Jn 15,13), expressa l’acte suprem de l’amor, la mort de Jesús a la creu. És a la creu on es manifesta l’amor de Jesús fins a l’extrem (Jn 13,1). L’amor de Jesús envers la humanitat és insuperable. Aquesta manifestació de l’amor convida a mantenir-s’hi. No solament es tracta de mantenir-se ferm en la fe en Jesús, sinó també de viure en l’amor que s’ha rebut d’Ell i, per tant, rebut també del Pare.

Els deixebles ens mantenim units a Jesús si obeïm el seu manament de l’amor. Ara Jesús és el nostre model i la nostra font d’actuació en l’amor als altres. I el goig de Jesús és l’estimació dels uns als altres, que és també el goig del Pare. Si els deixebles fem el que Jesús ens demana, és a dir, creure i estimar, el Fill ens reconeix com a amics. Som amics de Déu, com ho han estat reconeguts Abraham i Moisès, si acollim l’amor de Déu i ens deixem omplir per ell i el compartim amb els altres.

Jesús ens ha escollit perquè donem fruit, és a dir, perquè siguem fidels al seu manament de l’amor. Per tant, els deixebles hem d’irradiar la fe en Jesús i el seu amor per a la glòria del Pare, el vinyater. El fruit dels deixebles fa viu i present Jesús ressuscitat enmig del món.

El Pare ens dóna tot el que cal perquè irradiem el seu amor enmig de la humanitat i perquè tots els seus fills i les seves filles d’arreu del món siguin un de sol en Crist Jesús per a la seva glòria.

 

3. Mirem la nostra vida i acció

• Jesús és model i font del meu amor als altres? Quan i com em mantinc en l’amor de Jesús? Què em suposa acceptar l’amistat que Jesús m’ofereix?
• Deixo fluir l’amor de Déu Pare manifestat en Jesús a través de la meva vida i acció? I prego perquè sigui així?