Revista "Evangeli i Vida" núm 140

dilluns, 25 de febrer de 2019

Els Estudis d'Evangeli del Jaume Fontbona: ¿És que un cec pot guiar un altre cec?


 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/16ordinarioC8.jpg
D. 8 de durant l’any C 
(3 de març de 2019)

1. Llegim el text (Lc 6,39-45)

39Els digué encara una paràbola: ¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? 40El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. 41Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? 42Com li pots dir: “Germà, deixa’m que et tregui la brossa de l’ull”, si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà. 43»No hi ha cap arbre bo que doni fruit dolent ni cap arbre dolent que doni fruit bo. 44Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es verema raïm de les bardisses. 45L’home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l’home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Dins el discurs de la plana, trobem avui, d’una banda, la imatge del cec que en guia un altre i la de la brossa i la biga en l’ull (6,39-42), i de l’altra banda, la imatge de l’arbre amb fruits (6,43-45), que prepara la conclusió del discurs amb una altra imatge, la de les dues cases (6,46-49), i destaca la importància de les bones obres, com a mirall de la bondat del cor humà.
Lluc relaciona la imatge del cec que en guia un altre amb la responsabilitat de guiar en l’actualització de la Paraula (cf. Ac 8,31). Així, el guia ha de tenir bona vista a fi d’explicitar la salvació de Déu en la història. I alhora, Lluc alerta contra el fals mestre (el guia cec), que no pot mostrar el camí de Jesús als qui tampoc no el coneixen (els altres cecs). El fet de veure el camí de la salvació, assembla el deixeble instruït al seu mestre Jesús, i per tant, pot guiar-hi com a mestre.
I amb la imatge de la brossa i la biga en un l’ull, Lluc recorda que només el qui és capaç d’assumir els propis defectes i limitacions, podrà assolir una bona vista per a guiar. Amb tot, la màxima no s’ha de restringir només als guies eclesials. Jesús recorda a tots els deixebles que s’apliquin a si mateixos la correcció que vulguin aplicar als altres.
Els fruits representen les pròpies obres, que revelen la bondat o maldat del propi cor; una idea força arrelada en l’Escriptura: Is 3,10; Jr 17,10; 21,14; 25,14; 32,19; Ez 18,30; Os 10,13; Sl 62,13; Jb 34,11; Pr 24,12; Sir 16,14. Les pròpies obres i paraules també delaten els falsos mestres (els cards i les bardisses). Així doncs, cal que el cor del deixeble s’arreli en l’amor de Déu.

3. Mirem la nostra vida i acció

Manifesto la bondat i l’estimació amb fets? En el meu cor batega l’amor de Déu?
Em surten paraules que mostren que m’alimento de la Paraula de Déu?
Sé conviure amb els defectes i les limitacions?

dilluns, 18 de febrer de 2019

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Estimeu els vostres enemics...


 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/15ordinarioC7.jpg
D. 7 de durant l’any C 
 (24 de febrer de 2019)

1. Llegim el text (Lc 6,27-38)

 27»Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, 28 beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. 29Si algú et pega en una galta, para-li també l’altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. 30Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. 31Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. 32Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen. 33I si feu bé als qui us fan bé, qui us ho ha d’agrair? També ho fan els pecadors. 34I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany. 35»Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents. 36»Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. 37»No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. 38Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Continua el discurs de la plana. Avui entrem de ple en el cos del discurs, on gairebé totes les dites o màximes tenen la seva correspondència en la redacció del discurs de la muntanya de Mateu. I hi entrem amb aquesta frase: A vosaltres que escolteu, jo us dic.
L’exhortació d’avui obre l’objectiu cap a l’amor als enemics (6,27-36) i després el fixa en l’amor entre els cristians (6,37-38). Precisament, la prohibició de jutjar els altres, és a dir, de criticar-los sense respectar-los, és una aplicació de l’amor entre els cristians, reflex de l’amor de Déu.
Lluc contraresta els quatre ultratges de la quarta benaurança (6,22) amb quatre manaments (6,27-28): estimeu (# us odiarà), feu bé (# us rebutjarà), beneïu (# us insultarà), pregueu (# denigrarà el nom que porteu). Així, l’enemic que cal estimar és el qui odia, el qui rebutja, el qui insulta, el qui denigra el nom del cristià. Jesús anima a respondre amb una acció positiva a tota acció negativa, per exemple, la manera de neutralitzar una maledicció és una benedicció (6,28), no es tracta sols d’acceptar-la passivament, sinó de neutralitzar tota la seva càrrega negativa amb una benedicció. El cristià, quan rep una ofensa, ha d’estar disposat a acceptar-la, i fins i tot, a rebre’n una altra (6,29), i així manifestar-li el seu amor; aquesta acció dinamita l’antiga llei del Talió (Ex 21,24; Lv 24,19-20; Dt 19,21). També, com a mostra de l’amor, el cristià ha de mostrar la seva generositat i renunciar a qualsevol interès personal, no es pot reservar res interessadament (6,30.34).
En relació a Mateu, Lluc anticipa l’anomenada regla d’or (cf. Tb 4,15): Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin (6,31; cf. Mt 7,12), perquè en la seva visió no és una fórmula que resumeixi la Llei i els Profetes (com a Mateu), sinó una fórmula que resumeix el manament de l’amor als enemics. Amb tot, Jesús vol que el deixeble vagi més enllà de la reciprocitat que proclama aquesta regla, és a dir, l’amor a si mateix no pot ser ni ha de ser l’única i suprema pauta de comportament per al cristià. Aquesta concepció és explicitada més endavant, quan amb les accions d’estimar els enemics, fer bé i prestar sense esperar res a canvi (6,35), Jesús destaca que cal anar més enllà de l’estricta reciprocitat, i aquesta gratuïtat de l’amor als enemics té una recompensa: la filiació divina.
Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós (6,36). En formular la màxima de Mt 5,48 en termes de compassió, Lluc proposa imitar Déu en una qualitat que l’Escriptura destaca: la misericòrdia o compassió (Ex 34,6; Dt 4,31; Jl 2,13; Jo 4,2; Sl 86,15; 103,8; 111,4; 116,5; 145,8; Ne 9,17.31; 2Cr 30,9; Sir 2,11; Jm 5,11). Aquest manament resumeix l’amor als enemics, i alhora, l’amor entre els cristians, concretat en dues prohibicions: no judiqueu i no condemneu, i dos manaments: perdoneu i doneu (6,37-38). I la felicitat està en la generositat i l’amor sense límits.

3. Mirem la nostra vida i acció

  • Soc capaç d’acollir l’altre en la seva impertinència?
  • Sé entomar des de l’amor una acció o actitud agressiva?
  • Sé perdonar?
  • Em poso al lloc de Déu quan em fixo en els altres, en les seves actituds i accions?
  • Soc generós i compassiu com Déu vol que sigui?

dilluns, 11 de febrer de 2019

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Feliços...


http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/14ordinarioC6.jpg
D. 6 de durant l’any C  
(17 de febrer de 2019)

1. Llegim el text (Lc 6,17.20-26)
17 Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó.
 20Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué: Feliços  els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu. 21»Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats. »Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu. 22»Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us marginarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu: 23 aquell dia, alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.
24»Però ai de vosaltres, els rics, perquè ja heu rebut el vostre consol! 25»Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips, perquè passareu fam! »Ai de vosaltres, els qui ara rieu, perquè us doldreu i plorareu! 26»Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres! Igualment feien els seus pares amb els falsos profetes.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús
El text d’avui consta d’un verset del sumari (6,17-19), que fa com de pont a l’anomenat discurs de la plana i d’obertura d’aquest discurs: quatre benaurances, amb quatre amenaces i planys com a contrapunt (6,20-26). El sumari ens situa en un indret pla, on hi ha una multitud, que hi ha anat, bàsicament, per a escoltar Jesús (6,18). La pujada i baixada de la muntanya apunta que, després de trobar-se amb Déu, ara Jesús comunica la voluntat de Déu al seu poble, format per jueus i pagans. La voluntat de Déu manifestada en Jesús convida a l’esperança.
Si Mateu presenta Jesús adreçant el discurs de la muntanya a les multituds (Mt 5,1), ara Lluc el presenta adreçant el discurs de la plana només als deixebles (6,20). Així en mostra la finalitat: l’estil de vida de la comunitat dels deixebles.
Les benaurances i amenaces lucanes estan escrites en la segona persona del plural i l’adverbi ara apareix dos cops a les benaurances i altres dos a les amenaces i planys.
Jesús s’adreça, d’una banda, als deixebles que són pobres, que passen fam, i que ploren; i de l’altra, separant-los dels deixebles que l’escolten, als rics, als tips, i als que riuen. L’adverbi ara marca el temps de Jesús i el temps de l’Església. En el de Jesús, la salvació ja ha arribat per als deixebles pobres, que passen fam, i que ploren. En el de l’Església, la salvació encara no ha arribat del tot, Jesús l’ha garantida per al futur; per tant, els deixebles han d’esperar el dia que gaudiran del Regne promès, que seran saciats, que riuran; sense oblidar que la creu, el sofriment, la persecució, no els són estalviats, formen part del seguiment de Jesús. Ara el deixeble no ha de defallir en l’espera del que vindrà després de la seva mort.
Les tres primeres amenaces i planys (més que no pas malediccions) recorden als deixebles que mai no s’han de deixar seduir per la riquesa i el benestar exacerbat. D’entrada, Lluc no situa els rics entre els deixebles que escolten Jesús, precisament per alertar-los del perill de convertir-s’hi. Per a Lluc, la riquesa impedeix l’home d’albirar el Regne, el tanca en si mateix impedint-lo obrir-se a la solidaritat, i l’allunya de Déu. Els rics tenen el cor ocupat i no hi deixen lloc per a l’altre ni per a Déu. El perill de la riquesa queda gravat en aquesta dita: No podeu servir alhora Déu i el Diner (16,13).
La quarta amenaça i plany apunta cap als qui reben afalacs. Tal com les tres primeres són el contrapunt de les tres primeres benaurances, la quarta és el contrapunt de la quarta benaurança. El deixeble ha de témer que l’afalaguin, ja és senyal que no segueix el camí de Jesús, que no és pas el de l’èxit mundà. La cultura grega, de la qual en beu Lluc, apunta com a ideal la persona admirada per l’opinió pública. L’última benaurança, que assenyala que l’opinió pública no és un criteri vàlid per als deixebles, reforça el perill que apunta l’última amenaça. Així doncs, el deixeble no ha de témer res del que l’acosti al seu únic Senyor i Salvador, com la humiliació, la indiferència i l’escarni.

3. Mirem la nostra vida i acció
  • Quina és l’esperança que em convida Jesús a viure avui?
  • On cerco la felicitat?
  • Cerco l’aplaudiment i admiració dels altres?
  • Soc fidel a la voluntat de Déu?
  • Em mantinc ferm davant els entrebancs que m’impedeixen de seguir Jesús?

diumenge, 3 de febrer de 2019

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes


 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/13ordinarioC5.jpg
D. 5 de durant l’any C 
 (10 de febrer de 2019)

1. Llegim el text (Lc 5,1-11)
1En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. 2Llavors veié dues barques amarrades vora l’aigua; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. 3Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i instruïa la gent de la barca estant. 4Quan acabà de parlar, digué a Simó: Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar. 5Simó li respongué: Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, d’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes per pescar. 6Ho feren així, i van arreplegar una quantitat tan gran de peix que les xarxes se’ls esquinçaven. 7Llavors van fer senyal als companys de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s’enfonsaven. 8Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient: Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un pecador! 9Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren plens d’estupor, 10i igualment Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó: No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes. 11Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Lluc situa Jesús vora l’estany de Genesaret, a Galilea, des d’on associa Simó al seu ministeri: anunciar i fer present la paraula de Déu (Lc 5,1), prometent-li un nou ofici, i a més, accepta el seguiment de dos germans, Jaume i Joan, socis de feina de Simó. Lluc presenta d’una manera diferent la crida dels primers deixebles, si ho comparem amb una de les seves fonts: Mc 1,16-20. En efecte, Jesús no està passant vora el llac, sinó ensenyant des de la barca de Simó i adreçant-se a la gent que està a la vora del llac (Lc 5,1-3).
Pere tira la xarxa per la paraula de Jesús i, d’una manera extraordinària i imprevisible, recull una bona xarxada (Lc 5,4-10a). Jesús promet a Simó una nova feina: recollir vius els homes, una feina que implica deixar-ho tot per a seguir Jesús (Lc 5,10b-11). I si comparem aquesta escena lucana amb l’escena de Jn 21, ens adonarem que ambdós relats recullen una tradició sobre un mateix esdeveniment, que arriba diferentment als dos evangelis. Lluc l’usa com a marc de la crida de Simó i Jn 21 la converteix en una aparició del Senyor ressuscitat. En ambdós relats es tracta de fiar-se de Jesús i ser-ne missioners.
La declaració de Jesús: Des d’ara seràs pescador d’homes, és el cim de l’escena. Tot i que la declaració sigui introduïda per una fórmula típica lucana (des d’ara) i el marc del miracle n’accentuï la idealització, no es pot dubtar del caràcter històric de la crida de Pere per Jesús durant el seu ministeri. El fet que la promesa a Pere s’emmarqui dins l’acció prodigiosa de Jesús com a Senyor, significa que la missió confiada donarà fruit. I que sols Pere sigui el destinatari de la promesa, tot i que els altres dos socis també segueixin Jesús, apunta al paper de Pere al si de l’Església. Pere no sols és el primer cridat, sinó també el primer testimoni de la resurrecció (Lc 24,34). La missió consisteix a recollir persones per a la vida del Regne anunciat i fet present per Jesús. Si abans Jesús ha estat refusat pels seus (diumenge passat), ara és acollit i seguit per Pere i companys en la dinàmica de recollir vius persones per al Regne. Pere s’ha deixat tocar per la Paraula de Déu i, davant la força del seu poder, reacciona distanciant-se de la seva presència gloriosa: sóc un pecador.

3. Pensem-hi. Em sento cridat/da per Jesús a treballar pel seu Regne d’amor (tirar la xarxa)? La trobada amb Jesús em porta a l’acció, creant xarxes de fraternitat (pescant persones)? Em fio de la paraula de Jesús, com en Pere?