dilluns, 18 de febrer de 2019

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Estimeu els vostres enemics...


 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/15ordinarioC7.jpg
D. 7 de durant l’any C 
 (24 de febrer de 2019)

1. Llegim el text (Lc 6,27-38)

 27»Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, 28 beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. 29Si algú et pega en una galta, para-li també l’altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. 30Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. 31Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. 32Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen. 33I si feu bé als qui us fan bé, qui us ho ha d’agrair? També ho fan els pecadors. 34I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany. 35»Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents. 36»Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. 37»No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. 38Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Continua el discurs de la plana. Avui entrem de ple en el cos del discurs, on gairebé totes les dites o màximes tenen la seva correspondència en la redacció del discurs de la muntanya de Mateu. I hi entrem amb aquesta frase: A vosaltres que escolteu, jo us dic.
L’exhortació d’avui obre l’objectiu cap a l’amor als enemics (6,27-36) i després el fixa en l’amor entre els cristians (6,37-38). Precisament, la prohibició de jutjar els altres, és a dir, de criticar-los sense respectar-los, és una aplicació de l’amor entre els cristians, reflex de l’amor de Déu.
Lluc contraresta els quatre ultratges de la quarta benaurança (6,22) amb quatre manaments (6,27-28): estimeu (# us odiarà), feu bé (# us rebutjarà), beneïu (# us insultarà), pregueu (# denigrarà el nom que porteu). Així, l’enemic que cal estimar és el qui odia, el qui rebutja, el qui insulta, el qui denigra el nom del cristià. Jesús anima a respondre amb una acció positiva a tota acció negativa, per exemple, la manera de neutralitzar una maledicció és una benedicció (6,28), no es tracta sols d’acceptar-la passivament, sinó de neutralitzar tota la seva càrrega negativa amb una benedicció. El cristià, quan rep una ofensa, ha d’estar disposat a acceptar-la, i fins i tot, a rebre’n una altra (6,29), i així manifestar-li el seu amor; aquesta acció dinamita l’antiga llei del Talió (Ex 21,24; Lv 24,19-20; Dt 19,21). També, com a mostra de l’amor, el cristià ha de mostrar la seva generositat i renunciar a qualsevol interès personal, no es pot reservar res interessadament (6,30.34).
En relació a Mateu, Lluc anticipa l’anomenada regla d’or (cf. Tb 4,15): Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin (6,31; cf. Mt 7,12), perquè en la seva visió no és una fórmula que resumeixi la Llei i els Profetes (com a Mateu), sinó una fórmula que resumeix el manament de l’amor als enemics. Amb tot, Jesús vol que el deixeble vagi més enllà de la reciprocitat que proclama aquesta regla, és a dir, l’amor a si mateix no pot ser ni ha de ser l’única i suprema pauta de comportament per al cristià. Aquesta concepció és explicitada més endavant, quan amb les accions d’estimar els enemics, fer bé i prestar sense esperar res a canvi (6,35), Jesús destaca que cal anar més enllà de l’estricta reciprocitat, i aquesta gratuïtat de l’amor als enemics té una recompensa: la filiació divina.
Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós (6,36). En formular la màxima de Mt 5,48 en termes de compassió, Lluc proposa imitar Déu en una qualitat que l’Escriptura destaca: la misericòrdia o compassió (Ex 34,6; Dt 4,31; Jl 2,13; Jo 4,2; Sl 86,15; 103,8; 111,4; 116,5; 145,8; Ne 9,17.31; 2Cr 30,9; Sir 2,11; Jm 5,11). Aquest manament resumeix l’amor als enemics, i alhora, l’amor entre els cristians, concretat en dues prohibicions: no judiqueu i no condemneu, i dos manaments: perdoneu i doneu (6,37-38). I la felicitat està en la generositat i l’amor sense límits.

3. Mirem la nostra vida i acció

  • Soc capaç d’acollir l’altre en la seva impertinència?
  • Sé entomar des de l’amor una acció o actitud agressiva?
  • Sé perdonar?
  • Em poso al lloc de Déu quan em fixo en els altres, en les seves actituds i accions?
  • Soc generós i compassiu com Déu vol que sigui?