diumenge, 30 d’abril del 2017

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: jo sóc la porta de les ovelles



 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosA/26PascuaA4.jpg

D. 4 de Pasqua A



1. Llegim el text (Jn 10,1-10)
1En veritat, en veritat us ho dic: el qui no entra per la porta al tancat de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. 2El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: 3a ell, el guarda li obre, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. 4Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. 5Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys. 6Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava. 7Per això Jesús continuà: En veritat, en veritat us ho dic: jo sóc la porta de les ovelles. 8Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se’ls escoltaven. 9Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. 10El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
És un discurs de Jesús als deixebles amb dues parts, separades per una observació de l’evangelista sobre la incomprensió dels deixebles (10,6). La primera (10,1-5) presenta un quadre simbòlic i la segona (10,7-10) desenvolupa, en dos temps, dos dels elements del quadre simbòlic: la porta (10,7-10) i el pastor (10,11-18), però aquest es llegeix l’any B.
El quadre que Jesús pinta, tot i ser familiar als deixebles, aquests no l’entenen. Cal interpretar-ne els elements pintats: d’una banda, el corral, amb la porta, les ovelles i el guarda; i de l’altra, els personatges que entren al corral. A l’inici i al final del quadre simbòlic apareixen els dolents del quadre: un lladre, un bandoler i un estrany; aquests són els enemics de les ovelles, i no se’ns diu qui són; així queda oberta la seva identitat. Al centre del quadre, apareix el bo: el pastor, del qual més endavant ens serà revelada la seva identitat (10,11-18).
Jesús entra per la porta, no violenta ningú, no s’amaga de ningú. Jesús és l’amic que s’adreça a la llibertat de les ovelles, perquè no vol establir uns lligams basats en la dependència, sinó en l’amor i la llibertat. Les ovelles representen Israel, el poble que Déu ha creat i s’ha fet seu per amor.
Jesús crida les ovelles pel seu nom, perquè reconeguin que és Déu mateix qui les crida, el qui vol alliberar-les i establir-hi lligams d’amor: Ara, però, el Senyor que t’ha creat, poble de Jacob, el qui t’ha format, Israel, et diu: «No tinguis por, que jo t’allibero. T’he cridat pel teu nom: ets meu» (Is 43,1). El nom equival a la pròpia existència. Jesús ha tocat l’existència de cada ovella que el segueix. Per això, després d’haver-les tret fora del corral, Jesús camina al seu davant. No se’ns indica cap a on, però se sobreentén cap al Pare.
Jesús treu les ovelles fora del corral (les empeny cap enfora, diu l’original grec), el que mateix que fa amb Llàtzer, que el crida i l’empeny cap enfora del sepulcre. El corral representa la tossuderia d’alguns del poble de Déu a creure i conèixer Jesús. Creure en Jesús és viure, per això Llàtzer és empès fora de la mort.
Jesús és la porta de les ovelles. Jesús és l’accés cap a les ovelles, o també és per on han de passar les ovelles si volen seguir-lo.
Jesús és la porta. Jesús és l’accés a la vida, a la felicitat, a la casa del Pare. Jesús és l’accés a la llibertat. En Jesús, el cristià, troba l’autèntica llibertat, l’autèntica felicitat.
3. Pensem-hi. De quin corral m’ha de treure Jesús? Quan i com Jesús és la meva porta?

dimecres, 26 d’abril del 2017

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: ¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?



 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosA/25PascuaA3.jpg
EdE d. 3 de Pasqua A
1. Llegim el text (Lc 24,13-15)
13Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres de Jerusalem, 14i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, 16però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. 17Jesús els preguntà: Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant? Ells es van aturar amb un posat trist, 18i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: ¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies? 19Els preguntà: Què hi ha passat? Li contestaren: El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble:  20els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar.  21Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses.  22És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. 24Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas. 25Aleshores Jesús els digué: Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes!  26¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?
27Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell. 28Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29Però ells van insistir amb força dient-li: Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar. I va entrar per quedar-se amb ells. 30Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava.
31Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32I es van dir l’un a l’altre: ¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures? 33Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34que els van dir: Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó!  35També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.
2. Mirem el text
L’escena d’avui presenta dos deixebles de Jesús, que fan camí cap a un poble anomenat Emmaús i que conversen entre ells sobre el que havia passat a Jerusalem. Mentre s’allunyen de Jerusalem, se’ls afegeix Jesús, primer no el reconeixen, i quan el reconeixen en la fracció del pa, se’n tornen a Jerusalem; on hi ha els Onze reunits i on es comparteixen dos fets: que Jesús ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó, i que se l’ha reconegut en la fracció del pa. L’Eucaristia és lloc de trobada de l’Església del Ressuscitat i punt de partença de la missió.
El fet de reconèixer Jesús ressuscitat emmarca tota l’escena. Al començament, Lluc diu que els ulls dels dos deixebles eren incapaços de reconèixer-lo; mentre que al final els són oberts els seus ulls i el reconeixen. Dels dos deixebles només se’ns diu el nom d’un, Cleofàs; l’altre bé podria ser el lector o l’oient, que fa aquest camí del reconeixement: l’experiència de descobrir com se t’obren els ulls (et són oberts i no saps com, és el do de la fe) escoltant la Paraula de Déu i participant de la fracció del pa, entorn del Ressuscitat, un absent que aleshores es fa present, perquè és el Vivent, l’amor de Déu que ens visita.
Tot succeeix el mateix dia, el diumenge. Amb la resurrecció de Jesús el temps s’eternitza; o dit d’una altra manera, l’eternitat venç la mort, que fins aleshores regulava el pas del temps. I la presència del Ressuscitat omple tots els espais.
Cleofàs i l’altre deixeble se'n van decebuts de Jerusalem, han experimentat una amarga derrota, estan decebuts per la mort en creu del seu amic i líder Jesús. Però, després de fer el camí del reconeixement, el camí de la fe (de no veure-hi per la decepció a veure-hi per la fe), s’aixequen, s’obren a la vida que brolla de la fe, s’alliberen de la seva decepció i se’n tornen a Jerusalem. L’evangelista Lluc fa coincidir l’aplec de tots el deixebles a Jerusalem, perquè és des d’aquí, un cop rebut l’Esperit Sant (la seva recepció implica el naixement de l’Església), que l’anunci pasqual s’estendrà pertot arreu, que la Paraula de Déu arribarà fins a l’extrem de la terra (Ac 1,8 i tot el llibre dels Fets).
3. Contemplem Jesús
Jesús és el qui té sempre la iniciativa. Jesús se’ls acosta i fa camí amb ells, i suscita la pregunta perquè expliquin el que viuen, el que els preocupa.
Jesús escolta el que narren de la seva vida i acció, i confronta el que viuen amb l’Escriptura i els qüestiona.
Jesús els explica el sentit de la realitat des de l’Escriptura; i s’entaula amb ells, tot fent uns gestos amb el pa, tot dient la benedicció que l’identifiquen. Jesús els acompanya a descobrir la presència de Déu. Jesús els ajuda a recuperar l’esperança, perquè trobin sentit en els fets viscuts. Jesús comparteix com a amic la descoberta feta i testimonia que això és un tast del Regne.
Jesús sap desaparèixer quan s’ha fet el procés, però continua present en la Paraula (Escriptura) i en l’Eucaristia. És aleshores quan Cleofàs i l’altre recorden que els ha fet descobrir l’essencial del designi de Déu des de la vida. Finalment, Cleofàs i l’altre esdevenen evangelitzadors i comparteixen la fe amb la resta de la comunitat reunida.
4. Pensem-hi
Jesús és l’absent sempre present, que fa camí amb nosaltres, sols cal pregar-li: Queda’t amb nosaltres.
Quan se’n obren els ulls de la fe? De qui o d’on he rebut l’anunci pasqual?

diumenge, 16 d’abril del 2017

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Feliços els qui creuran sense haver vist!



 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosA/24PascuaA2.jpg
Diumenge 2n de Pasqua

1. Llegim el text (Jn 20,19-31)
19Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 20Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. 24Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. 25Ells li van dir: Hem vist el Senyor. Però ell els contestà: Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
26Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 27Després diu a Tomàs: Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient. 28Tomàs li va respondre: Senyor meu i Déu meu! 29Jesús li diu: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
30Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. 31Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.

2. Mirem el text i contemplem Jesús ressuscitat
Tenim dues escenes i la conclusió del quart evangeli. En la primera, Jesús s’apareix als deixebles en absència de Tomàs, i els deixebles reaccionen amb alegria davant la irrupció de Jesús en el lloc on es trobaven reunits (Jn 20,19-23). En la segona, Jesús es manifesta als deixebles, particularment a Tomàs, que reacciona amb fe (Jn 20,24-29). I la conclusió (Jn 20,30-31) mostra la finalitat de l’evangelista i il·lumina tot el quart evangeli: perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. Ambdues escenes transcorren el diumenge, amb una diferència d’una setmana. Això indica que els deixebles, aleshores com avui, es trobaven cada diumenge. El diumenge és el marc de la trobada amb el Senyor ressuscitat, que irromp allà on els creients ens trobem reunits.
L’evangelista només indica el nom del deixeble que no hi és quan apareix el Crucificat ressuscitat. Els deixebles, reunits el diumenge en un mateix lloc, testimonien davant el qui no hi era, Tomàs, que han vist el Senyor. En el segon diumenge, s’estableix un diàleg entre Jesús ressuscitat i Tomàs, l’absent del primer diumenge, un diàleg que mena a la confessió de fe.
En el primer diumenge, Jesús s’apareix enmig de la por, ja ho havia fet en apropar-se a la barca (imatge de la comunitat reunida en un mateix lloc) mentre era fosc i el llac s’anava encrespant. Aleshores Jesús els havia dit: Sóc jo, no tingueu por (Jn 6,20). Ara Jesús els diu: Pau a vosaltres. És a dir, la salvació, la felicitat, l’amor que ve de Déu Pare és enmig vostre. Si en el primer diumenge se subratlla la pau donada, en el segon, la fe rebuda.
Ara Jesús és present en l’Església i l’alegria n’és la reacció. S’ha acomplert la promesa de Jesús, quan deia als deixebles: D’aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure (Jn 16,16-23). I també: El vostre cor s’alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà (Jn 16,22-23). Ara i ací, l’experiència pasqual originària (visió i alegria) perdura en la fe: Feliços els qui creuran sense haver vist.
El Ressuscitat és el Crucificat, el mateix que va compartir amb els deixebles tot el que havia rebut del Pare (Jn 16,12-15); els senyals de les mans i del costat mostren que és certament Jesús de Natzaret. El Ressuscitat sempre es posa al mig. La reunió dels cristians és sempre entorn del Ressuscitat, que omple de l’amor de Déu el lloc on ens trobem reunits.

3. Pensem-hi                                                              
La fe m’obre el cor i els ulls a la presència del Crist ressuscitat? I això m’omple de felicitat?
La fe m’anima a trobar-me cada diumenge amb els altres cristians entorn del Crucificat ressuscitat?
Quina és la bona notícia que rebo i que vull testimoniar?