dilluns, 25 d’abril del 2016

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Us deixo la pau, us dono la meva pau



 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/31pascuaC6.jpg
D. 6è de Pasqua C

1. Llegim el text (Jn 14,23-29)
22Judes, no l’Iscariot, li pregunta: Senyor, què ho fa que et vulguis manifestar a nosaltres però no al món?
23Jesús li respon: Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell. 24El qui no m’estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m’ha enviat. 25Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, 26però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre. 27Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dóna. Que els vostres cors s’asserenin i no temin. 28Heu sentit que us deia: «Me’n vaig, però torno a vosaltres.» Si m’estiméssiu, us alegraríeu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. 29Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu.

2. Mirem el text i contemplem Jesús
Pot xocar que Jesús se’n vagi per sempre del nostre costat i alhora torni per ser-hi sempre. Costa copsar aquesta nova presència de Jesús enmig nostre. La fe és com unes ulleres especials que possibiliten veure aquesta presència de Jesús, que ens ofereix el do de la pau, és a dir, la felicitat.
La resposta a la pregunta de Judes Tadeu (Jn 14,22) conclou el primer discurs de comiat de Jesús, que s’acomiada dels seus amics donant-los la pau i prometent-los la força de l’Esperit Sant. L’Esperit Sant els defensarà davant les forces del mal i, a més, farà recordar i entendre tot el que Jesús ha dit i fet.
Ara l’accés a Déu queda definitivament obert a través de Jesús i amb la llum de l’Esperit Sant, el qual recorda i fa entendre el camí i la porta que és Jesús.
Jesús se’n va i es queda amb nosaltres en l’amor.
Jesús ens deixa la pau i ens la dóna. Una pau que no és fruit de la violència, sinó de l’amor. Jesús venç el mal des de l’amor i vol que nosaltres també el vencem fent el mateix.
Jesús espera ser estimat perquè el seu amor ens acompanyi sempre en la nostra vida i acció. Jesús és amb nosaltres quan estimem els altres. No és fàcil recordar i entendre l’amor de Jesús, un amor incondicional i gratuït, un amor que deixa ser l’altre, que no el vol absorbir ni dominar. Per això se’ns promet l’Esperit Sant, perquè ens ajudi a recordar-lo i entendre’l.

3. Pensem-hi
Em deixo guiar pel do de l’Esperit (és a dir, per l’amor i la fe) quan llegeixo i medito paraules i fets de Jesús?
El do de la pau rebut em predisposa a establir lligams de convivència i d’entesa al si de les meves relacions amb els altres?
Experimento la joia de saber que Jesús m’acompanya des del Pare?

diumenge, 17 d’abril del 2016

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: estimeu-vos els uns als altres



 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/30pascuaC5.jpg

D. 5 de Pasqua C



1. Llegim el text (Jn 13,31-33a.34-35)
31 Quan Judes va ser fora, Jesús digué:
Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. 32 Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. 33 Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps. 34 Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. 35 Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres.

2. Mirem el text
Ens trobem en el context de l’Últim Sopar de Jesús, quan s’acomiada dels seus deixebles. La partença de Jesús inaugura la comunió amb el Pare i amb el Fill al si de la comunió entre els creients. En glorificar el seu Fill, el Pare manifesta la seva presència esclatant en ell.
Ara la presència de Déu en Jesús manifesta un tret que no s’havia manifestat en la preexistència del Fill (és a dir, la seva existència abans d’encarnar-se). Jesús enlairat atraurà tothom cap a ell, perquè tothom tingui vida en ell. Tots els deixebles, passats, presents i futurs, som atrets a la comunió amb el Fill i amb el Pare i entre nosaltres.
La sortida del traïdor indica l’hora de la glorificació, l’esdeveniment que revela la identitat i missió de Jesús: és el mateix Déu fet home que treu els humans de la mort i els dóna la vida per sempre. L’adverbi ara marca el ritme.

3. Contemplem Jesús
Ara Jesús supera la commoció davant la mort i davant el traïdor, i exclama la seva victòria, que regala la vida per sempre a tots els qui el rebin en la fe i l’amor. Ara el manament d’estimar esdevé nou amb l’entrega lliure i gratuïta de Jesús fins a la mort. Ara estimar és donar la vida lliurement com Jesús, i és l’ordit de la comunió amb Déu i entre nosaltres.
L’expressió fillets obre el primer discurs de comiat de Jesús. Abans de tornar al Pare, Jesús s’acomiada dels seus, però se n’acomiada a fi de restar-hi sempre present. És l’Esperit, l’altre Jesús, qui el farà present en l’avui de la comunió i missió eclesials.

4. Mirem la nostra vida i acció
Quin record vol deixar-me Jesús?
Què em suposa acceptar el regal de comiat de Jesús?

diumenge, 10 d’abril del 2016

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Les meves ovelles escolten la meva veu



http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/29pascuaC4.jpg
D. 4 de Pasqua C
1. Llegim el text (Jn 10,27-30)
27Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. 28I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. 29Allò que el meu Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del Pare. 30Jo i el Pare som u.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
L’última controvèrsia de Jesús amb els jueus s’esdevé al Temple durant la festa de la Dedicació (10,22), que recorda la nova consagració de l’altar del santuari, profanat per Antíoc Epífanes (1Ma 4,36-59). El pòrtic de Salomó és un espai a l’aire lliure, delimitat per columnes, on la gent va a escoltar-hi l’ensenyament de la Llei. Jesús no hi ha anat a ensenyar, s’hi passeja (10,23), és a casa del seu Pare.
L’evangelista ha anat situant entorn d’una festa jueva les disputes de Jesús amb els jueus. Aquesta última substituiria la compareixença de Jesús davant el Sanedrí. L’escena (10,22-42) mostra Jesús envoltat pels seus enemics (10,24), que l’encerclen com ho fan els violents (Sl 22,17) i els pagans (Sl 118,10-12), i que el pressionen perquè reveli la seva identitat i el puguin condemnar com a blasfem (10,31). D’altra banda, l’al·lusió a l’hivern (de fet, la festa se celebrava al desembre) suggereix la fredor que troba la revelació de Jesús. Tot i així, sempre n’hi ha que creuen (10,42).
L’evangelista vol destacar que Jesús és el Messies i alhora el Fill de Déu. Que és el Messies ja ho dóna per sabut (10,25), per això insisteix en què és el Fill de Déu (10,36). I com a Fill de Déu, confessa la seva divinitat (10,30.33). Les obres de Jesús testimonien la seva identitat i missió (10,25.32-33.37-38). Al final, l’evangelista insisteix en la relació entre les obres de Jesús (senyals prodigiosos pels qui els veuen) i la seva identitat i missió (20,30-31).
En aquesta escena, hi ha el breu text d’avui (10,27-30). Si el d.4 de Pasqua del cicle A fixa l’atenció en Jesús com la porta i el del cicle B, com el bon pastor, el del cicle C convida a fixar-nos en les ovelles de Jesús. Ara i ací, les ovelles de Jesús (els cristians) no han de tenir por, enlloc no estan més segures que en les mans de Jesús pastor (10,28) i en les del seu Pare (10,29), que també és el nostre (20,17). Amb aquesta imatge, la tradició joànica suggereix que la base de l’Església reposa en el Pare i en el Fill alhora (el Pare i el Fill són u), i no només en el Fill.
Els i les qui no creuen en la divinitat de Jesús i en les obres que la manifesten, no són de les seves ovelles, ja que aquestes són els i les que coneixen, estimen i segueixen Jesús, el pastor que les mena vora les fonts de l’aigua de la vida (Ap 7,17; Sl 23,1-3; Is 49,10). Ara i ací, Jesús anuncia que, els i les qui el seguim, vivim en la seva comunió amb Déu. I la comunió entre el Fill i el Pare assegura i fonamenta la comunió dels creients amb Déu i entre nosaltres.
3. Pensem-hi. Sóc conscient d’estar ben cuidat a les mans de Jesús i del Pare? Algun cop he tingut por de sentir-me sol? Segueixo i estimo Jesús? I això en fa sentir en comunió amb els altres cristians i amb Déu?

dilluns, 4 d’abril del 2016

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix



 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/28pascuaC3.jpg
D. 3r de Pasqua C

1. Llegim el text (Jn 21,1-19)
1Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició va ser d’aquesta manera: 2Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l’anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. 3Simó Pere els diu: Me’n vaig a pescar. Els altres li diuen: Nosaltres també venim amb tu. Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. 4Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà a la riba del llac, però els deixebles no sabien que era ell. 5Llavors Jesús els digué: Nois, no teniu res per a menjar? Li respongueren: No. 6Ell els digué:Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix. Tiraren, doncs, la xarxa i no podien estirar-la de tants peixos com hi havia. 7Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: És el Senyor. Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cenyir la túnica, l’única peça que duia, i es llançà a l’aigua. 8Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. 9Quan baixaren a terra, veieren unes brases amb peix coent-s’hi, i pa. 10Jesús els diu: Porteu peix del que acabeu de pescar. 11Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. 12Jesús els digué: Veniu a menjar. Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: «Qui ets, tu?», perquè sabien que era el Senyor. 13Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix. 14Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.
15Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests? Ell li respongué: Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu: Pastura els meus anyells. 16Per segona vegada li pregunta: Simó, fill de Joan, m’estimes? Ell li respon: Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu: Pastura les meves ovelles.17Li pregunta Jesús per tercera vegada: Simó, fill de Joan, m’estimes? Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué: Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo. Li diu Jesús: Pastura les meves ovelles. 18En veritat, en veritat t’ho dic: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols. 19Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir: Segueix-me.

2. Mirem el text i contemplen el Senyor ressuscitat
Jn 21 és la guinda teològica i literària que l’anomenat redactor final (se’n desconeix la identitat) col·loca després que l’evangelista hagi indicat la finalitat de l’obra (Jn 20,30-31). Fa com d’epíleg a tot el quart evangeli, i en prepara la recepció en l’Església que ha rebut el testimoni dels apòstols Pere i Pau. Jn 21 s’ha de llegir sempre en interacció amb Jn 1-20, és a dir, Jn 21 ofereix la clau interpretativa de tot el quart evangeli i emmarca de nou l’heretat joànica en l’única Església catòlica (alhora una i diversa), on convergeixen tres grans heretats: la de Pere, la de Pau i la joànica. El redactor final es veu obligat a oferir una reflexió eclesiològica arran de la mort martirial (segurament crucificat: Jn 21,18) de Pere i de la desaparició del pal de paller de la seva comunitat (Jn 21,23): el deixeble estimat. I l’ofereix des de la seva elevada cristologia. Un cop desapareguts els qui els unien amb Jesús, ara el fan present amb el testimoni i el servei d’amor, n’han esdevingut els seus vicaris (com l’Esperit Sant: Jn 14,26; 16,13-15). Amb tot, el redactor final no modifica l’obra original, recull d’una manera creativa un text que existia prèviament i l’interacciona amb el conjunt del quart evangeli.
El text que mirem consta de dues escenes, la de vora el llac de Tiberíades (Jn 21,1-14) i el diàleg de Jesús ressuscitat amb Pere (Jn 21,15-19). La primera ens situa en un context eucarístic (l’àpat) i de missió (la pesca), on el que importa és estar unit a Jesús si es vol donar fruit (Jn 15,4-5). I la segona, en un context eclesial, on destaca el servei d’amor en l’Església (el servei que Pere està cridat a fer i el que ha estat fent el deixeble estimat), un servei fonamentat en el del Bon Pastor (Jn 10,11-18), que dóna la vida per les ovelles i les aplega en un sol ramat.
La manifestació de Jesús ressuscitat és situada a Tiberíades, lloc que només havia aparegut a Jn 6,1, l’episodi dels pans; i es realitza davant de set deixebles, dels quals només tres són citats pel nom: Simó Pere, Tomàs el Bessó i Natanael de Canà de Galilea, no es citen els noms dels fills de Zebedeu (sabem que són dos pels sinòptics) ni dels altres dos, un dels quals seria el deixeble estimat. Tota l’escena convida a centrar l’atenció en la reacció de Pere (recorda Jn 6,68) i en la del deixeble estimat (recorda Jn 20,8). I el fet que conclogui (Jn 21,14) referint-se a la resurrecció de Jesús d’entre els morts, en destaca el context eucarístic, ja que, des dels orígens, es recorda la mort de Jesús en l’Eucaristia (vegeu 1Co 11,26).
El diàleg de Jesús amb Pere segella el redreçament i reconeixement de la figura de Pere al si de l’Església. Pere estima més que els altres (Jn 21,15) perquè ha estat perdonat (Lc 7,47). Abans Jesús ha usat la imatge de la pesca (l’acció evangelitzadora) i ara, la imatge del pastor (l’acció de govern en l’Església). Pere havia negat tres cop que coneixia Jesús, ara afirma tres cops que l’estima. Qui coneix i estima Jesús, el segueix per sempre més.

3. Pensem-hi
  • La paraula de Jesús és important per a mi? M’acompanya en l’acció transformadora i evangelitzadora?
  • L’àpat eucarístic és moment de trobada amb Jesús i de refer les forces per a l’acció?
  • Vull estimar sempre més Jesús? Per això el segueixo en el servei d’amor als altres?