dilluns, 11 de febrer de 2019

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Feliços...


http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/14ordinarioC6.jpg
D. 6 de durant l’any C  
(17 de febrer de 2019)

1. Llegim el text (Lc 6,17.20-26)
17 Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó.
 20Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué: Feliços  els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu. 21»Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats. »Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu. 22»Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us marginarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu: 23 aquell dia, alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.
24»Però ai de vosaltres, els rics, perquè ja heu rebut el vostre consol! 25»Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips, perquè passareu fam! »Ai de vosaltres, els qui ara rieu, perquè us doldreu i plorareu! 26»Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres! Igualment feien els seus pares amb els falsos profetes.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús
El text d’avui consta d’un verset del sumari (6,17-19), que fa com de pont a l’anomenat discurs de la plana i d’obertura d’aquest discurs: quatre benaurances, amb quatre amenaces i planys com a contrapunt (6,20-26). El sumari ens situa en un indret pla, on hi ha una multitud, que hi ha anat, bàsicament, per a escoltar Jesús (6,18). La pujada i baixada de la muntanya apunta que, després de trobar-se amb Déu, ara Jesús comunica la voluntat de Déu al seu poble, format per jueus i pagans. La voluntat de Déu manifestada en Jesús convida a l’esperança.
Si Mateu presenta Jesús adreçant el discurs de la muntanya a les multituds (Mt 5,1), ara Lluc el presenta adreçant el discurs de la plana només als deixebles (6,20). Així en mostra la finalitat: l’estil de vida de la comunitat dels deixebles.
Les benaurances i amenaces lucanes estan escrites en la segona persona del plural i l’adverbi ara apareix dos cops a les benaurances i altres dos a les amenaces i planys.
Jesús s’adreça, d’una banda, als deixebles que són pobres, que passen fam, i que ploren; i de l’altra, separant-los dels deixebles que l’escolten, als rics, als tips, i als que riuen. L’adverbi ara marca el temps de Jesús i el temps de l’Església. En el de Jesús, la salvació ja ha arribat per als deixebles pobres, que passen fam, i que ploren. En el de l’Església, la salvació encara no ha arribat del tot, Jesús l’ha garantida per al futur; per tant, els deixebles han d’esperar el dia que gaudiran del Regne promès, que seran saciats, que riuran; sense oblidar que la creu, el sofriment, la persecució, no els són estalviats, formen part del seguiment de Jesús. Ara el deixeble no ha de defallir en l’espera del que vindrà després de la seva mort.
Les tres primeres amenaces i planys (més que no pas malediccions) recorden als deixebles que mai no s’han de deixar seduir per la riquesa i el benestar exacerbat. D’entrada, Lluc no situa els rics entre els deixebles que escolten Jesús, precisament per alertar-los del perill de convertir-s’hi. Per a Lluc, la riquesa impedeix l’home d’albirar el Regne, el tanca en si mateix impedint-lo obrir-se a la solidaritat, i l’allunya de Déu. Els rics tenen el cor ocupat i no hi deixen lloc per a l’altre ni per a Déu. El perill de la riquesa queda gravat en aquesta dita: No podeu servir alhora Déu i el Diner (16,13).
La quarta amenaça i plany apunta cap als qui reben afalacs. Tal com les tres primeres són el contrapunt de les tres primeres benaurances, la quarta és el contrapunt de la quarta benaurança. El deixeble ha de témer que l’afalaguin, ja és senyal que no segueix el camí de Jesús, que no és pas el de l’èxit mundà. La cultura grega, de la qual en beu Lluc, apunta com a ideal la persona admirada per l’opinió pública. L’última benaurança, que assenyala que l’opinió pública no és un criteri vàlid per als deixebles, reforça el perill que apunta l’última amenaça. Així doncs, el deixeble no ha de témer res del que l’acosti al seu únic Senyor i Salvador, com la humiliació, la indiferència i l’escarni.

3. Mirem la nostra vida i acció
  • Quina és l’esperança que em convida Jesús a viure avui?
  • On cerco la felicitat?
  • Cerco l’aplaudiment i admiració dels altres?
  • Soc fidel a la voluntat de Déu?
  • Em mantinc ferm davant els entrebancs que m’impedeixen de seguir Jesús?

diumenge, 3 de febrer de 2019

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes


 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/13ordinarioC5.jpg
D. 5 de durant l’any C 
 (10 de febrer de 2019)

1. Llegim el text (Lc 5,1-11)
1En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. 2Llavors veié dues barques amarrades vora l’aigua; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. 3Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i instruïa la gent de la barca estant. 4Quan acabà de parlar, digué a Simó: Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar. 5Simó li respongué: Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, d’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes per pescar. 6Ho feren així, i van arreplegar una quantitat tan gran de peix que les xarxes se’ls esquinçaven. 7Llavors van fer senyal als companys de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s’enfonsaven. 8Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient: Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un pecador! 9Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren plens d’estupor, 10i igualment Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó: No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes. 11Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Lluc situa Jesús vora l’estany de Genesaret, a Galilea, des d’on associa Simó al seu ministeri: anunciar i fer present la paraula de Déu (Lc 5,1), prometent-li un nou ofici, i a més, accepta el seguiment de dos germans, Jaume i Joan, socis de feina de Simó. Lluc presenta d’una manera diferent la crida dels primers deixebles, si ho comparem amb una de les seves fonts: Mc 1,16-20. En efecte, Jesús no està passant vora el llac, sinó ensenyant des de la barca de Simó i adreçant-se a la gent que està a la vora del llac (Lc 5,1-3).
Pere tira la xarxa per la paraula de Jesús i, d’una manera extraordinària i imprevisible, recull una bona xarxada (Lc 5,4-10a). Jesús promet a Simó una nova feina: recollir vius els homes, una feina que implica deixar-ho tot per a seguir Jesús (Lc 5,10b-11). I si comparem aquesta escena lucana amb l’escena de Jn 21, ens adonarem que ambdós relats recullen una tradició sobre un mateix esdeveniment, que arriba diferentment als dos evangelis. Lluc l’usa com a marc de la crida de Simó i Jn 21 la converteix en una aparició del Senyor ressuscitat. En ambdós relats es tracta de fiar-se de Jesús i ser-ne missioners.
La declaració de Jesús: Des d’ara seràs pescador d’homes, és el cim de l’escena. Tot i que la declaració sigui introduïda per una fórmula típica lucana (des d’ara) i el marc del miracle n’accentuï la idealització, no es pot dubtar del caràcter històric de la crida de Pere per Jesús durant el seu ministeri. El fet que la promesa a Pere s’emmarqui dins l’acció prodigiosa de Jesús com a Senyor, significa que la missió confiada donarà fruit. I que sols Pere sigui el destinatari de la promesa, tot i que els altres dos socis també segueixin Jesús, apunta al paper de Pere al si de l’Església. Pere no sols és el primer cridat, sinó també el primer testimoni de la resurrecció (Lc 24,34). La missió consisteix a recollir persones per a la vida del Regne anunciat i fet present per Jesús. Si abans Jesús ha estat refusat pels seus (diumenge passat), ara és acollit i seguit per Pere i companys en la dinàmica de recollir vius persones per al Regne. Pere s’ha deixat tocar per la Paraula de Déu i, davant la força del seu poder, reacciona distanciant-se de la seva presència gloriosa: sóc un pecador.

3. Pensem-hi. Em sento cridat/da per Jesús a treballar pel seu Regne d’amor (tirar la xarxa)? La trobada amb Jesús em porta a l’acció, creant xarxes de fraternitat (pescant persones)? Em fio de la paraula de Jesús, com en Pere?

dimarts, 29 de gener de 2019

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble


 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/12ordinarioC4.jpg
D. 4 de durant l’any C

1. Llegim el text (Lc 4,21-30)
21Aleshores Jesús començà dient-los: Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar. 22Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: ¿No és fill de Josep, aquest? 23Ell els digué: Ben segur que m’aplicareu aquella dita: “Metge, cura’t a tu mateix!” “Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.” 24I afegí : En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble. 25Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, 26però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. 27I en temps del profeta Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria. 28En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; 29es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. 30Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Avui llegim la reacció de la gent de Natzaret a l’ensenyament de Jesús, a l’acompliment de l’Escriptura en Jesús. La reacció és primer positiva i després negativa. Hi ha, doncs, una progressió en la reacció del poble. L’ensenyament de Jesús, primer, s’aprova (literalment: en donen testimoni a favor) amb una certa admiració (se’n meravellen) i, al final, es refusa sota un fort clima d’hostilitat. La narració d’aquesta reacció progressiva contra Jesús mostra una acurada composició lucana. Lluc ha substituït l’anunci de la presència del Regne (Mc 1,14b-15) per l’anunci de l’acompliment de l’Escriptura en l’ensenyament de Jesús, que ha de ser acollit. El refús de Jesús pels seus veïns de Natzaret ja anticipa el gran refús que experimentarà la Paraula de Déu de part del seu propi poble, Israel.
La pregunta dels assistents: ¿No és el fill del fuster, aquest? (Lc 4,22), més que una reacció contra l’ensenyament i el poder de Jesús (com a Mc 6,3), expressa una reacció de sorpresa a la interpretació que Jesús fa de l’Escriptura, atès que proclama la irrupció de l’any de gràcia del Senyor (Is 61,2a).Davant d’aquesta pregunta, Jesús reacciona amb un antic refrany: Metge, cura’t a tu mateix! I així reconeix l’hostilitat de l’auditori i ho confirma amb un altre refrany: cap profeta no és ben rebut al seu poble. Aquí es mostra com a profeta, tot reconeixent el refús del seu poble que han experimentat dos grans profetes d’Israel, Elies i Eliseu. Ambdós actuen a favor de dos estrangers, per a indicar que la salvació de Déu s’adreça als pobres i sobrants, i s’obre a tots els pobles de la terra. Així doncs, la referència a Elies i Eliseu serveix per a fonamentar la missió de Jesús, que porta la mateixa Paraula de Déu a tots els pobles, una missió que ha de continuar l’Església, en la línia encetada pel seu mestre i Senyor Jesús i pels profetes.
Lluc acaba la narració de l’escena a Natzaret amb la marxa de Jesús (s’esfuma), se’n va (literalment: segueix el seu camí, és a dir, el camí cap al Pare). La Paraula de Déu ha de continuar obrint-se camí, i Jesús ha de fer el camí que el portarà a Jerusalem, des d’on anunciarà el baptisme de l’Església amb l’Esperit Sant (Ac 1,5b), perquè la Paraula de Déu arribi fins a l’extrem de la terra (Ac 1,8).
3. Pensem-hi. Quina és la nostra reacció davant Jesús, Paraula de Déu feta realitat?
La humanitat de Jesús m’impedeix descobrir-ne la divinitat?
Quin rebuig, dubte o admiració experimenta el meu testimoniatge cristià?

diumenge, 20 de gener de 2019

Assemblea del Pradó CB


Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit


http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/11ordinarioC3.jpg
D. 3 de durant l’any C

1. Llegim el text (Lc 1,1-4; 4,14-21)
1Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure un relat dels fets que s’han acomplert entre nosaltres, 2valent-se del que ens han transmès els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. 3També jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d’escriure-t’ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, 4perquè constatis la solidesa dels ensenyaments que has rebut.
14Llavors Jesús, ple del poder de l’Esperit, se’n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. 15Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava. 16I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. 17Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: 18L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, 19a proclamar l’any de gràcia del Senyor. 20Després plegà el volum, el retornà al responsable del culte de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. 21Aleshores començà dient-los: Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Lluc comença amb un pròleg a tota l’obra (Lc i Ac), on apunta la distància pel que fa als fets que s’han acomplert i alhora la seva dependència dels testimonis oculars i servidors de la Paraula. I on n’indica la finalitat: constatar la solidesa dels ensenyaments rebuts. El mot clau és solidesa, avalada per les tres qualitats que marquen la investigació: integritat (de tot), exactitud (minuciosament) i exhaustivitat (des dels orígens). Lluc no vol repetir el que ha rebut, vol oferir una narració ordenada (és a dir, una presentació sistemàtica) de l’obra de l’Esperit en Jesús i en l’Església, i vol fer-ho amb la mentalitat d’un historiador de l’època que segueix unes determinades pautes literàries, però sense limitar-se a narrar els fets en brut, precisament perquè els fets actualitzen la salvació de Déu. Per això la majoria dels comentaristes tradueixen: fets que s’han acomplert, és a dir, la promesa s’ha acomplert). N’és un exemple el mateix Jesús, que, dret, llegeix i actualitza la Paraula de Déu.
Lluc inicia la narració ordenada de la visita de Déu amb un sumari, que ofereix una síntesi de tot el ministeri de Jesús a Galilea (Lc 4,14-15). Jesús apareix ple de la força de l’Esperit ensenyant el mateix que s’ofereix a Teòfil (amant de Déu). I Jesús ho fa en les sinagogues d’ells (= els jueus), el lloc on Israel escolta la Paraula de Déu.
El primer fet narrat s’esdevé al lloc on Jesús s’havia criat. Aquest fet prefigura tota la narració del ministeri de Jesús, i ja ha estat anticipat per les paraules profètiques de Simeó (Lc 2,34). Lluc presenta l’acció de l’Esperit configurant tota l’existència del ministeri de Jesús, sintetitzat en el text d’Isaïes (Is 61,1-2) i que ara s’acompleix, es fa actual. L’avui acosta el passat al present i fa realitat el futur de la salvació promesa. El que avui es compleix és l’Escriptura, la promesa de salvació es fa present. I aquest acompliment és la idea base de l’anunci de l’Evangeli al poble d’Israel, si ho comparem amb la segona part de l’obra (Ac 3,18; 9,20; 13,5.14.44-47; 17,2; 28,23).
3. Pensem-hi. Quin valor dono als ensenyaments rebuts i continguts en l’Evangeli?
La Paraula de Déu feta realitat en la història humana en Jesús, es fa realitat també en la meva història, és a dir, s’actualitza en la meva vida i acció?