diumenge, 15 de setembre de 2019

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: No podeu servir alhora Déu i el diner


 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/49ordinarioC25.jpg
D. 25 de durant l’any C 
 (22 setembre 2019)

1. Llegim el text (Lc 16,1-13)

1Jesús deia també als seus deixebles: Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. 2Ell el cridà i li digué: Què és això que sento a dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració, perquè d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns. 3L’administrador va pensar: Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. 4Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració. 5Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: Quant deus al meu amo? 6Li respongué: Cent gerres d’oli. Ell li digué: Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta. 7A un altre li digué:  I tu, quant deus? Li respongué: Cent sacs de blat. Ell li diu: Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta. 8I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia: Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.
9I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes. 10Qui és fidel en una cosa molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. 11Per tant, si no heu estat fidels en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? 12I si no heu estat fidels en les coses que són d’un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? 13Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

La segona part del camí de Jesús cap al Pare  iniciava amb una qüestió: ¿Són pocs els qui se salven? (13,23), i diumenge passat dibuixava una imatge de Déu molt interessat a salvar el perdut i curull d’alegria pel seu retrobament (15,1-32). El capítol que avui encetem, obert i clos amb dues paràboles: la de l’administrador astut (16,1-8a) i la del ric i Llàtzer (16,19-31), indica que el qui no es deixa seduir per la riquesa serà salvat. La primera lloa l’astúcia o l’habilitat en l’ús de la riquesa i la segona en critica l’excés fins a saciar-se’n.
L’administrador no és pas lloat ni per malversar els diners d’un home ric, ni per estafar-lo falsificant-li els comptes. És lloat per la seva actuació encertada: actua astutament, ja que ha descobert que l’amistat dels pobres és més important que la riquesa. En les tres paràboles anteriors (recordem que Lluc concentra la majoria de les paràboles pròpies durant el camí de Jesús cap al Pare), Jesús s’ha adreçat als fariseus i juristes (15,2), ara, en canvi, s’adreça als seus deixebles (16,1); per tant, el deixeble ha de fer un ús positiu de les riqueses a fi de fer-se amic dels pobres (16,8-9), però també ha de renunciar a tots els seus béns si vol entrar en el Regne (16,13).
En l’actual relat lucà, formen un únic teixit la paràbola de l’administrador astut i les tres concrecions que se’n deriven.
La primera concreció (16,8b-9), a partir del paral·lelisme entre els homes del món (entre ells l’administrador astut) i els fills de la llum, apunta quina ha de ser l’actitud del deixeble en una situació conflictiva: ha de fer-se amic dels pobres, que són els qui acompanyen Jesús en el seu camí cap al Regne.
La segona (16,10-12) insisteix en la responsabilitat del deixeble en l’administració quotidiana dels béns confiats.
I la tercera (16,13) indica l’actitud fonamental que el deixeble convençut ha de tenir davant la riquesa, d’una radicalitat absoluta: no hi cap altra alternativa entre Déu i les riqueses, entre el Regne i el Diner.
La pregunta que Jesús deixa caure al qui el vol acompanyar en el seu camí és molt clara: ¿Qui vols servir? Servir Déu implica una total adhesió i disponibilitat que santifica, i servir les riqueses mena a l’esclavitud que envileix i a l’obsessió que esclafa i esclavitza. D’aquestes tres concrecions, sorgeixen tres trets que defineixen l’estil de vida del deixeble de Jesús: generós (amic dels pobres), responsable i lliure.

3. Mirem la nostra vida i acció

·         Quin ús positiu faig dels meus diners?
·         Com sóc responsable i lliure davant dels diners que tinc?

diumenge, 8 de setembre de 2019

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se


 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/48ordinarioC24.jpg
D. 24 de durant l’any C 
 (15 setembre)

1. Llegim el text (Lc 15,1-32)

1Els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. 2Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: Aquest home acull els pecadors i menja amb ells. 3Jesús els va proposar aquesta paràbola:
4¿Quin home d’entre vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? 5I quan l’ha trobada, se la posa a les espatlles ple d’alegria 6i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut.” 7Jo us dic que, igualment, hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
8O bé, ¿quina dona, si té deu monedes de plata i en perd una, no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? 9I quan l’ha trobada, convida les amigues i veïnes dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut.” 10Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.
11I digué encara: Un home tenia dos fills. 12Un dia, el més jove digué al pare: Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca. Ell els va repartir els béns. 13Al cap d’uns quants dies, el fill més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà. Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. 14Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. 15Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. 16Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. 17Llavors recapacità i es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo m’estic aquí morint de fam! 18M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.” 20I se n’anà a trobar el seu pare. Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. 21El fill li digué: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu. 22Però el pare digué als seus criats: De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus; 23porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, 24perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat. I es posaren a celebrar-ho. 25Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls 26i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. 27Ell li digué: El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras. 28El fill gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. 29Però ell li respongué: Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. 30En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras. 31El pare li contestà: Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. 32Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

S’acosten a Jesús els publicans i els altres pecadors (15,1). I en aquest context, Jesús conta tres paràboles als qui el refusen com el qui porta la salvació de Déu. I no conta cap conte, sinó que s’identifica amb el pastor, amb la dona i amb el pare, que cerquen, troben i salven el que s’ha perdut (ovella, moneda, fill). Jesús anuncia i fa present (identificant-se amb el missatge) la immensa joia de Déu pels pecadors retrobats o tornats a la vida.
Les tres paràboles il·lustren un idèntic procés: 1) hi ha quelcom perdut (una ovella, una moneda de plata, un fill); 2) allò perdut és cercat amb atenció i cura o és acollit amb amor; 3) es fa festa pel retrobament d’allò perdut. Una festa que expressa l’alegria del Pare i la de l’Església: calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat (15,32). Déu i l’Església són els qui l’han retrobat i per això ho celebren junts, concedint al perdut el lloc d’honor (el vestit millor), la dignitat (l’anell) de fill, però també de germà, i la llibertat (les sandàlies, els esclaus anaven descalços).
Jesús s’adreça no sols als entesos, que miren malament que aculli els qui legalment són exclosos, sinó també als de casa, que tenen enveja del perdut i acollit amb amor (15,27-28), i que, a més, creuen conèixer el Pare, i per això, protesten quan fa el contrari del que pensaven que faria (15,29). Els dos fills fan el que s’espera que facin: el petit viu sense el pare i el gran no reconeix el seu germà; en canvi el pare sorprèn: no retreu res al petit que torna perquè troba a faltar el pa del seu pare, l’abraça i el besa; i ajuda el gran a valorar el que comparteixen. També sorprèn el pastor que s’arrisca per una sola ovella, i la dona que convida a participar de la seva alegria. Només l’amor del pare pels dos fills fa possible la joia de la comunió retrobada. El banquet celebra l’amor inestroncable del Pare i la comunió refeta, i és figura del banquet del Regne, del qual fem un tast a l’Eucaristia, on acollim l’amor de Déu manifestat plenament en Jesús i on el germà gran acull el germà petit.
En resum, amb una imatge, Jesús revela l’amor inestroncable del seu Pare, que també és el nostre. Aquesta imatge del Pare camina amb Jesús. L’amor del pare de la paràbola s’ha fet realitat en Jesús. El relat convida l’oient a descobrir aquest amor i a fonamentar-hi la fe, així com a reconèixer-se en l’ovella, la moneda i el fill perduts i retrobats. Avui Jesús respon la pregunta de fa tres diumenges: ¿Senyor, són pocs els qui se salven? (13,23), el perdut se salva, per això Jesús ha vingut.

3. Mirem la nostra vida i acció. Em reconec en l’ovella, la moneda i el fill perduts? I en el fill gran que no accepta el perdut que torna? I en el pastor que deixa les 99 i cerca la perduda? I en l’alegria de la dona que troba la moneda perduda després de cercar-la amb cura? Gaudeixo de l’amor que no para de tenir cura de tothom que estimes, com el pare de la paràbola?

diumenge, 1 de setembre de 2019

Participants exercicis espirituals del Pradó CB 2019 a Raimat


Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: ¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la?


http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/47ordinarioC23.jpg
D. 23 de durant l’any C  
(8 setembre)

1. Llegim el text (Lc 14,25-33)

25Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué: 26Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. 27Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu. 28¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? 29Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d’ell 30dient: “Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar.” 31O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s’asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? 32I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l’altre encara és lluny. 33Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Avui, tot fent el camí, Jesús es deixa acompanyar de molta gent. En aquest marc, Jesús indica el que suposa acompanyar-lo en el camí cap al Pare. Cal saber el que això implica, i per tant, reflexionar-hi. Jesús vol seguidors convençuts i no pas acostumats a anar fent.
Jesús indica tres condicions per a seguir-lo convençudament: 1) la renúncia als afectes més fonamentals de la persona, com són l’amor a la pròpia família i la conservació de la pròpia vida; 2) l’acceptació sincera de la màxima radicalitat, prenent la creu fins a morir-hi, és a dir, tenint una total disponibilitat a oferir la pròpia vida, no sols en el martiri, sinó també en la lluita quotidiana; i 3) la renúncia total i absoluta a tots els béns materials.
El seguidor estarà convençut realment, quan s’adoni que és capaç de renunciar a tot el que té i estima, si és capaç de donar la seva vida per seguir el seu Mestre i Senyor en el camí cap al Pare. Precisament perquè se n’adoni, Jesús proposa dues paràboles (Lc 14,28-30.31-32), que aconsellen reflexió i càlcul. Hom s’adonarà que s’està convençut realment després de pensar-hi, sense presses, d’haver-ho sospesat serenament. Jesús no imposa que l’acompanyem en el camí.
Jesús vol que el qui l’acompanyi en el camí sàpiga discernir el que té i amb què compta. El que té com a capacitat a fi d’afrontar la seriositat del compromís i el que té com a béns materials. La capacitat que el seguidor pugui tenir de resposta a acompanyar Jesús és indeterminada, pot ser més o menys; en canvi, els seus béns materials poden ser molt determinants, per això el seguidor se n’ha de desprendre si vol acompanyar Jesús.
La renúncia a posseir tota mena de béns materials és la condició que millor defineix la disponibilitat lliure i radical del seguidor convençut i posa al descobert el seguidor que s’ha acomodat. En efecte, segons la visió teològica lucana, el despreniment no sols és el tret que millor defineix l’estil de vida del seguidor convençut, sinó també el de tota l’Església (Fets 2,42-47; 4,32-37), i en marca la seva seriositat i el seu caràcter definitiu (és exemplar l’episodi d’Ananies i Safira: Fets 5,1-11).

3. Pensem-hi

Estic ben convençut de seguir Jesús? He sospesat bé les meves forces i els meus propis recursos per a seguir-lo? Estic disposat a renunciar al poder dels béns i a tot tipus de prestigi per a seguir Jesús des de la senzillesa i la generositat?
La meva disponibilitat a seguir l’estil de vida de Jesús és sincera i ben fonamentada?