dilluns, 23 de setembre de 2019

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: ...fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres


 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/50ordinarioC26.jpg
D. 26 de durant l’any C 
(29 setembre 2019)

1. Llegim el text (Lc 16,19-31)

19. 20Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, 21desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres. 22El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. 23Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. 24Llavors va exclamar: Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames. 25Abraham li respongué: Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. 26A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí. 27El ric va insistir: Llavors, pare, t’ho prego: envia’l a casa del meu pare, 28on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments. 29Abraham li respongué: Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin. 30El ric insistí encara: No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran. 31Abraham li digué: Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.

2. Comprenem el text a la llum del ministeri de Jesús

Tot fent el camí, Jesús posa un contrapunt a la paràbola de l’administrador astut (16,1-8a) del diumenge passat (d. 25) amb una altra paràbola, que contraposa dos personatges: el ric innominat i el pobre Llàtzer.
Una paràbola que té dues parts ben definides. Així, la primera (16,19-26) descriu dos estils de vida antitètics: la vida opulenta i farta del ric i la vida pobra i famolenca de Llàtzer, i dues situacions antitètiques ben dibuixades en la vida d’ultratomba (separades per una fossa immensa), on s’estableix un diàleg entre Abraham i el ric, i on Llàtzer sols hi surt per referències. La segona part (16,27-31) centra l’atenció no pas en Llàtzer, sinó en els cinc germans vius del difunt ric opulent i fart.
El missatge de la primera part recorda gràficament la felicitat promesa als pobres (6,20) i la malaurança promesa als rics que no s’han convertit (6,24), és a dir, que no s’han desprès (alliberat) de les riqueses.
Jesús no para de respondre al desconegut que li va preguntar sobre qui se salvarà (13,23); i dibuixa la neta disparitat que hi ha entre el destí del qui ha viscut nedant en la riquesa fins a saciar-se’n i el destí del qui ha viscut en la misèria patint tota mena de privacions.
Jesús no fa cap judici, sols indica la brutal inversió de les situacions: Ara ell ha trobat consol (Déu l’ha consolat) i tu, sofriments.
El missatge de la segona part se centra en la conversió, que no ha de ser fruit d’un miracle espectacular, sinó de la recepció i acolliment de la Llei i els Profetes. Així doncs, se salvarà el qui creu en la Paraula de Déu manifestada en Jesús, l’escolta i en fa vida (vegeu 5,1; 8,15.21; 10,39). Mentre Abraham proposa escoltar Moisès (la Llei) i els profetes als descendents del ric, Déu Pare mana escoltar Jesús als seus deixebles (9,35).
Jesús no sols s’adreça als qui en comptes de ser amics dels pobres ho són dels diners (16,4), sinó també als seus deixebles (16,1). Aquests darrers són interpel·lats per la referència a una possible conversió miraculosa, a causa del trobament amb un mort ressuscitat (16,31), al·lusió a la mort i resurrecció del mateix Jesús (9,22; 18,33).
Aquesta és l’única paràbola que un dels seus personatges té nom: Llàtzer, que precisament significa Déu ha ajudat, un nom que s’adiu molt amb el relat: un pobre que rep la més absoluta indiferència del veí ric (que, en canvi, pot ser un de nosaltres enganxat als béns materials), i que quan mor ningú no se n’ocupa, ni d’enterrar-lo, però rep l’acolliment i l’ajuda de Déu. Heus ací que Llàtzer es converteix en el tipus que provoca en l’indiferent una actitud de conversió i que recorda la clara opció de Déu pels pobres.

3. Mirem la nostra vida i acció

  • Sóc indiferent davant qualsevol situació dels altres?
  • Cerco posar-me en la pell dels altres?
  • Quina reacció em provoca aquesta paràbola?