diumenge, 24 de maig del 2020

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Rebeu l’Esperit Sant


Pentecosta

1. Llegim el text (Jn 20,19-23)

19Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 20Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant. 23A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El text ens situa en el mateix dia de Pasqua. Mentre Lluc situa la recepció de l’Esperit a la Pentecosta, la tradició joànica la situa a la tarda del mateix dia de Pasqua, àdhuc al mateix moment de l’enlairament de Jesús (Jn 19,30.34; ressò de Jn 7,38-39). Ambdues tradicions relacionen la recepció de l’Esperit amb la missió de Jesús (l’enviat del Pare) i dels seus (els enviats de Jesús), amb l’actualització de l’únic Evangeli, que dóna la vida per sempre (Jn 20,31). I també situen la recepció de l’Esperit després que Jesús sigui enlairat, glorificat, constituït en sobirà de la creació.
Jesús té la iniciativa de fer-se veure i de presentar-se vencedor de la mort davant els deixebles. Jesús fa tres accions: 1) posar-se al mig d’on estan reunits (treu fora la por), 2) mostrar-los les mans i el costat (és el crucificat) i 3) alenar damunt d’ells (els dóna la nova vida que ell ha inaugurat).
Jesús s’apareix per a romandre sempre present en la comunitat per l’Esperit donat, i en el món, per la missió dels deixebles. Jesús, que du la iniciativa, es dóna a conèixer als deixebles i els confia una missió. Des del Pare, Jesús glorificat els dóna l’Esperit, que els acompanyarà sempre (Jn 14,16), els ajudarà a recordar tot el que Ell ha dit i fet i els ho farà entendre (Jn 14,26), els guiarà en la missió i els conduirà cap al Pare (Jn 16,13-14).
Jesús ha rebut del Pare la missió de portar l’amor de Déu a tothom i confia als deixebles aquesta missió. Així els deixebles reben la missió del Pare de part de Jesús. Si abans ha estat el Pare el qui ha enviat Jesús, ara és Jesús el qui envia els seus deixebles. La missió de Jesús continua pels seus deixebles. Per això l’Esperit Sant és donat per a dur a terme la missió rebuda del Pare per Jesús, i alhora, per a fer present en el món, amb el do del perdó, el do de la pau i la neutralització del mal. El do del perdó dels pecats i el do de l’Esperit van ben lligats: amb el perdó neix una nova vida, s’ofereix una nova oportunitat. Ara i ací, el poder rebut (Jn 20,23), que ofereix el perdó dels pecats als qui acullen la missió rebuda del Fill, fa present (signe eficaç) la salvació que el Fill ha rebut del Pare (Jn 3,17).
L’Esperit és donat amb un gest de Jesús (Jn 20,22). El mateix gest de Déu a l’hora de crear l’ésser humà (Gn 2,7). L’Esperit rebut infon la vida de Déu i ens situa amb un peu en el seu Regne. Amb el do de l’Esperit, els deixebles neixen a la vida del Regne (Jn 3,5-6), poden adorar veritablement el Pare (Jn 4,23), i reben el do de la vida per sempre (Jn 6,63; 7,37-38). El primer efecte del do de l’Esperit és néixer de nou; és a dir, participar de la vida de Déu, de la comunió amb Déu i amb els pobres i entre nosaltres en Jesucrist, i certament aquest efecte és acompanyat pel perdó, signe de la victòria sobre el pecat i la mort.

3. Pensem-hi

Sóc conscient que Jesús m’envia a col·laborar amb d’altres en la construcció del Regne?
El perdó és l’arma que faig servir, amb la força de l’Esperit, per a neutralitzar el mal i fer-lo retrocedir? Amb el perdó ofereixo una nova oportunitat des de l’amor?

diumenge, 17 de maig del 2020

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus


Ascensió del Senyor A

1. Llegim el text (Mt 28,16-20)

16Els onze deixebles se n’anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. 17En veure’l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. 18Jesús s’acostà i els va dir: He rebut plena autoritat al cel i a la terra. 19Aneu, doncs, a tots els pobles  i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant 20i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Mateu ens situa a la regió de Galilea i en una muntanya. No és gens casual. El nen Jesús va a viure a Galilea després de tornar d’Egipte (Mt 2,19-22) i l’adult Jesús comença l’anunci de l’Evangeli des de Galilea, perquè és una cruïlla de pobles. Així doncs, Jesús ja comença adreçant l’Evangeli a tots els pobles. Galilea és el lloc on s’acompleix el que havia anunciat Isaïes (Is 8,23–9,1): Una llum ha resplendit per als qui vivien al país de la mort i de la tenebra (Mt 4,16). A més, és el lloc on Jesús convida a anar després de la seva resurrecció (Mt 26,32; 28,7.10); per això Mateu diu: Els onze deixebles se n’anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús havia indicat. I des de la muntanya indicada, on Jesús havia ensenyat (Mt 5,1) i mostrat la seva relació amb Déu (Mt 17,5), ara envia els Onze a ensenyar i a dur l’Evangeli a tots els pobles amb autoritat, entesa com a do rebut del Pare pel Fill.
A Galilea i en una muntanya, Jesús fa el seu últim discurs (el setè) i se situa al centre de l’escena: els Onze l’adoren, reconeixen que és Déu (sols es pot adorar Déu). En primer lloc, Jesús fa una declaració sobre la seva autoritat universal: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra; Jesús és el sobirà de tot el món; així doncs, el sobirà de tot el món no és pas el diable (Mt 4,9); el mal no podrà mai dominar el món. En segon lloc, Jesús proposa als deixebles de tots els temps que vagin a tots els pobles; la seva missió ha de consistir a fer deixebles de Jesús (la versió litúrgica tradueix fer deixebles meus per convertir); a batejar-los en nom de la Trinitat, és a dir, a relacionar-los amb la comunió trinitària (són tres, tot i ser un de sol: una diversitat en la unitat); i a ensenyar-los a viure segons l’Evangeli. I en tercer lloc, Jesús fa una promesa d’assegurança: Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món. Jesús garanteix que, com a Déu que és, sempre ens acompanyarà en la nostra tasca d’evangelització i transformació del món, de lluita contra tota explotació i tota mena de mal.
Si la missió de Jesús consistia a anunciar la presència del Regne, ara la missió apostòlica consisteix a fer deixebles de Jesús tots els pobles de la terra i a ensenyar-los a obeir el missatge del Regne amb l’autoritat rebuda de Jesús, una autoritat que radica en el servei i en l’amor.

3. Pensem-hi

Com continuar la missió rebuda de fer deixebles de Jesús, servint i estimant els altres, sobretot en la situació que ens trobarem després de la pandèmia?
Com col·laboro en l’acció evangelització i transformadora que Jesús m’ha confiat?

dilluns, 11 de maig del 2020

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell


D. 6 de Pasqua A 
(17 maig 2020)

1. Llegim el text (Jn 14,15-21)

 15Si m’estimeu, guardareu els meus manaments, 16i jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. 17Ell és l’Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres. 18No us deixaré pas orfes; torno a vosaltres. 19D’aquí a poc temps, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. 20Aquell dia, coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. 21El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Jesús continua acomiadant-se i parlant del futur sense Ell, però amb Ell. Jesús promet l’Esperit Sant als seus amics (14,15-17). Així, Jesús assegura que mai no deixarà sols els seus amics. Jesús garanteix que, des del Pare i a través de l’amor, estarà sempre en els seus amics i que els seus amics estaran sempre en Ell i en el seu Pare (14,18-21).
Hem de situar-nos en un banquet de comiat, amb testament del qui s’acomiada. Quan sembla que tot s’acaba, comença una nova relació, una nova vida basada en el servei (13,13-17) i en l’amor (15,12-15); servir i estimar gratuïtament, sense condicions.
El fragment d’avui relaciona el Pare, el Fill i l’Esperit Sant (la Trinitat) amb els deixebles (l’Església). Per la intervenció de Jesús, el Pare enviarà als deixebles l’Esperit Sant. El fet que el Pare doni l’Esperit Sant als deixebles del seu Fill Jesús, implica que vol estar en ells, com ells estan en el Fill i el Fill està en Ell. L’Esperit Sant uneix la Trinitat i els deixebles de Jesús, i fa de l’existència dels deixebles una existència de comunió amb Déu i entre nosaltres. Ara bé, els deixebles només rebran el do permanent de l’Esperit si es mantenen units a Jesús, si guarden la seva paraula, paraula que s’ha fet relació (1,14), menjar i beguda veritables (6,55), paraula que s’ha fet entrega  gratuïta i lliure per amor (10,17-18).
Jesús ens promet la seva presència. No ens deixa sols, perquè vol que visquem la vida que viu des de sempre al costat del Pare, una vida de comunió, una vida d’amor en plenitud, una vida lliure i feliç per sempre. Per això, el Pare ens donarà l’Esperit, perquè l’Esperit faci brollar del cor dels creients rius d’aigua viva (7,38-39). L’Esperit promès transformarà els nostres cors perquè servim i estimem com Jesús, i ens acompanyarà sempre en el nostre camí cap a la comunió amb Déu i entre nosaltres.
Jesús s’adreça directament als qui busquem la felicitat (Què busqueu? 1,38) i als qui cerquem trobar-lo vivent (Qui busques? 20,15), i ens diu: Si m’estimeu, guardareu els meus manaments. El qui m’estima, és aquell que té els meus manaments i els compleix. Estimar Jesús (=Déu) i guardar els seus manaments són una única i mateixa cosa, són inseparables; no estimem Déu (= Jesús) si no guardem els seus manaments.
Ara bé, quins són els manaments de Jesús? Els manaments de Jesús són la seva paraula. I la seva paraula és Jesús mateix, la seva vida de servei i la seva missió d’estimar fins a l’extrem, perquè tothom tingui vida i aculli la veritat (l’amor de Déu). Per tant, es tracta de creure en Jesús i seguir el seu exemple en el servei i en l’amor desinteressats.

3. Pensem-hi

Sento i experimento que Jesús m’ofereix el do de l’Esperit perquè em mantingui fidel en l’amor i no em cansi de servir? I li ho agraeixo?
Quan i com faig el que Jesús em proposa avui (estimar i servir com ell)?

dilluns, 4 de maig del 2020

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta



D. 5 de Pasqua A 
(10 maig 2020)

1. Llegim el text (Jn 14,1-12)

1Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. 2A casa del meu Pare hi ha moltes estances; si no hi fossin, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? 3I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. 4I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.
5Tomàs li pregunta: Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?
6Jesús li respon: Ningú no arriba al Pare si no és per mi. 7Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist.
8Li diu Felip: Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més.
9Jesús li respon: Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? 10¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. 11Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. 12En veritat, en veritat us ho dic: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Jesús anuncia que se’n va. Jesús s’acomiada dels seus deixebles i ho fa començant i acabant amb una invitació de Jesús a creure (Jn 14,1.11-12). I al mig, tenim: l’explicació del perquè Pere ara no pot anar a on va Jesús (Jn 14,2-3) i dos diàlegs de Jesús: un amb Tomàs sobre el camí cap a la casa del Pare (Jn 14,4-6) i l’altre amb Felip sobre la identitat de Jesús (Jn 14,7-10), centrada en l’afirmació: Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare.
Pere ha expressat el seu desig de seguir Jesús cap al lloc on se’n va o hi torna (Jn 13,36-38); fins i tot ha manifestat que està disposat a donar la vida per seguir Jesús. Però Pere només hi anirà després de testimoniar que estima Jesús. Un amor que brolla de la fe. Per això, Jesús comença amb una crida a la fe. Si ara els deixebles no poden seguir-lo, han de continuar sostenint-se en l’amor per la seva persona, tal com el creient se sosté perquè estima Déu: Per què aquesta tristor, ànima meva? Per què aquest torbament? Espera en Déu! (Sl 42,6.12; 43,5).
La fe mostra la casa del Pare, el banquet de festa amb el Pare, i alhora convida, ara i aquí, a fixar-nos en Jesús, el camí que hi porta, que consisteix a seguir-lo, estimant-lo i estimant els altres.
Jesús torna a la casa del Pare per a preparar-nos-hi un lloc, que no és un espai sinó una existència amb Jesús en el Pare. Jesús ens fa un lloc al costat del Pare. Jesús és el camí cap al Pare. El salm 43,3 diu que només la llum i la veritat porten al lloc on Déu resideix. Jesús és la llum (Jn 6,12; 9,5) i la veritat (Jn 8,32; 18,37-38) que ens hi porta. Per això, Jesús recorda a Tomàs, i a tots i a totes que fem nostra la seva pregunta, que si creiem que Ell és la Veritat i la Vida, certament que trobarem en Ell el camí que porta cap al Pare, on Ell hi torna i on ja hi és.
Jesús es presenta tant Déu com el Pare. Aquí és Felip, el qui fa plantejar-nos la relació entre Jesús i el Pare. Jesús és Déu fet home, la seva humanitat és el camí, la porta al Pare. Només serem com Déu si ens unim a Jesús per la fe, que és amor. En efecte: Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Cal creure que Jesús està en el Pare i el Pare en Ell. La fe és clau per a poder-ho copsar, entrellucar o entreveure.
Jesús sadolla la nostra recerca de Déu, la nostra set de Déu (cf. Sl 42,3). Si busquem Déu, mirem Jesús. La recerca de Déu és la recerca de tot creient. Ara sabem que veure Jesús és veure Déu cara a cara!

3. Pensem-hi

  • Sento i experimento que Jesús em conforta i m’ofereix la vida? I li ho agraeixo?
  • La recerca de vida i de sentit m’ha portat a Jesús? I Jesús em porta a Déu?