El Cos i la Sang de Crist C
(22 juny 2025)
1. Llegim el text
(Lc 9,11b-17)
11bJesús acollí els qui el seguien i els parlava del Regne
de Déu, i guaria els qui en tenien necessitat. 12El dia començava a
declinar, i els Dotze s’acostaren a dir-li: Acomiada
la gent, i que vagin als pobles i a les masies del voltant per trobar
allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat. 13Però
Jesús els digué: Doneu-los menjar
vosaltres mateixos. Ells respongueren: Només
tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a
comprar menjar per a tota aquesta gentada. 14Hi havia, en
efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles: Feu-los seure en grups de cinquanta. 15Ells
ho van fer així, i tothom s’assegué. 16Jesús prengué els cinc pans i
els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als
deixebles perquè els servissin a la gent. 17Tots en van menjar i
quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa
que havien sobrat.
2. Comprenem el
text i contemplem Jesús
El miracle de la multiplicació dels pans i peixos
és l’únic que és testificat pels quatre evangelis. Inclús Mateu i Marc en tenen
dues narracions. Però el que impressiona més és la manca de reacció de la
multitud en els cinc relats sinòptics (2 de Mc, 2 de Mt, 1 de Lc), el poc ressò
d’un fet tan espectacular. El que tots sis (2 de Mc, 2 de Mt, 1 de Lc i 1 de Jn)
esmenten és que la multitud queda saciada.
Lluc situa el relat dels pans i peixos com a
resposta a la pregunta del rei Herodes: Qui és aquest de qui sento dir tot
això? (Lc 9,9), a fi de mostrar un nou aspecte del poder de Jesús i indicar
el lligam entre l’acció de Jesús i la presència del Regne (Lc 9,11). El fet que
tota la multitud quedi saciada representa un tast del Regne. Les
mateixes sobres són signe de la generositat de Déu manifestada en Jesús.
I el fet que siguin dotze coves és una al·lusió als Dotze i al banquet
final. Així es destaca l’acompliment de les promeses: Déu celebra un banquet
per a tots els pobles (Is 25,6). Imatge de la comunitat que acull tothom i que
es reuneix entorn del Crist present en l’Eucaristia (recordeu com acaben les
aventures d’Astèrix i Obèlix?).
Jesús clou la seva missió a la regió de Galilea
amb un gest profètic: aplegar deixebles i multitud i compartir el que ell
mateix havia multiplicat. Jesús acull tothom, per això no acomiada ningú quan sorgeixen
les dificultats. La desproporció entre la poca cosa que tenen i aporten els
deixebles i el que Jesús té i dona anuncia i fa present l’immens tresor de
l’Eucaristia: Jesús té la vida de Déu i la dona gratis i generosament.
Jesús fa cinc accions: pren, alça els ulls,
beneeix, parteix i dona. Les cinc accions que caracteritzen la seva donació
gratuïta per amor al Pare i a la humanitat i anticipen el banquet festiu de tots
els pobles. Precisament són les cinc accions que fa el qui presideix
l’Eucaristia.
3. Mirem la
nostra vida i acció
·
Què em crida l’atenció de Jesús: que aculli tothom i no acomiadi ningú? que
animi a l’equip dels Dotze a prendre la iniciativa?
·
Quina hauria estat la meva reacció davant el gest profètic de Jesús?
·
Visc l’Eucaristia com un tast del Regne de Déu, on tot i ser molta i
diversa gent participem del mateix banquet?
