dilluns, 7 de maig de 2018

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu


 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/35ascensionB.jpg
Ascensió del Senyor B
1. Llegim el text (Mc 16,15-20)
15Jesús ressuscitat els digué: Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la creació. 16Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. 17Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, 18agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.
19Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. 20Ells se n’anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l’acompanyaven.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Aquest fragment forma part de l’anomenat final canònic de Marc, un resum que comprèn la narració de les aparicions del Senyor ressuscitat (Mc 16,9-14), el mandat que reben els creients de proclamar l’evangeli, amb la descripció dels signes que l’acompanyaran i el que podríem anomenar la «situació» que es produeix quan Jesús ascendeix al cel i els seus es comencen a escampar pels camins del món (Mc 15,16-20). El text no formava part del pla narratiu original de l’evangelista Marc, que va deixar la seva obra amb un final obert: l’evangeli no acaba mai; quan s’arriba al final de les paraules escrites cal tornar al principi.
Aquest resum forma part de l’activitat redaccional de les primeres generacions de cristians, que van voler fornir l’Evangeli segons Marc d’un final inspirat en la perspectiva de Lluc i de Joan.
L’Evangeli a proclamar serveix perquè tothom conegui la sobirania que el Senyor ressuscitat ha començar a exercir sobre tota la creació. Es tracta d’anunciar l’alliberament de la humanitat i de la creació del mal i de la mort.
La reacció davant l’anunci consisteix a creure o no. Creure suposa rebre el baptisme que és la penyora de l’alliberament del mal i de la mort una vegada per sempre. I qui no creu s’exclou d’aquest alliberament. L’acció evangelitzadora esdevé acció transformadora. Per això l’acció és acompanyada de senyals prodigiosos.
Els senyals prodigiosos confirmen en la seva tasca evangelitzadora els qui creuen en l’Evangeli i en fan estil de vida i en són testimonis. Els senyals indiquen que Crist és el sobirà de la creació i que vol incloure tota la creació en la nova realitat, totalment lliure del mal i de la mort. I els senyals s’esdevindran per mitjà de la invocació del nom de Jesús, el Senyor ressuscitat present en la seva comunitat fins a la fi del món.
L’ascensió de Jesús posa punt final a les aparicions de Jesús ressuscitat. I els creients podem experimentar la cooperació del Senyor en la nostra vida i acció.

3. Mirem la nostra vida i acció
Accepto i acullo l’Evangeli rebut com a font del meu estil de vida i marc de referència de la meva acció contra el mal? L’acció evangelitzadora és transformadora?
Descobrim, en els senyals prodigiosos que acompanyen les accions fetes, que el Senyor coopera amb nosaltres en la construcció del seu Regne? En sóc testimoni?