dimecres, 7 de febrer de 2018

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Ho vull, queda pur



 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/15ordinarioB6.jpg
Diumenge 6 de durant l’any B

1. Llegim el text (Mc 1,40-45)
40Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: Si vols, em pots purificar. 41 Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: Ho vull, queda pur. 42A l’instant li desaparegué la lepra i quedà pur. 43Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d’advertir-lo severament. 44Li digué: Vigila de no dir res a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova. 45Però ell, així que se n’anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

2. Comprenem el text
El relat no comença amb un desplaçament de Jesús cap a un altre lloc, sinó amb la vinguda d’un malalt. I és un malalt de lepra que va a trobar Jesús. En aquell temps, la lepra era molt més que una malaltia que afectés la pell, era com un càstig diví que situava la persona en un estat permanent d’impuresa ritual. No sols l’apartava del culte, sinó també del tracte i de la relació amb els altres. Per tant, la seva situació era de marginació total. Els malalts de lepra havien de viure fora dels pobles i nuclis poblats; i havien d’anunciar la seva presència cridant: impur!; impur!, perquè no se’ls apropés ningú. D’altra banda, hi ha un problema sobre la significació exacta de la paraula grega lepra. El text de Lv 13-14 té una legislació sobre malalties cutànies, quan no existia la malaltia de Hansen (Mycobacterium leprae), apareguda a l’Orient Mitjà durant l’època d’Alexandre el Gran (323 aC).
El relat subratlla la fe en Jesús del leprós; atès que s’acosta a Jesús «agenollat», fa una petició amb fe en el poder de Jesús: Si vols, em pots purificar.
Jesús mana silenci al guarit, tot el que es refereix a la manifestació del poder de Déu en Jesús ha de ser silenciada, perquè abans ha de passar per la creu.

3. Contemplem Jesús
Jesús es compadeix d’un marginat. La compassió és la capacitat de patir amb qui pateix. L’origen de la compassió de Jesús es troba en la compassió de Déu Pare. Jesús expressa que Déu té cura dels qui pateixen malaltia, aïllament i solitud. Jesús no separa ni exclou, ofereix una alternativa al qui està marginat de per vida.
Jesús fa un gest sorprenent, és a dir: va estendre la mà i el va tocar. En la religió jueva, el contacte amb un objecte impur o amb una persona impura, convertia a qui el tocava en impura. Jesús converteix en pur el qui era impur, guarint-lo de la malaltia de la lepra.
Jesús convida el leprós a complir el que estableix la Llei de Moisès, per tal de poder incorporar-se a la societat civil i religiosa. Jesús no s’oposa al sistema cultual.
Però el leprós va més enllà i expressa el seu agraïment, tot donant testimoni arreu del que Jesús ha fet en ell.
La paraula i l’acció de Jesús van unides. Jesús diu: Ho vull, queda pur, i alhora estén la mà i el toca. Així expressa la voluntat de convertir en pur el que els humans, amb les seves lleis, han convertit en impur. Jesús dóna la mà perquè ningú no exclogui ningú.

4. Pensem-hi
Vaig a trobar Jesús perquè em guareixi del meu aïllament? Em trobo amb Jesús en la pregària? Sóc agraït en descobrir l’acció guaridora de Jesús en mi?
Jesús guareix trobant el costat positiu del qui és exclòs o aïllat. I jo?