dilluns, 12 de febrer de 2018

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Hi va passar quaranta dies



http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/19cuaresmaB1.jpg
1er diumenge de Quaresma B

1. Llegim el text (Mc 1,12-15)
12Immediatament l’Esperit empenyé Jesús cap al desert. 13Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s’estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien. 14Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. 15Deia: S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.

2. Comprenem el text
Els tres evangelis sinòptics (Mt, Mc i Lc)  presenten el baptisme de Jesús i les temptacions com un díptic. Jesús ha estat batejat per Joan i Déu Pare l’ha presentat com a Fill seu estimat i l’Esperit Sant l’ha omplert de la seva força. I per això l’Esperit pren la iniciativa d’empènyer-lo cap al desert (Mc 1,12).
El desert indica una situació penosa, o bé un moment de temptació, un moment de crisi, d’optar o no pel camí de Jesús i del Regne.
Marc vol situar-nos en relació amb els orígens. Adam va viure al paradís amb companyia d’animals, i va ser temptat per la serp (figura de Satanàs). Els relats tradicionals jueus també parlen que els àngels servien els primers humans en el paradís. La història de la humanitat camina amb els ulls posats en els seus orígens. Jesús du a terme la utopia dels orígens. Amb el Regne de Déu, el final i l’inici de la història de la humanitat es fan presents.
Després de la caiguda, Adam comença a tenir problemes amb els animals feréstecs (Vida grega d’Adam i Eva, segle I aC). I en la versió llatina de la Vida d’Adam i Eva, Adam s’enfonsa fins al coll en les aigües del Jordà; i després de la seva expulsió del paradís passa 40 dies de penitència i té només com a menjar animals i bèsties. Els 40 dies són un nombre simbòlic (temps de crisi i discerniment).

3. Contemplem Jesús
Jesús és empès cap al desert per l’Esperit i hi és temptat, Adam ha estat expulsat fora del paradís per Déu perquè treballés la terra (Gn 3,23). Marc destaca la humanitat de Jesús.
Jesús s’està entre els animals feréstecs sense problemes (Mc 1,13), fent possible la utopia d’Is 11,6-10. El mateix Isaïes anunciarà la promesa del cel nou i de la terra nova (Is 65,17-25), reprenent Is 11,6-10.
Precisament l’autor del relat de la creació indica que l’ésser humà i els animals vivien en una pau paradisíaca, i tan sols s’alimentaven de vegetals (Gn 1,29-30). Ara Jesús és presentat com el nou Adam, que fa possible la utopia del paradís, amb la imatge del Regne.
Jesús emprèn, amb la força de l’Esperit, el camí del Regne, per a fer realitat l’harmonia fraternal i la pau paradisíaca que Déu vol per a tota la humanitat i per a tota la creació. Però Satanàs vol desviar-lo d’aquest camí emprès. Satanàs també vol desviar tot creient batejat del camí de Jesús que passa per la creu. Tanmateix tot creient batejat també compta amb la força de l’Esperit i el servei dels àngels.
Acabat el cicle de Joan Baptista, que havia promès que vindria el més fort (Mc 1,7), Jesús apareix com el qui du a terme la utopia dels orígens.
Jesús és més que el missatger de bones noves (Is 52,7), més que el capdavanter de l’Evangeli de Déu. El missatger i capdavanter ha estat Joan Baptista (Mc 1,2).
Jesús és el Regne en marxa, present i futur. Per això, el Regne de Déu que ara irromp en Jesús i que alhora empeny cap a la plenitud d’aquest Regne demana una decisió personal i intransferible. Implica conversió i fe.

4. Pensem-hi
  • L’Esperit m’empeny al desert. Quin és el meu desert, avui?
  • La fe em sosté en les dificultats que trobo al desert?
  • Jesús apunta i fa present la utopia del Regne, però em demana una decisió que suposa convertir-me i creure en l’Evangeli. Què he de canviar per a implicar-me més en el camí del Regne?