dilluns, 21 de març de 2016

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jesús no hi és: Ha ressuscitat!



 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/25vigiliapascualC.jpg
Evangeli de la Vetlla C
1. Llegim el text (Lc 24,1-12)
1El diumenge, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat 2i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. 3Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. 4Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. 5Esglaiades, van abaixar el rostre, i ells els digueren: Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? 6No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: 7«Cal que el Fill de l’home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia.» 8Elles van recordar aquestes paraules de Jesús. 9Llavors se’n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. 10Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols, 11però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure. 12Amb tot, Pere se’n va anar corrents fins al sepulcre, s’ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d’amortallar. Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
Les dones que entren al sepulcre no troben un jove (Mc 16,5), sinó l’absència del cos de Jesús, el Senyor (Lc 24,3). Ni el jove (Mc) ni un àngel (Mt), sinó dos homes (els dos testimonis que cal) testifiquen la resurrecció de Jesús, així es confirma la solidesa de l’ensenyament rebut (Lc 1,4). Davant la revelació divina, les dones reaccionen amb esglai i abaixen el cap fins a terra, encara no han comprès que la salvació ha arribat (Lc 21,28) i no reben cap missió; han de recordar primer la paraula de Jesús, que fonamenta la seva fe i el seu testimoni. Quan esdevenen testimonis, Lluc dóna els noms de les dones (Lc 24,10). I no li cal narrar cap aparició a les dones. La paraula de les dones no és digne de crèdit (Lc 24,11). Només en fa cas en Pere, per si de cas. Pere va corrents cap al sepulcre i queda bocabadat davant el llençol d’amortallar, però no acaba d’entendre-ho (Lc 24,12). El sepulcre buit no és suficient per a suscitar la fe en la resurrecció, cal descobrir el designi de Déu manifestat en Jesús (Lc 24,6-8.26-27).
Jesús no hi és: Ha ressuscitat! És viu, per tant, no es troba entre els morts. S’ha acomplert tot el que deia l’Escriptura (Lc 24,44): Déu ha visitat el seu poble i l’ha salvat en Jesús (Lc 1,68.78; 7,16; 19,44).
4. Mirem la nostra vida i acció
Quina és la meva actitud? La de les dones? és a dir, recordar-se de l’Evangeli (el designi de Déu d’alliberar-nos de la mort i omplir-nos del seu amor que vivifica) i entendre que Jesús havia de morir per poder vèncer la mort per sempre? La de Pere? és a dir, d’anar-hi per si de cas i estranyar-se de no trobar Jesús entre els morts?
Quina és la bona notícia que reben les dones?
Quina és la bona notícia que nosaltres donaríem avui?