dimarts, 23 de febrer de 2016

«Us demano la pregària»



Fa uns dies que en Josep Maria, consiliari de la JOC, ha rebut, via correu electrònic, una carta molt especial. Ve des d’un camp de refugiats iraquians al Kurdistan. Qui l’escriu és en Wisam, un company capellà iraquià amb qui vam coincidir un temps a la parròquia que té l’Associació de Preveres del Pradó a Santa Maria del Soccorso de Roma, on va viure els anys de servei a la CIJOC. Diu això:
«Pau i bé a tothom! I bona quaresma!
Sóc en Wisam, de l’Iraq.
Us demano la vostra pregària que, n’estic segur, mai no s’ha aturat. Amb la pregària es podrà  acabar –i espero que aviat– la difícil situació que estem vivint des de fa un any i mig, lluny de les nostres cases, esglésies, terra...
Estic vivint amb els meus germans monjos Raeed, Yasser, i amb quasi 870 famílies desallotjades, en un camp que s’anomena Ozal, a Erbil...
Us donem moltes gràcies des del nostre cor ferit ... I sempre diem que no estem sols, que el nostre Senyor no ens deixa mai...».

Als destinataris de l’e-mail, en Wisam ens demana la pregària. I manifesta la certesa que la pregària podrà acabar amb la situació de les famílies refugiades. Està segur que el Senyor no els ha deixat...

Un servidor s’afegeix a la petició que m’arriba de pregar per aquestes persones germanes nostres en la fe i per totes les persones refugiades. I us demana que també pregueu. La nostra força és la fe i l’esperança en l’amor de Déu, i amb la pregària, expressem la força de l’amor rebut de Déu envers els altres.

Jaume Fontbona