Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei

D. 6 de durant l’any A

1. Llegim el text (Mt 5,17-37)

¹⁷No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud. ¹⁸Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. ¹⁹Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel. ²⁰Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

²¹Ja sabeu que es va dir als antics: No matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal. ²²Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l’infern. ²³Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, ²⁴deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. ²⁵Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. ²⁶T’ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim.

²⁷Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri. ²⁸Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. ²⁹Si l’ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern. ³⁰I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l’infern tot el teu cos.

³¹També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci. ³²Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, l’empeny a l’adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.

³³També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor. ³⁴Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ³⁵ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. ³⁶No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. ³⁷Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.

2. Contemplem el text

El text mostra cap a on apunta l’ensenyament de Jesús (Mt 5,17-20): la significació plena de la Paraula de Déu (la Llei de Moisès). Tenim quatre (Mt 5,21-37) de les sis orientacions, que exemplifiquen el ser més justos (Mt 5,20) que els fariseus i mestres de Llei, que estaven entre els considerats justos, perquè eren observants de la Llei. S’afirmen dues coses importants sobre Jesús:

1) Jesús du a la seva plena significació tota la revelació bíblica coneguda (la Llei i els Profetes); és a dir, Jesús és l’intèrpret i promulgador definitiu de la voluntat de Déu, qui la faci seva viurà per sempre en el Regne (cf. Dt 30,15-20).
2) Jesús proposa la fidelitat a tota la Llei, tal com Ell l’ha revelada i realitzada en la seva pregonesa i originalitat; és a dir, Jesús no perfecciona o corregeix la Llei, sinó que proposa mirar més enllà de resoldre disputes.

La promesa de Jesús que tot es complirà pot entendre’s com la plena realització, o bé de la salvació de Déu, o bé de la Llei de Moisès en Jesús. En ambdós casos, el valor de la Llei no és entès com una realitat absoluta, sinó en relació amb l’espai-temps de revelació i de salvació que té Jesús com una mena de forat negre, que ho atrau tot, atès que no hi altra llum que la seva. Així, davant la confrontació que hi ha entre Jesús i la Llei en la comunitat cristiana d’aquell moment (una comunitat mixta de jueus i pagans convertits), Mateu recomana una fidelitat i una coherència totals a la voluntat de Déu (Josep, l’espòs de la mare de Jesús, n’és l’exemple), tal com la proposa i interpreta Jesús ara i aquí. Per això, més que unes antítesis, són unes alternatives a la interpretació casuística de la voluntat de Déu. Els ulls de Déu veuen la bondat del que ha creat (Gn 1,31), per tant, no hem de destruir la bondat de la creació.

La primera alternativa és sobre l’homicidi i la reconciliació (Mt 5,21-26). La relació amb el germà és clau: decideix el propi destí definitiu davant Déu. És cabdal la reconciliació amb el germà abans de trobar-se amb Déu, ara i sempre.

La segona, sobre l’adulteri i l’escàndol (Mt 5,27-30). Ara i aquí, l’altre no pot ser mai un mer objecte al servei del domini del propi jo. Amb tot, no es critica el desig sexual, sinó la perversió de la relació d’amor fidel entre home i dona (units en la diferència) en les seves arrels més pregones (el cor representa el lloc de l’opció). Cal tenir en compte que l’adulteri en l’AT era definit com una relació sexual entre un home i la dona d’un altre home, així la prohibició se situa en l’àmbit de la propietat, és a dir, la dona pertanyia al seu marit, per tant, es violaven els drets del marit. Si una dona no era casada, no hi havia adulteri. Aleshores la proposta de Jesús és una protecció a favor de la dona.

La tercera, sobre el divorci o repudi (Mt 5,31-32). Seria un apèndix de l’anterior. L’excepció de la unió il·legal o relació il·legítima es refereix a la unió entre consanguinis (Lv 18,6-18; cf. 1Co 5,1; Ac 15,20). L’exegesi actual sosté que Mateu l’hauria afegit per a fer aplicable l’orientació de Jesús a la situació de la seva comunitat cristiana, on hi havia casos de pagans convertits que el seu matrimoni anava contra la Llei de Moisès. En canvi, l’exegesi comuna de les comunitats cristianes sorgides de la Reforma entenen el terme grec porneia (d’ací ve pornografia; és traduït per unió il·legal o relació il·legítima) com una mala conducta sexual de la dona, i per aquí seria permès el divorci. Tanmateix, la prohibició al divorci cal entendre-la com una afirmació de la santedat del matrimoni i com un encoratjament vers una relació reconciliada entre marit i muller, signe del seguiment de Jesús i també com una defensa de la dignitat de la dona.

I la quarta, sobre els juraments (Mt 5,33-37). Com l’anterior denuncia una praxi arrelada en una visió de la Llei feta a mida. Jesús exclou tota forma de jurament: no juris mai, inclosa la que implica Déu en les mancances humanes.

3. Mirem la nostra vida i acció

Quina importància té Jesús com a Paraula de Déu en la meva praxi quotidiana?

Com valoro la relació amb el meu germà i amb les altres persones?

Sóc possessiu o confio en la llibertat i responsabilitat de l’altre?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Que brilli igualment la vostra llum davant la gent...

 

D. 5 de durant l’any A

1. Llegim el text (Mt 5,13-16)

¹³Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.

¹⁴Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, ¹⁵i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa.

¹⁶ Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.

2. Contemplem el text

Si Jesús agafava el relleu del Servent del Senyor: ser la llum dels pobles, ara el cristià agafa el relleu de Jesús: ser la llum del món. Ara i aquí, el cristià és la llum que resplendeix en la fosca, sense que la fosca no pugui ofegar-la.

El text combina la sal amb la terra i la llum amb el món. Una combinació que relaciona la comunitat cristiana (vosaltres) amb la humanitat (la gent). Del conjunt destaca la llum i l’exhortació a fer-la brillar en les bones obres dels deixebles. El testimoniatge dels cristians és, doncs, signe de la salvació de Déu, la presència de Déu amb els homes.

Vosaltres sou la sal de la terra. És una afirmació paradoxal. Quina relació tenen sal i terra? És una imatge que crida l’atenció. Si els deixebles deixessin de testimoniar i d’anunciar l’Evangeli allà on són, no serien bons per a res, fins i tot s’arriscarien a ser llençats i trepitjats per la gent. És una bona manera de recordar el dret de la gent a esperar dels deixebles un testimoniatge amb seny (com simbolitza la sal) i eficaç, és a dir, que doni gust i mantingui viva l’esperança (com també simbolitza la sal).

Vosaltres sou la llum del món. Aquí són paradoxals les imatges: és absurd amagar un poble dalt la muntanya o un llum a casa. Aleshores també és absurd amagar l’acció dels deixebles a favor del Regne i el testimoniatge de la seva relació filial amb Déu i fraternal amb els altres. Recordem que la imatge de la llum manifesta la presència de Déu, la seva Paraula, la seva Llei, la seva Saviesa, o la salvació messiànica; però també el seu poble i la ciutat santa de Jerusalem , així com les bones obres dels deixebles del Senyor. Heus ací que, ara i aquí, veure el testimoniatge dels deixebles és veure la glòria del Pare.

En resum, el testimoniatge gratuït i clar a favor del Pare és el servei que els cristians hem de fer a la humanitat. Tots els deixebles de Jesús som convidats a ser testimonis del Regne inaugurat allà on som, a la terra i en el món, perquè tothom arribi a conèixer l’origen de la llum: el Pare del cel, el nostre Pare i de tothom.

3. Pensem-hi

Sóc una persona salada, és a dir, participativa, que sé donar joc i confiança?

Sóc llum, és a dir, faig presents l’amistat i la companyonia de Jesús, la bondat i l’amor que Déu Pare ha manifestat en Jesús?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Feliços...

 

D. 4 de durant l’any A

1. Llegim el text (Mt 5,1-12a)

¹ En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. ² Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient: ³ Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel! ⁴ Feliços els qui ploren: Déu els consolarà! ⁵ Feliços els humils: ells posseiran la terra! ⁶ Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà! ⁷ Feliços els compassius: Déu se’n compadirà! ⁸ Feliços els nets de cor: ells veuran Déu! ⁹ Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus! ¹⁰ Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel! ¹¹ Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! ¹² Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.

2. Contemplem el text

Som davant el primer dels set anomenats discursos de Jesús segons Mateu: el de la muntanya (5,1-7,29). El discurs de la muntanya és concebut com una instrucció programàtica de Jesús als seus deixebles. I és on, en funció del seu disseny teològic, Mateu ha recollit i interpretat col·leccions de paraules de Jesús dites en altres llocs i per motius diversos del context actual. Per això, s’ha de llegir no sols com una unitat literària, sinó també d’emmarcar dins de tota l’obra de Mateu i de tota la vida i acció de Jesús, tal com l’ha tramesa l’Església apostòlica.

Mateu ha situat Jesús en una muntanya i assegut com un mestre que ensenya. Jesús puja dalt d’una muntanya no sols per ensenyar (5,1), sinó també perquè el diable li mostri tots els reialmes del món (4,8), per a pregar (14,23), per a guarir (15,29), i per a transfigurar-se (17,1), és a dir, per a mostrar-se com a Fill de Déu que és (15,5). A la muntanya, Jesús manifesta la seva relació amb Déu (prega, és el seu Fill estimat) i la seva missió d’anunciar l’Evangeli i alliberar de qualsevol mal, perquè l’Evangeli és la felicitat plena.

Les benaurances s’han de referir sempre a Jesús: n’és model i penyora de la seva plena realització. Precisament, Jesús és el pobre i humil de cor, refusat i perseguit. Ara, Jesús representa Moisès al Sinaí, quan indica el camí de la vida i la felicitat, do de Déu i alhora compromís del poble.

La proclamació de la gratuïtat del Regne recorda al deixeble la seva nova relació amb Déu i amb els humans, i el seu seguiment de Jesús (que és model i penyora); així com la seva condició actual de pobre que posa tota la seva existència a les mans de Déu, de lluitador per la justícia (fer la voluntat de Déu) i per la pau, de compromès a favor dels altres (estima, perdona i ajuda sense condicions), del qui ho espera tot de Déu (si està de dol és perquè la situació present contradiu la seva esperança). En definitiva, els deixebles cerquem la felicitat, mentre esperem la plena felicitat que els serà regalada per l’amor fidel de Déu. I aquesta tensió entre compromís i promesa, exigència personal i do de Déu, reflecteix tant la promesa que Déu manifestarà la seva reialesa als qui ho esperem tot d’Ell: als compromesos a favor dels necessitats, als perseguits, etc., com la invitació a col×laborar en la salvació de Déu ara i aquí: compromís per la solidaritat, la justícia, la pau, i també de perseverança en les proves.

3. Pensem-hi

La felicitat és un do gratuït de Déu, un do que convida a acollir-lo i fer-lo realitat, ens hi compromet. Quins moments ens adonem d’aquest do? Quins moments el fem possible?