D. 33 de durant l’any C
(16 novembre 2025)
1. Llegim el text (Lc 21,5-19)
5Alguns parlaven del temple i de com
estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús digué: 6 De tot això que contempleu,
vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït. 7 Llavors li preguntaren: Mestre,
¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?
8Ell digué:
Estigueu alerta, no us deixeu enganyar.
En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: Soc jo, i també: El temps
s’acosta. No aneu darrere d’ells. 9 Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us
espanteu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida. 10 Després els va dir: Un poble
s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; 11 hi haurà grans terratrèmols i
pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel. 12 Però abans de tot això us agafaran
i us perseguiran; us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran
comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. 13 Serà una ocasió de donar
testimoni. 14 Estigueu
decidits a no preparar-vos la defensa: 15 jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap
dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. 16 Sereu traïts fins i tot pels
vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. 17 Tothom us odiarà per causa
del meu nom. 18 Però
no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap. 19Amb la vostra perseverança salvareu la vida.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
Aquest text forma part de l’anomenat discurs
escatològic lucà (Lc 21,5-38), és a dir, sobre les realitats últimes, que
ve precedit per l’anunci de la destrucció del temple de Jerusalem (Lc 21,5-7).
I comença amb la pregunta: Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el
senyal que està a punt de succeir? Lluc reflecteix la idea d’un interval
entre el ministeri de Jesús i la fi dels temps, que vindrà precedida per uns senyals.
El discurs escatològic lucà es fonamenta en
el de Mc 13. Però hi ha un tret que els diferencia: Lluc insisteix no tant en
el darrer dia com en l’avui de la salvació. Això no significa que
suprimeixi la idea de la parusia: és l’únic dels tres sinòptics que
l’afirma expressament, quan recorda: Aquest Jesús que ha estat endut al cel,
vindrà tal com l’heu vist que s’hi anava (Ac 1,11). Heus ací que el
deixeble ha de viure l’avui, seguint el camí de Jesús a Jerusalem i
assumint les dificultats i les angoixes del temps present, el temps de
l’Església.
Jesús anuncia la destrucció del temple veient
força avançats els treballs de reforma i d’embelliment del segon temple (el
primer fou construït en temps de Salomó i destruït l’any
Una preocupació lucana és separar la destrucció de
Jerusalem (70 dC) de la fi dels temps. La fi no ha arribat (Lc 21,9), tot i que
el temple ja sigui destruït (un fet ja esdevingut quan Lluc redacta el seu evangeli), per això
els cristians s’han de preparar per a viure enmig de les adversitats i
persecucions (Lc 21,12-19). Sense oblidar-se, però, d’un dels perills més
dolorosos: el fet de ser traïts pels propis familiars i amics, i de ser
odiats de tothom (Lc 21,16-17). Tanmateix el Senyor els garanteix la
protecció contra tota mena de mals físics i els assegura la vida eterna. En
definitiva, el qui superi les persecucions i l’odi de tothom fins al final, també
de la seva vida en aquest món, gaudirà de la salvació.
Ara és el temps del seguidor de Jesús i de
l’acolliment de la salvació. Ara és el moment de la confiança en Jesús, el
Salvador, que no abandona mai el deixeble en el camí (Lc 21,15.18). També l’hora
del testimoniatge (Lc 21,13) i de la constància (Lc 21,19).
En resum, és l’avui de la salvació, l’hora
d’acollir la vida de Déu, una vida curulla d’amor: Amb la vostra
perseverança salvareu la vida. Es tracta, doncs, de donar testimoni de
sentir-nos estimats per Déu i no defallir.
3. Donem un cop d’ull a la nostra vida i acció
·
Quin testimoniatge dono de la fe en l’amor de
Déu manifestat en Jesús en les dificultats que em vaig trobant dia rere dia?
·
Allà on soc, em moc i actuo aporto una llum
d’esperança i també confiança en allò que és essencial?
