Fidels difunts C
(2 de novembre)
1. Llegim el text
(Mt 25,31-46)
31Quan el Fill de l’home vindrà ple
de glòria, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà en el seu tron
gloriós. 32Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell
destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les
cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva
dreta i les cabres a la seva esquerra. 34Aleshores el rei dirà
als de la seva dreta:
Veniu, beneïts
del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la
creació del món. 35Perquè
tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i
em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir;
estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m.
37Llavors els justos li
respondran: Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o
que tenies set, i et donàrem beure? 38¿Quan et vam veure
foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i
vinguérem a veure’t?
40El rei els respondrà: Us
ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi
m’ho fèieu.
41Després dirà als de la seva
esquerra: Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per
al diable i els seus àngels. 42Perquè tenia fam, i no em
donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; 43 era
foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava
malalt o a la presó, i no em vau visitar.
44 Llavors ells li respondran: Senyor,
¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la
presó, i no et vam assistir?
45Ell els contestarà: Us ho
asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu
a mi. 46I aquests aniran al càstig etern, mentre que els
justos aniran a la vida eterna.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús.
El text clou el discurs sobre la
vinguda del Fill de l’home. I ofereix un drama amb tres escenes: 1) l’obertura,
amb l’escenificació de la vinguda gloriosa del Fill de l’home, l’aplec dels
pobles i la seva separació; 2) el diàleg del Rei, primer, amb
els de la seva dreta i, després, amb els de la seva esquerra; 3) l’escena
final, amb l’execució de les sentències que obren, respectivament, dues escenes
de diàleg.
El cop d’escena és
la contraposició dels dos grups de gent, subratllat per la monòtona repetició
de l’elenc de les accions de misericòrdia fetes o desateses.
La imatge del pastor, que separa les ovelles de les
cabres, estableix el lligam amb l’escena del diàleg entre el Rei
assegut al seu tron gloriós i, successivament, els de la seva
dreta (els justos) i els de la seva esquerra (els indefinits).
Però, realment, el cop d’escena està en la sorpresa: el Rei
s’identifica amb aquests germans meus més petits.
Certament, cap dels dos grups no
sospitava la presència misteriosa del Fill de l’home en els més petits.
Així, el cop d’efecte de la separació dels uns dels altres
no són les sis accions a favor dels més petits,
sinó la identificació del Rei amb aquests germans meus més petits,
que revela, alhora, el seu nou rostre i la radical seriositat de l’acció
solidària envers els més petits: esdevenen els meus germans.
El Rei i Fill, assegut com a
jutge escatològic, s’autopresenta com el qui té fam i set,
foraster i despullat, malalt i a la presó. Per tant, el cara a cara decisiu
entre els humans i Crist no s’esdevé en un marc de gestos heroics i
extraordinaris, sinó en la quotidianitat dels nostres encontres humans.
Aleshores la vida eterna o l’autocondemna es juga en les relacions
quotidianes d’acolliment o rebuig dels més petits, que són el signe
objectiu de la presència humil i amagada de Crist Rei. Mateu ha teixit amb dos
fils tot el seu missatge: Jesucrist i l’amor solidari.
En l’amor gratuït i generós
envers els més petits, s’expressa la relació vital de fe en Crist, relació que,
a la fi, esdevindrà plena comunió.
Jesús s’identifica amb el pa i el
vi de l’Eucaristia i amb els petits. Jesús diu: Això és el meu cos,
aquesta és la meva sang; però també diu: a mi m’ho feu, a
mi m’ho negueu.
3. Pensem-hi.
- Quan
arribi la meva trobada final amb Jesús, que em dirà?
- He
atès o assistit Jesús en el meu germà / en la meva germana que m’he trobat
al llarg de la meva vida?
- M’adono
que totes les bones accions que faig a favor dels més petits les faig al
mateix Jesús?
