Algunes notes inacabades sobre l'Anna Maria Mutgé Barceló
Pepe Baena Iniesta
- Centralitat en el Crist Viu que va anar
descobrint i madurant amb el pas del temps (educació dels seus pares, formació
diversa, espiritualitat que anava alimentant sense allunyar-se del dia a dia,
vocació de batejada oberta a la missió discernida tocant els peus a terra)
- No era solterona sinó cèlibe com a laica
compromesa que havia fet una opció creient a la família, parròquia i moviments
apostòlics, veïnatge, amics i amigues, poble de Mollet, país de Catalunya, el
món general i sobretot els més vulnerables i pobres...
-
Va aprendre de Jesucrist a estimar la seva terra
de Catalunya tan castigada en la postguerra d’una incivil guerra civil, d’una transició
i d’una democràcia de baixa intensitat. Amb ella molts com jo vàrem estimar la
llengua, la història, els costums, la cultura, l’art... Vaig com ella a
esdevenir-me català universal seguidor de Jesucrist Universal.
-
No cal dir que no era perfecta sinó humil amb
les pròpies limitacions i manies que va aprendre a portar-les des de les noves
crides de Jesucrist: cuidadora de nebots i de pares i etc, treballadora d’una
administració de loteria, catequista, militant d’ACO, consiliària del MIJAC,
acompanyant de grups d’adults i de la missió que es va realitzar a finals dels
anys 90 a Mollet del Vallès del segle passat, visitadora de malalts, voluntària
de Càritas, membre actiu i compromesa de l’Associació de preveres del Pradó, brigadista
i formadora de catequistes del tercer món (concretament de la Parròquia de San
Caralampio de Cinco Pinos de Nicaragua), participant de molts viatges per
aprendre de la gent d’altres llocs (personalment tinc una estada molt especial
amb ella a Tànger i a Melilla i les seves tanques punxants)... Ufff una dona
incombustible que s’alimentava constantment del foc de l’Esperit de Déu amb la
pregària i la celebració dels sagraments que no la deixava indiferent davant la
realitat que anava vivint en cada etapa de la seva vida. Per tant, per mi no va
ser beata sinó una santa rebel que no parava de provocar amb molta discreció
directa sense maquillatge.
-
Fidelitat en la comunitat cristiana (parròquia,
moviment, associació). Va treballar i col·laborar amb molts preveres que va
anar coneixent. Però mai, perdoneu-me l’expressió, no es va “casar” amb ningú.
Vivia en el seu interior l’esperit del Concili Vaticà II en que el Poble de Déu,
Poble de batejats i batejades, estava sota la jerarquia. Era lliure perquè
bevia de la llibertat en Jesucrist i perquè s’estimava l’Església. No tenia pèls
a la llengua per dir-li al bisbe de torn fets de injustícies que veia inclús en
la mateixa Església. No cal concretar res.
- Descoberta entre la relació de la fe en
Jesucrist i la vida de cada dia (la realitat concreta que experimentava i no una
virtual que ara s’està venent amb la IA). Així va omplir llibretes de quadern
de vida on escrivia vivències del dia a la llum de l’Evangeli de Jesucrist.
Tenia l’agenda plena de innumerables reunions per fer revisió de vida
(veure-jutjar i actuar), preparar i concretar accions transformadores i
amoroses en el món rural i obrer. I no parava de passar-se hores fent estudi
d’evangeli perquè volia conèixer més a Jesucrist. O estones en l’església que
estava oberta o amb les persones que es trobava pel carrer, a la botiga o
qualsevol indret...
-
Era mariana. O millor dir, confiava en la
intercessió maternal de una tal Maria de Nazaret. Però no d’una Mare de Déu “ñoña”
sinó de la del sí compromès que fa olor al Magnificat dels pobres i descartats,
la de la que sempre es rumiava les coses que li passaven en el seu interior, la
de que estava atenta al seu voltant perquè no es quedés la gent sense el vi de
l’alegria i la festa de germanor que venia del seu fill Jesús, la que va estar
sempre portant la seva creu fins la mort del seu fill, la que va gaudir d’una
nova comunitat de creients en Jesucrist Ressuscitat... No cal amagar que l’Anna
Maria tenia una gran devoció per la Mare de Déu de Montserrat.
-
Us volia compartir abans d’acabar, perquè
després tindrem l’oportunitat de sentir més testimonis dels diferents àmbits
d’aquesta dona creient, unes paraules del bisbe Pere Casaldàliga que l’Anna
Maria les valorava immensament i més avui en el dia que ens acomiadem d’ella.
“Al final del camí em diran: “Has viscut? Has estimat?” I jo, sense dir res,
obriré el meu cor ple de noms”. Descansa en la Pau de Déu.
A
Testimoni de la seva família carnal
CChantal Pi i Francesc Hinojosa
L’Anna Maria Mutgé Barceló va néixer a casa seva de Mollet del Vallès el 28 de novembre de 1950.
Va ser la segona dels quatre fills que van tenir el Josep Mutgé Casamiquela i
la Dolors Barceló Mumbrú: la seva germana gran, la Montserrat; ella mateixa; el
Vicenç; i el Pere.
Des del naixement dels seus nebots —Francesc Xavier, Josep Enric i Jordi,
fills de la Montserrat i en Paco Hinojosa; Josep i Laura, fills del Vicenç i la
Chantal Pi; i Helena i Sílvia, filles del Pere i l’Olga Rebull— sempre va ser
coneguda com la Tieta. Es va implicar molt
activament en la cura i el creixement de tots ells, ja que passaven llargues
estones a casa dels avis, on ella ha viscut tota la seva vida.
Ha estat sempre molt vinculada al món religiós, vivint-ho amb discreció i
mostrant sempre un profund respecte per les diverses creences dels membres de
la família.
Quan van faltar els seus pares, va continuar celebrant les tradicions
familiars a casa dels avis —la coca de llardons per Quaresma, la crema per Sant
Josep, els canelons per Sant Esteve, o els canelons freds per Reis—
convertint-se en el veritable pal de paller que ha mantingut unida tota la
família.
Testimoni dels laics del Prado, la seva família espiritual
Lurdes Collet
L’Anna Maria ha estat una dona d’Evangeli i d’Església,
una dona de parròquia des de sempre. Però el seu cor desitjava acostar-se més a
Déu Pare i el seu fill Jesucrist, des de la seva condició de laica, de persona
senzilla amb dedicació als més pobres. I el Pepe la va adreçar al Pradó, a la
branca dels laics del Pradó, on nosaltres
podem viure també el carisma del pare Chevrier. L’Anna Maria va seguir
un itinerari de formació conjuntament amb mi (la Cèlia), acompanyats pel Tano i
la Pim, fins a fer el compromís pradosià de:
-Seguir coneixent a
Jesucrist des de l’Estudi d’Evangeli, per estimar-lo i seguir-lo de més a prop,
com a Mestre i Senyor.
-Aprofundir en la
pròpia vida, i de forma compartida, l’opció pels pobres i la seva
evangelització.
-Viure senzillament
portada per l’Esperit.
-Viure en equip, en
vida fraterna amb la família pradosiana, dins l’església diocesana.
L’Anna Maria ha viscut a fons aquest camí, compartit amb l’equip de laics i la resta de pradosians. L’Estudi d’Evangeli l’ha ajudat a fixar la mirada en Jesús, i a seguir-lo de manera preferent amb els més necessitats. S’ha anat deixant portar per l’Esperit per estimar amb llibertat i senzillesa, malgrat les resistències que tots hi posem, deixant anar tot allò que no necessitava per viure amb joia i pau profunda l’amor de Déu. L’humor segur que també l’ha ajudat!
Així ha pogut viure
la lluita d’aquests darrers mesos per mantenir-se en l’agraïment de tot el bé
rebut, de cada nou dia, de totes les mostres d’estima que tanta gent li ha fet
arribar, de la família, i que ella també ha pogut expressar. I també ha pogut
mantenir-se en la confiança que estava en les mans del Pare, amb el Fill i
l’Esperit, malgrat que el cap cada cop se li ennuvolava més.
Donem gràcies a Déu per l’Anna Maria, pel seu testimoni de fe viva durant tota la seva vida, i també en aquesta darrera etapa de pobresa i despreniment.
I preguem que
l’Anna Maria, des de l’Amor del Pare/Mare, juntament amb el pare Chevrier i els
pradosians que ens han precedit, continuï acompanyant-nos perquè la família del
Pradó siguem fidels a Jesucrist i als pobres!
Testimoni del seu grup d'ACO, la seva família del món obrer
Alfons Collado
L'Anna Maria era membre d’ACO, Acció Catòlica Obrera, des de fa uns 25 anys.
-ACO Som un moviment
d’església, homes i dones de totes les edats, creients en Jesucrist..... obrers,
empleats, tècnics, mestresses de casa, jubilats....
Compromesos amb la
nostra societat amb la voluntat de transformar-la a favor dels més febles.
Som Església, volem portar la Bona Nova a tothom, ESPECIALMENT als homes i dones del MÓN DEL TREBALL, .... ens coordinem a través de la PASTORAL OBRERA.
-El nostre MÈTODE bàsicament és la REVISIÓ DE VIDA, .... també fem Estudis d’EVANGELI ... i assistim a JORNADES DE FORMACIÓ, .... tot amb l’objectiu d’arribar al COMPROMÍS i a l’ACCIÓ.
-Anna Maria participava
plenament en el Grup encara que ella no treballava assalariada ....... ella
treballava per la creació d’un món on fos possible la justícia, la igualtat i
la pau.
Com EXEMPLE del seu compromís amb els més
febles:.... a TRAVÉS d’una Rev de Vida, el Grup vàrem decidir una acció
col·lectiva que ha col·liderat Anna Maria fins fa poc.
Aquesta Acció del Grup va consistir en empenya
la creació del Banc dels Aliments de Mollet depenent de Caritas Parroquial. Anna Maria ja anava al Xiprer de Granollers,
ja tenia experiència.
Al juny del 2008 vàrem tenir la primera
reunió amb Caritas.
A finals de juliol el Consell Parroquial
va decidir habilitar el local de Culte de Can Pantiquet.
El 23 de febrer de 2009 van entrar les primeres furgonetes amb aliments, i començava el repartiment...
-Finalment voldria explicar breument UNA ANÈCDOTA indicativa de la seva energia, de la seva empenta, ella que era tant menuda:
El 16 de març de 2020 no podien circular
camions, el país es va paralitzar... El Govern d’Espanya ho havia decretat degut
a la PANDÈMIA DEL COVID.
Teníem el magatzem del Banc dels Aliments
quasi buit.
Però teníem la possibilitat de portar
aquell dia, 15 Tn d’aliments de la Central....., però havia de ser aquell dia
16, aquell dilluns.
Anna Maria ens va dir a Mariano Santos i a
mi, somrient però seriosament, fermament..: No tenim aliments per repartir....,
vosaltres mateixos, feu el que pugueu .....
Aquell
dia, amb l’ajuda de dos camioners, van entrar 15,4 tones en 24 palets. Encara avui
no m’explico com Anna Maria i el seu equip van encabir els 24 palets en aquell
local.
Testimoni de Càritas de la parròquia de Sant Vicenç, la seva família parroquial
Maria Teresa Securún
Aquest diumenge no podia dormir pensant amb l’Anna Mara ,estava trista però em sentia tranquil·la ,amb aquella tranquil·litat que dona el convenciment de saber que l’Anna Maria estava gaudint a l’estada que Déu li tenia reservada en la seva presència i de tots d’aquells que l’han precedit.
Perquè
la vida de l’Anna des de que jo hi estat mes present, aproximadament uns 30
anys, ha estat
dedicada a la família,a la parròquia ,a
l’estudi i a l’aprofundiment de l’evangeli i al seu creixement personal
A
la parròquia a participat molt activament
a la catequesis d’infants ,a la missió, amb grups de revisió de
vida i estudi de l’evangeli ,membre del
consell parroquial, al Mijac a l’Aco,
agermanament amb Cinco Pinos i molts d’altres
A
Càritas com acció social de la Parròquia de Molet l’Anna, als
voltant de l’any 2008 i davant de la gran crisis econòmica i l’arribada
constant d’immigrants i juntament amb el seu grup de l’ACO varen fer la
proposta d’obrir un banc d’aliments per ajudar una mica amb l’entrega
d’aliments aquelles persones i familiars que ho necessitaven
L’Anna
ha estat el pa de paller del banc
d’aliments durant tots aquests anys. Cada setmana dimarts i dijous ella i un grup de voluntaris i voluntàries
aixecaven les persianes per atendre aquelles persones i famílies que ho
necessitaven
El
seu compromís amb l’evangeli per atendre a les persones mes vulnerables del
nostre poble ha estat constat
també atenent cada dimecres a la acollida de Càritas a aquelles persones
que s’acostaven per demanar ajut o senzillament a vegades tan sols per ser
escoltades
L’Anna Maria era molt
generosa, sempre disposada a
ajudar, no tenia un no si era per servir als altres .
Només em cal dir en nom de tota la família que
conformem Càritas moltes gràcies Anna Maria pel teu compromís i per fer l’opció de estar al costat dels mes
pobres i necessitats
Gràcies
per tot i amb l’esperança que ens dona
la Fe de tornar-nos a trobar . Arreveure Anna Maria
