D. 2 de Pasqua
(27 d’abril 2025)
1. Llegim el text (Jn 20,19-31)
19 Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els
deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es
trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 20 Dit això, els va
mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22 Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu,
li quedaran sense perdó. 24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat
Bessó, no era allà amb els altres deixebles. 25 Ells li van dir: Hem
vist el Senyor. Però ell els contestà: Si
no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels
claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
26 Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra
vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes,
Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 27 Després diu a Tomàs: Porta
el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No
siguis incrèdul, sigues creient. 28 Tomàs li va
respondre: Senyor meu i Déu meu! 29 Jesús li diu: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els
qui creuran sense haver vist!
30 Jesús va fer en
presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben
escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí
han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i,
creient, tingueu vida en el seu nom.
2. Contemplem el text i pensem-hi
Tenim dues
escenes i la conclusió del quart evangeli. En la primera escena, Jesús
s’apareix als deixebles en absència de Tomàs, i els deixebles reaccionen
amb alegria davant la irrupció de Jesús en el lloc on es trobaven reunits
(20,19-23). En la segona, Jesús es manifesta als deixebles, particularment a
Tomàs, el qual reacciona amb fe (20,24-29). I la conclusió (20,30-31) mostra la
finalitat de l’evangelista i il·lumina tot el quart evangeli: perquè cregueu
que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.
Ambdues
escenes transcorren el diumenge, amb una diferència d’una setmana. Això
indica que els deixebles, aleshores com avui, es trobaven cada diumenge. El
diumenge esdevé el marc de la trobada amb el Senyor ressuscitat, que irromp
allà on els creients ens trobem reunits. El primer diumenge s’han reunit en
la por i el diumenge següent, s’han reunit en la fe. D’aleshores
ençà els cristians ens reunim els diumenges en la fe.
L’evangelista
només indica el nom del deixeble que no hi és quan apareix el Crucificat
ressuscitat. Els deixebles, reunits el diumenge en un mateix lloc, testimonien
davant el qui no hi era, Tomàs, que han vist el Senyor. En el segon
diumenge, s’estableix un diàleg entre Jesús ressuscitat i Tomàs, l’absent del
primer diumenge, un diàleg que mena a la confessió de fe.
En el
primer diumenge, Jesús s’apareix enmig de la por, ja ho havia fet en
apropar-se a la barca (imatge de la comunitat reunida en un mateix lloc) mentre
era fosc i el llac s’anava encrespant. Aleshores Jesús els havia dit: Soc
jo, no tingueu por (6,20). Ara Jesús els diu: Pau a vosaltres. És a
dir, la salvació, la felicitat, l’amor que ve de Déu Pare és enmig vostre. Si
en el primer diumenge se subratlla la pau donada, en el segon, la fe rebuda.
Ara Jesús
és present en l’Església i l’alegria n’és la reacció. S’ha acomplert la promesa
de Jesús, quan deia als deixebles: D’aquí a poc temps ja no em veureu, però
poc després em tornareu a veure (16,16-23). I també: El vostre cor
s’alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà
(16,22-23). Ara i ací, l’experiència pasqual originària (visió i alegria)
perdura en la fe: Feliços els qui creuran sense haver vist.
El
Ressuscitat és el Crucificat, el mateix que va compartir amb els deixebles tot
el que havia rebut del Pare (16,12-15); els senyals de les mans i del costat
mostren que és certament Jesús de Natzaret. El Ressuscitat sempre es posa al
mig. La reunió dels cristians és sempre entorn del Ressuscitat, que omple de
l’amor de Déu el lloc on ens trobem reunits.
