diumenge, 18 de febrer del 2024

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo

 


D. 2 de Quaresma B 

(25 febrer 2024)


1. Llegim el text (Mc 9,2-10)

2Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells; 3els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. 4Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. 5Pere digué a Jesús: Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. 6No sabia pas què deia, d’esglaiats que estaven. 7Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu: Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo. 8Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. 9Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. 10Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».


2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El sisè dia és el de la creació de l’ésser humà. La humanitat es torna a trobar davant la presència de Déu i és omplerta de la seva glòria. La muntanya és el lloc on Déu es manifesta a l’ésser humà. Hi ha tres deixebles a la muntanya, el nucli dur, que coincideix amb el nombre que cal de testimonis segons la Llei de Moisès.

Apareixen dos personatges cabdals de l’AT, Moisès i Elies, els representants de la Llei (la voluntat de Déu) i de la profecia (la interpretació de la voluntat de Déu). Conversen amb Jesús, el qui parla i actua amb l’autoritat de Déu.

Apareix el núvol signe de la presència i acompanyament de Déu. I aleshores escoltem la veu del Pare, igual com al baptisme, però aquí s’afegeix la invitació: escolteu-lo! Ara el qui diu i fa la voluntat de Déu i la interpreta és Jesús, amb la seva vida i acció. El núvol i la veu del Pare interpreten la transfiguració de Jesús i són la resposta divina a la reacció d’esglai de Pere. Les tendes tenen relació amb la festa jueva de les Tendes que recorda la intervenció de Déu en la creació i en la història, per tant, apunta al cel nou i a la terra nova. L’escena de les Tendes indica, doncs, l’arribada del Regne.

Els tres deixebles no entenen l’anunci de la resurrecció, la nova humanitat que Jesús posa en marxa vencent l’acció del mal i l’acarament amb la ignomínia de la mort a la creu, i això ho fa des de l’amor i per això ofereix el perdó sense condicions. Ho van entendre més tard, un cop ressuscitat.

L’escena respon a la pregunta sobre la identitat de Jesús, aquest que camina cap a la creu. Jesús se’ns presenta com a Nou Adam. Jesús es transfigura, no es tracta d’un ésser misteriós ni d’un àngel, sinó d’un humà, d’un humà que s’enfrontarà al mal i a la mort, però ple de la glòria de Déu, va a la foscor amb la llum de Déu que no s’apaga mai.

En el món grec els déus es transformen en humans i ara l’home Jesús és presentat com a ésser diví, del cel nou i de la terra nova. La transfiguració de Jesús apunta a la seva victòria sobre el mal i la mort, però també apunta, com a nou Adam, a la victòria de la humanitat sobre el mal i la mort. Ara i aquí, Déu ofereix en el seu Fill Jesús, l’esperança d’un cel nou i una terra nova, que no ens estalvia de fer millor aquesta terra ni les dificultats, ni el dolor ni la mort.


4. Pensem-hi. Aquest esdeveniment m’obre a l’esperança i em dona valentia davant el dolor i la mort? Què em suggereix la invitació del Pare d’escoltar Jesús?