D. 7è de durant l’any C
(20 febrer 2022)
1.Llegim
el text (Lc 6,27-38)
27 Però a
vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui
us odien, 28 beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us
calumnien. 29 Si algú et pega en una galta, para-li també l’altra, i
si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. 30 Dona a
tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. 31
Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. 32 Si estimeu
els qui us estimen, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells
qui els estimen. 33 I si feu bé als qui us fan bé, qui us ho ha
d’agrair? També ho fan els pecadors. 34 I si feu préstecs als qui
espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors
fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany. 35 Però
vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a
canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l’Altíssim, que
és bo amb els desagraïts i amb els dolents. 36 Sigueu
misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. 37 No judiqueu,
i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu
perdonats. 38Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona
mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu
mesurats.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Continua
el discurs de la plana. Avui entrem de ple en el cos del discurs, on gairebé
totes les dites o màximes tenen la seva correspondència en la redacció del
discurs de la muntanya de Mateu (Mt 5-7). I hi entrem amb aquesta frase: A
vosaltres que escolteu, jo us dic.
L’exhortació
d’avui obre l’objectiu cap a l’amor als enemics (Lc 6,27-36) i després el fixa
en l’amor entre els cristians (Lc 6,37-38). Precisament, la prohibició de
jutjar els altres, és a dir, de criticar-los sense respectar-los, és una
aplicació de l’amor entre els cristians, reflex de l’amor de Déu.
Lluc
contraresta els quatre ultratges de la quarta benaurança (Lc 6,22) amb quatre
manaments (Lc 6,27-28): estimeu (# us odiarà), feu bé (# us
rebutjarà), beneïu (# us insultarà), pregueu (# denigrarà
el nom que porteu). Així, l’enemic que cal estimar és el qui odia, el qui
rebutja, el qui insulta, el qui denigra el nom del cristià. Jesús anima a
respondre amb una acció positiva a tota acció negativa, per exemple, la manera
de neutralitzar una maledicció és una benedicció (Lc 6,28), no es tracta sols d’acceptar-la
passivament, sinó de neutralitzar tota la seva càrrega negativa amb una
benedicció.
El
cristià, quan rep una ofensa, ha d’estar disposat a acceptar-la, i fins i tot,
a rebre’n una altra (Lc 6,29), i així manifestar-li el seu amor; aquesta acció
dinamita l’antiga llei del Talió (Ex 21,24; Lv 24,19-20; Dt 19,21). La
dignitat és l’única cosa que no ha de perdre el pobre, l’indefens, això
significa parar l’altra galta (Lc 6,29):
no deixar-se humiliar, que és el que normalment pretén l’agressor, i fer-ho
sense violència. I quan es tracta d’una evident injustícia, l’arma de l’agredit
és donar-li també el mantell (Lc
6,29). L’única cosa que no es pot prendre al pobre és el mantell, perquè sense
el mantell queda totalment nu. Aleshores el fet de donar-li també el mantell suposa posar en evidència l’agressor en
la seva maldat, és a dir, d’alliberar-lo de la seva lògica i praxi de poder,
d’aprofitar-se del dèbil. Així es trenca la dinàmica de violència. No es tracta
de claudicar, sinó de vèncer el mal amb el bé, i així alliberar l’agressor del
mal.
El
cristià, com a mostra de l’amor, també ha de mostrar la seva generositat i
renunciar a qualsevol interès personal, no es pot reservar res interessadament
(Lc 6,30.34).
En
relació a Mateu, Lluc anticipa l’anomenada regla d’or (cf. Tb 4,15): Feu
als altres allò que voleu que ells us facin (Lc 6,31; Mt 7,12), perquè en
la seva visió no és una fórmula que resumeixi la Llei i els Profetes (com a
Mateu), sinó una fórmula que resumeix el manament de l’amor als enemics. Amb
tot, Jesús vol que el deixeble vagi més enllà de la reciprocitat que proclama
aquesta regla, és a dir, l’amor a si mateix no pot ser ni ha de ser l’única i
suprema pauta de comportament per al cristià. Aquesta concepció és explicitada
més endavant, quan amb les accions d’estimar els enemics, fer el bé
i prestar sense esperar res a canvi (Lc 6,35), Jesús destaca que cal
anar més enllà de l’estricta reciprocitat, i aquesta gratuïtat de l’amor als
enemics té una recompensa: la filiació divina.
Sigueu
compassius com ho és el vostre Pare (Lc 6,36). En formular la màxima
de Mt 5,48 en termes de compassió, Lluc proposa imitar Déu en una qualitat que
l’Escriptura destaca: la misericòrdia o compassió (Ex 34,6; Dt
4,31; Jl 2,13; Jo 4,2; Sl 86,15; 103,8; 111,4; 116,5; 145,8; Ne 9,17.31; 2Cr
30,9; Sir 2,11; Jm 5,11). Aquest manament resumeix l’amor als enemics, i
alhora, l’amor entre els cristians, concretat en dues prohibicions: no
judiqueu i no condemneu, i dos manaments: absoleu i doneu
(6,37-38). I trobarem la felicitat en la generositat i la gratuïtat.
3.
Mirem la nostra vida i acció
· Soc
compassiu, misericordiós com Déu ho és? Quan i com ho soc
· Ens sento
acompanyat – amb la força de l’Esperit– a estimar els meus enemics i
beneir els qui em volen mal?
· He
descobert que la felicitat està en la generositat i l’amor sense límits? Com ho
visc?
· Davant d’una
possible humiliació o injustícia actuo sense violència i amb dignitat?
