dilluns, 14 de setembre del 2020

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers

 

D. 25 de durant l’any A 

(20 setembre 2020)


1. Llegim el text (Mt 20,1-16a)

1Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. 2Després de fer tractes amb ells per un jornal d’un denari, els envià a la seva propietat. 3Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d’altres que s’estaven a la plaça sense feina 4i els digué: Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just. 5Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. 6Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d’altres i els digué: Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res? 7Ells li responen: És que ningú no ens ha llogat. Els diu: Aneu també vosaltres a la meva vinya. 8Quan va arribar el vespre, l’amo de la vinya va dir a l’encarregat: Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers. 9Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. 10Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. 11Mentre cobraven, protestaven contra el propietari 12i deien: Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor. 13L’amo va respondre a un d’aquests: Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? 14Doncs pren el que és teu i vés-te’n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. 15¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós? 16Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.


2. Comprenem el text i contemplem Jesús

La paràbola de l’amo de la vinya nota la iniciativa de l’amo en dues fases: 1) dóna feina als treballadors (20,1b-7), fet que parteix del posar-se d’acord amb el jornal, acord que va esvaint-se al llarg de les sortides de l’amo, fins que arriba als d’última hora, que ni s’esmenta; 2) paga idèntic jornal als treballadors (20,8-15), fet que és motiu de discussió. Mateu arrodoneix la paràbola amb una sentència (20,16) que reflecteix la situació actual de la seva Església. El relat convida a deixar-nos sorprendre per la generositat de l’amo.

En el seu context original, convida els oients, primer, a identificar-se amb els descontents, i després, a prendre partit: acollir o no la generositat de l’amo. Sorprèn l’ordre de l’amo, que alimenta la il·lusió dels primers. Sorprèn encara més el sistema de pagament: els qui han suportat tot el pes de la jornada (de sol a sol) són tractats igual que aquells que sols han fet una hora i en el moment més favorable (abans de la posta del sol). Identificats amb els descontents, clamem: No és just! Però, ¿els últims no tenen el mateix dret de viure del jornal, encara que no hagin suportat tot el pes de la jornada? Certament, sorprèn molt la llibertat i la generositat de l’amo, figura de Déu Pare. Amb la sentència final, Mateu nota un aspecte del debat a l’interior de la seva Església local. Els pagans, els darrers, prenen el lloc d’Israel, cridat en primer lloc. I els qui, en l’Església, són considerats darrers, els més petits d’entre els germans, en la perspectiva del Regne i del judici de Déu, seran els primers. En definitiva, cal acollir la generositat de Déu i fer-la viva i present en l’Església.

En el context de Jesús, també expressa simbòlicament una situació conflictiva o polèmica: les opcions de Jesús, a favor dels qui no compten per a res en el món legal jueu, fan explotar les crítiques dels observants i compromesos (fariseus i escribes). Amb aquesta paràbola, Jesús fa present l’estil de Déu Pare. Així, l’acció de Jesús revela i fa present la llibertat i generositat de l’amor de Déu.


3. Mirem la nostra vida i acció

Què em sorprèn de la paràbola? Quina imatge de Déu em fa canviar o em reafirma?