dimecres, 29 de gener de 2020

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor


Resultat d'imatges de Presentación del Señor de Fano
Presentació del Senyor 
(2 de febrer)

1. Llegim el text (Lc 2,22-40)

22Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. 23Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. 24Havien d’oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins. 25Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l’Esperit Sant. 26En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no veuria la mort sense haver vist el Messies del Senyor. 27Va anar, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb l’infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, 28el prengué en braços i beneí Déu dient: 29Ara, Senyor, deixa que el teu servent se’n vagi en pau, com li havies promès. 30 Els meus ulls han vist el Salvador, 31que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: 32 llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el teu poble. 33El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d’ell. 34Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: Aquest infant serà motiu que molts caiguin i molts s’aixequin a Israel; serà una senyera que trobarà contradicció, 35i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els pensaments amagats al cor de molts. 36Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: després de casada, havia viscut set anys amb el seu marit, 37però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. 38Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada. 39Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. 40L’infant creixia i s’enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor.

2. Comprenem el text i contemplem el nen Jesús

La dona que havia tingut un fill mascle havia d’anar al temple quaranta dies després del part per sotmetre’s al ritu de purificació (Lv 12,1-8). La Llei també demanava el rescat del primogènit (Ex 13,12-13), i això es feia amb una ofrena. Per això, Maria i Josep ofereixen el que oferien les famílies sense recursos: un parell de tórtores o dos colomins (Lv 12,8). Lluc ens indica que els pares de Jesús són pobres i que són fidels a la Llei.
Jesús és acollit al Temple per dos ancians, un home i una dona. I ambdós profetitzen sobre el seu destí, és a dir, ens indiquen que Jesús serà motiu de conflicte a Israel i que morirà de forma violenta, perquè serà refusat pels poderosos; tot i que Jesús també serà el qui alliberarà la ciutat de Déu, Jerusalem.
Jesús és presentat com el Messies esperat, el qui consolaria i salvaria Israel (Is 40,1.3-5), el qui porta la pau que ve de Déu i que ha d’arribar a tota la humanitat (Is 52,10).
Jesús creix com un humà qualsevol, acompanyat de prop pel seu Pare, amb la companyia de Josep que li fa pare.
L’ancià Simeó veu realitzada la promesa d’Isaïes en l’infant Jesús, perquè hi veu la llum per a totes les nacions. Jesús és la llum de Déu per a tots els pobles de la terra.
I l’anciana Anna mostra el seu profund agraïment a Déu perquè pot sostenir en els seus febles braços la força alliberadora de Déu mateix. Ambdós, amb els anys, no han perdut la capacitat de meravellar-se i d’esperar i de descobrir la presència del Senyor en la seva existència.

3. Pensem-hi

  • Descobreixo, com Simeó, amb els meus propis ulls la llum de la presència de Déu?
  • Agraeixo, com Anna, aquesta presència de Déu descoberta?