diumenge, 9 de setembre de 2018

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi.


 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/53ordinarioB24.jpg
Diumenge 24 de durant l’any B 
(16 setembre 2018)

1. Llegim el text (Mc 8,27-35)
27 Jesús, amb els seus deixebles, se’n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava: Qui diu la gent que sóc jo? 28 Ells li respongueren: Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, algun dels profetes. 29 Llavors els preguntà: I vosaltres, qui dieu que sóc? Pere li respon: Tu ets el Messies. 30 Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú. 31 Llavors començà a instruir-los dient: Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar. 32 I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. 33 Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: Vés-te’n d’aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes. 34 Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué: Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 35 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Ací tenim el centre de l’evangeli de Marc, que fa de frontissa entre la primera part que s’esdevé a Galilea i la segona part que ens encamina a Jerusalem, des d’on, un cop Jesús ressuscitat d’entre els morts, ens torna a enviar a Galilea (Mc 16,7). Una frontissa que fa d’epíleg a la missió a Galilea i de preludi al camí a la creu.
El relat consta de: 1) la pregunta sobre la identitat de Jesús; 2) el primer anunci de la seva passió, mort i resurrecció; 3) les dues condicions per a ser deixeble de Jesús.
Es parteix d’una pregunta de Jesús sobre la seva identitat. La gent identifica Jesús amb Joan Baptista o amb algun dels profetes; un profeta més, però excepcional. Quan Jesús s’adreça personalment als deixebles, Pere respon en nom seu confessant que és el Messies. És a dir, és més que un profeta excepcional. Però el significat de confessar-lo com a Messies s’ha d’entendre des de la mort i la resurrecció, per això demana silenci (el secret messiànic). A la creu, el centurió en proclamarà l’autèntic significat: És veritat: aquest home era Fill de Déu (Mc 15,39). Per això Jesús presenta per primer cop la relació del qui és el Messies amb la seva mort i resurrecció. Jesús explica clarament que vencerà la mort i per això ha de passar-hi. Jesús és el Fill de l’home que dóna la vida, tot destruint la mort en el seu terreny. I Pere no ho entén. Pere no entén que hagi de passar per la crueltat de la mort el qui és triomfador esperat. Normalment ens apuntem més al vencedor que al vençut, la incapacitat de sofrir i la por a morir poden impedir entendre l’entrega del Fill de l’home, acceptar la voluntat de Déu, que vol salvar tothom, àdhuc els exclosos i els que sobren. No acceptar la voluntat de Déu és refusar la crucifixió de Jesús, el perill més greu dels cristians i de l’Església, amb totes les seves conseqüències. En efecte, el camí dolorós del Messies és també el camí del deixeble. Per això Jesús és tan contundent: Vés-te’n d’aquí, Satanàs! La confessió de Pere és vàlida però necessita fer el camí de Jesús fins a la creu. I així poder confessar i viure l’evangeli de Jesús, el Messies, el Fill de Déu (Mc 1,1).
I les dues condicions que tot deixeble de Jesús haurà de complir són: 1) negar-se a si mateix per a seguir-lo, renunciant els propis desigs i plans; 2) la disposició a portar la creu, és a dir, estar disposat a estimar fins a l’extrem, sense esperar res a canvi.
3. Pensem-hi
Qui és per a mi Jesús? Accepto de seguir-lo, sense por, en l’amor fins a l’extrem?