D.
22 de durant l’any B
(2 setembre 2018)
1.
Llegim el text (Mc 7,1-8.14-15.21-23)
1Els
fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem
es van reunir entorn de Jesús, 2
i
s’adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb
les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de
rentar-se-les. 3
Cal
saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la
tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han
rentat les mans ritualment; 4
i
encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les
ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com
purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on
mengen. 5
Els
fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: Com
és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics,
sinó que mengen amb les mans impures?
6
Ell
els respongué: Amb
tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan
va escriure: Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor
es manté lluny de mi.
7El
culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són
preceptes humans.
8Vosaltres
abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes.
14
Llavors
Jesús tornà a cridar la gent i els deia: Escolteu-me
tots i enteneu-ho bé:
15
No
hi ha res del que entra a l’home des de fora que el pugui fer
impur; només allò que surt de l’home el fa impur.
21
Perquè
de dintre el cor de l’home surten les intencions dolentes que el
porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats,
22
adulteris,
avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries,
arrogància, insensatesa.
23
Tot
això dolent surt de dintre i fa impur l’home.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Jesús
s’enfronta amb les autoritats religioses encarregades de vetllar
per l’ortodòxia pràctica del poble. En la concepció bíblica,
impur és tot allò que no es pot fer servir per al culte. Les
persones ritualment impures no poden acostar-se al santuari i tenen
prohibits el contacte i la relació amb les altres persones. L’impur
queda aïllat.
D’entrada,
la controvèrsia parteix del fet que els deixebles de Jesús no
compleixen el ritual previst a l’hora dels àpats. No
transgredeixen pas una norma higiènica, sinó que qüestionen un
costum que reforça la pietat personal. La resposta de Jesús és
contundent:
Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició
dels homes.
Jesús
respon des de l’Escriptura, tot posant al seu lloc la relació
personal amb Déu. Qui vol ser piadós davant de Déu no ha d’estar
pendent de la pràctica piadosa. Els preceptes humans no poden
substituir els manaments de Déu.
Més
endavant, i a part, Jesús instrueix sobre la veritable impuresa. I
demana que escoltin
i comprenguin.
La veritable impuresa rau en allò que l’ésser humà fa o diu. I
cal mirar el propi cor i no les pràctiques rituals. Sovint les
pràctiques devotes poden convertir-se en una coartada per a no
estimar i servir de debò Déu i els altres. L’observança externa
fa oblidar el veritable culte, estimar Déu i els altres amb les
obres.
En
definitiva, Jesús ensenya com ha de ser el nostre culte veritable,
ha de sorgir del cor, d’un cor ple d’amor i no pas d’un cor
corrupte. Les mans netes no garanteixen un cor net i pur, humil,
confiat en el Senyor, obert a estimar i servir els altres. Jesús vol
que siguem lliures i responsables, i ens adonem que el que és impur
no ve pas de fora sinó que surt de dins de la persona.
3.
Pensem-hi
Em
fixo més en el que surt de dins del meu cor o més en el que vull
aparentar?
Tinc
el cor ple d’amor i sempre a punt per a servir desinteressadament?
