dilluns, 23 de juliol de 2018

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Llavors Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda


 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/46ordinarioB17.jpg
Diumenge 17 de durant l’any B  
(29 juliol 2018)

1. Llegim el text: Jn 6,1-15
1Després d’això, Jesús se’n va anar a l’altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades. 2El seguia molta gent, perquè veien els senyals que feia amb els malalts. 3Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els seus deixebles. 4Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus.  5Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que acudia cap a ell, digué a Felip: On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests? 6De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer. 7Felip li va respondre: Ni amb dos-cents denaris no n’hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú8Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu: 9Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d’ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent? 10Jesús digué: Feu seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba i s’hi assegueren; només d’homes, eren uns cinc mil. 11 Llavors Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. 12Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles: Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res. 13Ells els van recollir i amb els bocins d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d’haver menjat. 14Quan la gent veié el senyal que ell havia fet, començaren a dir: Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món. 15Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús
El relat ens presenta l’espai i el temps de l’escena amb els seus protagonistes: Jesús, la gent i els deixebles. La situació en una muntanya dóna una solemnitat a l’escena. Jesús hi puja i s’hi asseu amb els deixebles. Es tracta del lloc on el profeta Isaïes situa el banquet de tots els pobles davant la presència de Déu, on la vida triomfarà sobre la mort i formarem una fraternitat. Es tracta d’una clara referència a l’acompliment d’Is 25,6-10.
El fet que la Pasqua sigui a prop indica la proximitat de la mort de Jesús. Encara no ha arribat la Pasqua, l’hora de manifestar el seu amor fins a l’extrem, l’hora de tornar al Pare (Jn 13,1).
Jesús contempla la gent que se li acosta. Amb el gest de la multiplicació dels pans i els peixos, Jesús apareix com el qui es dóna generosament i gratuïtament a tothom per amor. Jesús, perquè la gent tingui vida, dóna més que uns pans, es dóna ell mateix morint per amor. Amb la imatge de l’aliment gratuït, Jesús és el regal de la vida que Déu ens ofereix.
Els pans d’ordi eren els pans dels pobres, però també eren els primers que es feien per a oferir-los a Déu en acció de gràcies perquè ens dóna aliment. El salari d’una jornada era d’un denari, calien dos-cents dies per guanyar dos-cents denaris Els peixos representen el que s’afegeix al pa en un banquet solemne.
Jesús convida a seure tothom sobre l’herba, és a dir, Jesús convida a participar d’aquest banquet de fraternitat i de victòria sobre la mort amb el mateix Senyor.
Jesús fa els gestos que recorden l’Últim Sopar i que actualitzem en l’Eucaristia. Jesús mateix és el qui ens dóna l’aliment que no caduca (en canvi, l’herba s’asseca).
Jesús convida a recollir el que ha sobrat. Allò que sobra no es pot perdre, perquè l’aliment rebut de Jesús no caduca, no es fa malbé, per això cal recollir-lo. L’Eucaristia representa l’aliment que no caduca i que ens dóna la vida que ve de Déu.
Davant del gest de Jesús, la gent el reconeix com el profeta que havia de venir. Qui és aquest profeta? És el personatge que Déu havia promès a Moisès (Dt 18,15). Però la gent sembla aclamar el profeta que va alliberar el poble de l’esclavatge d’Egipte, i que ara els alliberarà de l’ocupació romana. La gent vol un rei que els protegeixi de l’invasor i els governi amb justícia. Jesús no és aquest rei polític que volen.
Jesús és temptat amb el fet de convertir-se en un personatge amb poder polític i militar. Però Jesús es retira tot sol, sense els deixebles, a la muntanya. La muntanya és el lloc de trobada amb Déu. Jesús va a trobar-se amb el seu Pare, perquè l’animi en la seva entrega generosa i gratuïta per amor.

3. Mirem la nostra vida i acció
Fem com Jesús, és a dir, de retirar-nos per no deixar-nos atrapar pel fum de la fama i trobar-nos amb el Pare?
Demanem la força al Pare perquè donem per amor tot el que tenim i som?