divendres, 17 de març de 2017

Xerrada sobre el celibat d'en Jesús Renau al recés del 5-6 de març de 2017



EL CELIBAT COM A FONT DE CONFIGURACIÓ AMB JESUCRIST

        En primer lloc una cordial salutació amb el bon record d’aquells dies de Raimat de l’estiu passat. He llegit la vida del P. Chevrier, veritablement un home de Déu, un profeta inspirador del immens valor dels evangelis, de la pobresa personal i opcional en vers als pobres i d’una manera de viure el sacerdoci no com a privilegi sinó com a servei a la gent.

        Avui, en aquest recés, intentaré fer uns plantejaments, una mena de punts de reflexió, que puguin ajudar al vostre recés, dintre del marc general que teniu per aquest curs, que és el celibat. Ja des del començament em va inspirar el tema assignat: com a font de configuració amb Jesucrist, perquè penso que és la dimensió més fonda d’aquest carisma.
        La meva proposta és fer un procés senzill des de el més superficial cap al més profund.

1.- DIMENSIONS DEL CELIBAT.

        1.1.-  El que la gent  entén  sobre el nostre celibat  és que el celibat es una CONDICIÓ PEL PRESBITERAT a l’Església llatina i per tant una norma de l’Església, que considera que és un valor indispensable per cridar al ministeri sacerdotal. Sabem que en les esglésies catòliques orientals no és així i que fins i tot en la llatina si un pastor , per exemple, anglicà s’ha convertit a l catolicisme i està casat pot mantenir el matrimoni i rebre el ministeri presbiteral.

        1,2.-  Donant un pas endavant constatem que el celibat  demana UNA FORMA DE VIURE, que es realitza en molts casos vivint sol i en altres en grups de preveres ni que cadascú mante una independència econòmica i ministerial segons el ramat que li han confiat. El servei ministerial és el que condiciona la manera de viure.

        1.3.-  Aquesta manera de viure comporta UNA MANERA D’ESTIMAR a la gent, que la podríem definir com a amistat paternal. El prevere, en general,  valora molt l’amistat. Tenim moltes amistats que van sumant a través de la vida amb els que uneix el servei prestat, moltes vegades en situacions importants per la gent. També moltes vegades hi ha en aquestes relacions unes dimensions paternals. Aquell llibre que els anys 60 del segle passar Martín Descalzo va titular” Tots em diuen pare”. Homes de molts amors i amistats precisament des de la nostre condició celibatària.

        1.4.- El celibat ens possibilita UNA MAJOR LLIBERTAT no sols en la mobilitat del servei, sinó en les relacions humanes evitant aquelles dependències que comporta el compromís de parella i de paternitat. Aquest és un dels punts que masses vegades s’intenta justificar el celibat, quan des d’un punt de vista més teològic és un carisma, una gracia rebuda. No és el celibat per esdevenir més eficaços sinó per modelar una forma d’estimar inspirada en Jesús.

        1.5.-  Per tan en aquesta primera aproximació, sense negar els valors dels passos explicitats considerem que sobre tot el celibat  és UN DO REBUT PER GRACIA que modela una forma d’estimar lliure, eficaç i amistosa de cara al ministeri i al servei de les persones i les comunitats.
                      -------------------------------------------------------

2.- EL CELIBAT COM A DO I CARISME DE L’ESPERIT SANT.

        2.1.- No es pot dir que el celibat és irracional, i que va contra la manera de ser humana perquè també es dona en altres situacions  personals i per diverses raons respectables.  Amb tot i mirant-ho més atentament  sí que és una mena d’excepció ja que la relació amb parella és quelcom molt natural i fins sembla molt recomanable per l’equilibri i les dimensions sexuals de la persona. . Per tant diríem que el celibat VA MÉS ENLLÀ DE LA RACIONALITAT. Costa d’entendre, sobre tot quan es manté per tota la vida com a propòsit. El que li donarà valor i sentit no és la seva realitat fenomènica d’abstenció de relació afectiva sexual, sinó la motivació de fons, la raó per la que es viu com un propòsit ferm i per sempre.  En el nostre cas podem dir que aquesta gràcia carismàtica, el celibat és PEL REGNE DE DÉU.

        2.2.-  Com a do carismàtic, rebut per el Sant Esperit, es a dir l’Amor diví entre el Pare i el Fill és una GRACIA AFECTIVA, que correspon a la dimensió més profunda de la persona, aquella que en diem el cor. De forma imaginativa diríem que va del Cor de Déu al cor humà, procedeix del amor profund de Déu invitant a participar d’Ell en les relacions humanes per causa del Regne de Déu, de la novetat de l’Evangeli . Més enllà de la raó, però no en contra de la raó, el carisma del celibat modela interiorment a la persona participant, com a crida i com a gracia, del Cor de Déu, de la seva fonda i extensiva manera d’estimar.

        2.3.- El celibat MODELA EL COR HUMÀ. L’eixampla el nostre cor vers totes les persones sense diferències, participant de la dinàmica de Déu que no fa distincions, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i envia la pluja per tothom. Som homes d’amor universal, no en un sentit abstracte sinó concret. Un cor modelat per l’amor de Déu sent la crida a ser net, desinteressat, universal, a tenir relacions  serenes, plorar amb els que ploren, gaudir amb els que gaudeixen i servir a tot, tenint especial atenció als dèbils i al pobres, perquè participa de l’estil amoris de Déu.

        2.4.- El celibat pel regne de Déu és FONT DE TRANSFORMACIÓ personal i relacional. Aquesta transformació es va donant en el pas dels anys, i va unida a una crida interior a créixer dia a dia en la relació afectiva amb Déu. Celibat i vida interior, celibat i pregària, celibat i contemplació són moments d’una mateixa realitat. L’acció del que amb la gracia de Déu intenta viure i viu en el cor profund de Déu dona fruit apostòlic. moltes vagades no constatable, altres vegades sí. L’Esperit que viu en nosaltres ens porta a clamar a Déu com a Pare i als homes i dones com a germans, com a estimats i estimades germans i germanes.

3.- EL CELIBAT  FONT DE CONFIGURACIÓ AMB JESUCRIST.

        3.1.- Tot el que hem dit fins ara ens porta a una direcció vers l’interior afectiu de la nostra persona, com a do de l’Esperit Sant és una crida a l’amor. EL CELIBAT ES UNA FONT D’AMOR. Amor apostòlic per la gent a la que servim, i amor a la persona de Jesús, que va viure estimant als altres i comunicant l’amor de Déu. Si fins ara hem tractat sobre tot de la dimensió apostòlica ara entrem de ple en la dimensió de la relació afectiva amb Jesús.

        3.2.- Tenim consciència de la vocació rebuda no sols en els inicis del nostre camí, sinó dia a dia. Una vocació, una gracia que ens situa fer present a Jesucrist en el nostre món, tan a les comunitats cristianes com a la societat. JESUCRIST ES FA PRESENT EN LA NOSTRA VIDA I PERSONA. “Alter Cristus”.  Actuem “in nomine Jesu”. No és una presència representativa com pot passar en els diplomàtics o representants sinó és una presència de vida, vital. Ell hi és en nosaltres.

        3.3.- No hi és com a raó ni demostració sinó com a estimació. Cridats a estimar ELL ENS CONEIX I ENS ESTIMA personalment, des de sempre, pels camins de vida que cadascú de nosaltres coneix. No sols no s’ha cansat de les nostres limitacions i pecats sinó que renova el seu amor contínuament, perquè és un amor que és Ell mateix. Viu en nosaltres en amor. Moltes vegades ho podem experimentar, altres no; perquè l’amor de Jesús no anul·la  la nostra llibertat, la mou, l’invita i la modela.

        3.4.- La nostra resposta, per tant, no és únicament “ad extra” em la missió, sinó “ad intra” en la relació amb Ell i en Ell al Pare en l’Amor del Sant Esperit. Som fills, som amics, som confidents, som homes d’un gran amor del cor TOTA LA NOSTRA AFECTIVITAT ES CENTRA EN DÉU i des d’Ell  s’expansiona en missió. És Ell qui estima en nosaltres. La nostra vida és apassionadament amorosa.

        3.5.- Podem, doncs afirmar que el celibat viscut en amor personal amb Jesucrist es va configurant en Ell. És do, és gràcia, és carisma, és relació, és fecunditat, és joia, és serenitat. ANEM DEIXANT QUE ELL ENS CONFIGURI  sense perdre la nostra identitat, de forma que hi ha un jo i un tu, en “amic” i en “amant” que  en el pas dels anys, sense parar, en consolació o desolació, en èxit o fracàs, en vida i en mort fan present el Crist Vivent en la nostra persona i en la nostra vida. Una configuració mai acabada ni aquí en aquest món ni després en el definitiu, perquè no destrueix la nostra persona sinó que eternament la apropa a Ell , Amor infinit.