dilluns, 12 de setembre de 2016

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: No podeu servir alhora Déu i el diner



 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosC/49ordinarioC25.jpg
D. 25 durant l’any C

1. Llegim el text (Lc 16,1-13)
1Jesús deia també als seus deixebles:
Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. 2Ell el cridà i li digué: Què és això que sento a dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració, perquè d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns. 3L’administrador va pensar: Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. 4Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració. 5Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: Quant deus al meu amo? 6Li respongué: Cent gerres d’oli. Ell li digué: Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta. 7A un altre li digué:  I tu, quant deus? Li respongué: Cent sacs de blat. Ell li diu: Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta. 8I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia:  Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.
9I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes. 10Qui és fidel en una cosa molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. 11Per tant, si no heu estat fidels en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? 12I si no heu estat fidels en les coses que són d’un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? 13Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.

2. Mirem el text i contemplem Jesús
La segona part del camí de Jesús cap al Pare  iniciava amb una qüestió: ¿Són pocs els qui se salven? (13,23), i diumenge passat dibuixava una imatge de Déu molt interessat a salvar el perdut i curull d’alegria pel seu retrobament (15,1-32). El capítol que avui encetem, obert i clos amb dues paràboles: la de l’administrador astut (16,1-8a) i la del ric i Llàtzer (16,19-31), indica que el qui no es deixa seduir per la riquesa serà salvat. La primera lloa l’astúcia o l’habilitat en l’ús de la riquesa i la segona en critica l’excés fins a saciar-se’n.
L’administrador no és pas lloat ni per malversar els diners d’un home ric, ni per estafar-lo falsificant-li els comptes. És lloat per la seva actuació encertada: actua astutament, ja que ha descobert que l’amistat dels pobres és més important que la riquesa. En les tres paràboles anteriors (recordem que Lluc concentra la majoria de les paràboles pròpies durant el camí de Jesús cap al Pare), Jesús s’ha adreçat als fariseus i juristes (15,2), ara, en canvi, s’adreça als seus deixebles (16,1); per tant, el deixeble ha de fer un ús positiu de les riqueses a fi de fer-se amic dels pobres (16,8-9), però també ha de renunciar a tots els seus béns si vol entrar en el Regne (16,13).
En l’actual relat lucà, formen un únic teixit la paràbola de l’administrador astut i les tres concrecions que se’n deriven.
La primera concreció (16,8b-9), a partir del paral·lelisme entre els homes del món (entre ells l’administrador astut) i els fills de la llum, apunta quina ha de ser l’actitud del deixeble en una situació conflictiva: ha de fer-se amic dels pobres, que són els qui acompanyen Jesús en el seu camí cap al Regne.
La segona (16,10-12) insisteix en la responsabilitat del deixeble en l’administració quotidiana dels béns confiats.
I la tercera (16,13) indica l’actitud fonamental que el deixeble convençut ha de tenir davant la riquesa, d’una radicalitat absoluta: no hi cap altra alternativa entre Déu i les riqueses, entre el Regne i el Diner. La pregunta que Jesús deixa caure al qui el vol acompanyar en el seu camí és molt clara: ¿Qui vols servir? Servir Déu implica una total adhesió i disponibilitat que santifica, i servir les riqueses mena a l’esclavitud que envileix i a l’obsessió que esclafa i esclavitza. D’aquestes tres concrecions, sorgeixen tres trets que defineixen l’estil de vida del deixeble de Jesús: generós (amic dels pobres), responsable i lliure.

3. Donem un cop d’ull a la nostra vida i acció
Quin ús positiu faig dels meus diners?
Com sóc responsable i lliure davant dels diners que tinc?