dilluns, 30 de novembre del 2015

Records





Aportació a l’homenatge d’en Lluís Hernández

La primera vegada que vaig veure al Lluís va ser en una reunió amb un grup de comunitats cristianes, a la muntanya de Santa Coloma. Feia poc temps que havia arribat de l'Equador i em va impressionar molt el seu testimoni. En aquest temps vivia, si no recordo malament, a les Oliveres amb l'Eloi Jurado. 

Poc temps després, al 1974, vam anar a viure a Singuerlín, al carrer Amèrica. La Jose i l'Antonio, que ja no hi són entre nosaltres, sempre parlaven d'en Lluís i del suport que tenia a tots nivells, pregaven a la mateixa comunitat.

Quan ja era batlle va viure amb Salvador Cabré, al mateix lloc on érem nosaltres, sobre la parròquia de Sant Miquel. Quan ens trobàvem a l'escala, sempre amable i tenia un comentari afectuós. Ens cridava l'atenció que quan rebia algun obsequi, per Nadal, sempre el repartia a gent necessitada, que érem molts amb els que ell es relacionava. Era així. Tothom hem tingut moments especials a la nostra vida i també ell, com no? Però és una constatació que era una gran i bona persona, i la seva preferència pels més pobres i desafavorits de la societat.

Passa el temps i arriba el moment d'ingressar a la residència de les germanetes del pobres, li va costar admetre que havia d'estar allà, però també sabia que era un lloc on estava cuida't i atès.Tenia el costum d'anar els divendres, a la tarda, i li portava  La Vanguardia, que ho agraïa. Després vaig saber que la Marta Dordella també li portava, però no ho  deia, També el TU, una revista de la Goac, i els Temps, i algun escrit o informació puntual. Una vegada que el bisbat va fer el nomenament de capellans, destinats a una parròquia, ho vam parlar i ell va dir "porta la llista, que la vull tenir, es curiós, coneixia a tots menys algun.Quan el Cardenal anava a veure'l, m'ho deia... "el diumenge va venir el Cardenal, érem del mateix curs". 

Era un regal anar  i amb el somriure que em rebia. Sempre em preguntava "has dinat Grego?" Jo venia de la feina i li deia, "sí, he dinat a l'escola".

Trobar-me al Jordi Galvany, germà del Josep Maria, que fa de porter, voluntariat de Càritas, amb les treballadores que el cuidàvem.

Alguns dies aprofitàvem i trucàvem pel mòbil a amics, a la Maria Carmen Guerrero, que de seguida li va preguntar per en Joan, al Feliu Trias, i al  seu amic i company de molts anys, el Jordi Fontbona, i altres.. Un dia li vaig dir: la Mayte del Lluís vol venir a veure't, l'he de dir que com ha d'arribar aquí, i em va  dir "acompanya-la tu".  Si, corrents com si la Mayte no sabés anar per el món sola i reia. L'estimava molt.... bons records del grup de ZYX, l'Eladia, el Ricardo, el José Antonio, la Teresa Canut, l'Emili Ferrando i  tants d'altres. 

L'agradava  que anessin visitar-lo.Sempre em deia explica'm coses de Santa Coloma.Ara amb l'Antoni Blanchart, que hi és a la Residència Ramon Berenguer, quan parlem d'ell em diu "érem molts amics, anàvem a veure a l'Espanyol i ell  sempre amb el puro.
Coses de la vida quotidiana que sempre portarem al nostre cor.
Molts en preguntavem per ell. AG de Segovia. Màlaga  Prado