diumenge, 27 de setembre de 2015

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi



 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/56ordinarioB27.jpg
D. 27 de durant l’any B

1. Llegim el text (Mc 10,2-16)
2 Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. 3Ell els va fer aquesta altra pregunta: Què us va ordenar Moisès? 4 Li respongueren: Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar. 5Jesús els digué: Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. 6Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. 7Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, 8i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. 9Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi. 10Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. 11Jesús els diu: El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, 12i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri. 13Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. 14En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. 15Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas. 16I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.
2. Mirem  el text i contemplem Jesús
La gent s’aplega entorn de Jesús, mentre fa camí cap a la seva passió. Jesús instrueix la gent amb un ensenyament sobre el matrimoni i un altre sobre els infants. I realitza l’ensenyament sobre el matrimoni en dues fases, en públic i a casa (a l’equip).
El punt de partida dels fariseus és el text de Dt 24,1, on la Llei de Moisès permet al marit d’expulsar l’esposa (divorciar-se’n). En temps de Jesús es podia desfer legalment gairebé tots els matrimonis. Es vol atrapar Jesús contradient la Llei. I Jesús respon recordant que si es permet desfer l’acord matrimonial és per la duresa de cor dels homes. Jesús afirma que el que importa és el designi de Déu, que vol que l’home i la dona siguin una sola carn, és a dir, una plena comunió que integri la personalitat de cadascú. Home i dona són igual de responsables en l’amor, cap dels dos no pot imposar el seu domini sobre l’altre, ambdós són iguals davant Déu i ambdós són capaços d’estimar-se responsablement i lliurement.
Amb l’ensenyament sobre els infants, Jesús indica com s’ha d’entendre el que vulgui ser deixeble seu, és a dir, s’ha de sentir davant Déu com un infant. En aquell temps no es podia ser amable amb els infants, perquè eren els qui ocupaven l’últim lloc en l’escalafó social.
El Regne de Déu és un regal, per això és dels infants, atès que no poden fer res per merèixer-lo. Fer-se infant davant dels ulls de Déu suposa no voler dominar l’altre, implica d’estar disposat a renunciar a qualsevol privilegi. El Regne ja és present en Jesús per això abraça els infants, indicant que l’amor de Déu els embolcalla.
3. Pensem-hi
Sóc conscient que Déu vol que la relació d’amor entre home i dona es basi en la llibertat i la responsabilitat i no pas en el domini de l’un sobre l’altre, o en la dependència de l’un de l’altre?
Què suposa fer-me infant davant de Déu?
 Com acullo els infants d’avui, és a dir, els qui no compten o sobren en la nostra societat actual?