D.1r de Quaresma C
(9 de març 2025)
1. Llegim el text (Lc 4,1-13)
1Jesús,
ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert
2durant quaranta
dies, i era temptat pel diable. En tots aquells dies no va menjar res, i quan
s’hagueren acabat, va tenir fam. 3El
diable li digué:
Si ets Fill de Déu,
digues a aquesta pedra que es torni pa. 4Però Jesús li va respondre: L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa.
5Després el diable se
l’endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món 6i li digué: Et donaré tota l’autoritat
i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui
vull. 7Adora’m i tot serà teu. 8Jesús li respongué: Diu l’Escriptura: Adora el
Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell. 9Després el conduí a Jerusalem, el va posar al punt més alt del
temple i li digué: Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. 10Diu l’Escriptura: Donarà
ordre als seus àngels de guardar-te. 11I encara: Et duran a les
palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.
12Jesús li contestà:
Diu l’Escriptura: No
temptis el Senyor, el teu Déu. 13Un cop el diable hagué acabat tota mena de temptacions, s’allunyà
d’ell fins al temps oportú.
2.
Mirem el text i contemplem Jesús
Lluc teixeix l’escena de les temptacions
de Jesús amb la del seu baptisme i la seva genealogia, Jesús és temptat precisament
perquè és el Fill de Déu. I la situa abans de l’inici del seu ministeri públic.
El fet que Jesús sigui ple de l’Esperit connecta aquesta escena amb la
del baptisme i amb la de la sinagoga de Natzaret, sense oblidar que Lluc ja ha
presentat Jesús actuant per tot Galilea, ple de l’Esperit (Lc 4,14-15).
Les temptacions recorden tres moments
del camí d’Israel: el mannà al desert (Ex 16), el do de la terra (Dt 34,1-4) i
l’aigua de la roca (Ex 17,1-7). On Israel havia fallat per la seva
desobediència, Jesús en surt victoriós per la seva obediència. Lluc, al
contrari de Mateu, no segueix l’ordre de la narració bíblica del poble cap a la
terra promesa, el modifica a fi de situar l’última a Jerusalem, el lloc
central de la seva obra.
Les temptacions qüestionen els tres
pilars de la fe jueva: la Paraula de Déu, la Terra i el Temple. El diable, que
confon i divideix, vol impedir que Jesús faci present la Paraula, el Regne (la
Terra) i la glòria del Senyor (el Temple). I alhora expressen l’oposició a la
persona de Jesús, el Fill de Déu, el Déu
humanitzat.
La
1a. el pa.
El diable suggereix a Jesús que posi la paraula al seu servei i manifesti
clarament la seva identitat, prescindint de fer la voluntat del seu Pare. Jesús
replica que l’obediència a la Paraula de Déu és l’aliment, ara i aquí (cf. Dt
8,3). La 2a. enlaire, a fi
d’abastar amb la mirada tots els reialmes del món. El diable incita Jesús a la
idolatria. Jesús replica amb la fe en l’únic Sobirà del món (cf. Dt 6,13). La 3a. al punt més alt del Temple.
El diable vol que Jesús dubti, com Israel, que Déu li faci costat. Jesús
replica refusant d’exigir un signe del fet que Déu és amb ell (cf. Dt 6,16).
És impossible
provar la realitat històrica de les tres temptacions, bàsicament tenen un valor
simbòlic, però això no vol dir que siguin inventades. Totes tres corregeixen
una visió errònia de la identitat i missió de Jesús, i el presenten com a Fill
de Déu, obedient a la voluntat del Pare, fins i tot en les proves. Lluc acaba
les temptacions fixant la mirada cap al futur, el diable desapareix fins a una
nova oportunitat, al moment de la passió i mort de Jesús, quan, de nou,
intentarà destruir el pla de salvació de Déu.
3.
Pensem-hi. Què
em sedueix més: el poder? la possessivitat? la glòria de la immortalitat? I què li demano a Déu perquè m’ajudi a
superar la crua realitat?
